Si abans la comarca s'abordava al cicle mitjà o superior d'EGB, la llibertat que dóna la reforma educativa en la selecció i adaptació de continguts del currículum per part de mestres i professors/ores, fa que el fet comarcal pugui ser tractat en diferents moments de l'escolarització.

La proposta que presentem s'estructura a partir de sis grans apartats: 

1. El territori.
2. El medi físic.
3. La població i el poblament.
4. L'economia.
5. L'administració comarcal.
6. La història.

Treballar la comarca o el municipi a vegades pot semblar que es redueix a fer comarcalisme o localisme, en el pitjor sentit de perdre la dimensió general dels fenòmens. Per evitar-ho, no solament hem partit de procediments que són generals, qualsevol que sigui l'àmbit territorial del contingut a treballar, sinó que hem proporcionat a l'alumnat un element de relació entre el contingut concret de la comarca i el seu equivalent a un nivell més general, realitzant extrapolacions i proposant mirades a realitats més allunyades. En aquesta línia, hem proposat objectius relacionats amb els continguts conceptuals específics de la comarca i amb els valors que considerem que s'han d'assolir.

L'alumnat construirà els aprenentatges mitjançant un procés inductiu que el portarà a realitzar observacions, elaborar dades i redactar síntesis, utilitzant les tècniques propies de les ciències socials: cartografia, lectura de la imatge, estadística, treball de camp, comentari de text, etc. I ho farà d'una manera individual o en grup, depenent de la natura de cada un dels exercicis.

El Baix Llobregat. Materials didàctics per al coneixement de la comarca és un recull de materials i propostes de treball que, degudament seleccionats pel professorat, poden prendre la forma d'un crèdit. La temporització del treball a realitzar aporta una inversió de 60 hores per a alumnes de primer cicle d'ESO, la qual cosa exigeix una intervenció decidida del professorat per acotar la volada del tema.

Els materials que oferim també poden ser utilitzats parcialment des d'altres crèdits, com a recurs didàctic per aproximar determinades dades geogràfiques o determinats fets historics a la realitat immediata de l'alumnat.

Si ens mirem el quadern des d'una perspectiva de detall, podrem veure com alguns exercicis dels temes 1, 2 i 6 poden ser treballats al cicle superior de primària, mentre que alguns exercicis dels temes 3, 4 i 5 poden ser treballats al segon cicle d'ESO.

El paper del professorat no es limita a l'estricta selecció de continguts. Hi ha tres aspectes on la seva intervenció serà decisiva: 

• Organitzar el treball de l'alumnat, estructurar els petits grups, proposar les sortides de camp que cregui necessàries i assessorar l'alumnat per a una bona realització de la feina. 
   
  
• Determinar els criteris d'avaluació del treball. Entre els diferents sistemes d'avaluació que decideixi el professor/a, proposem una fitxa per avaluar els coneixements previs que l'alumnat té sobre el tema i una avaluació final basada en la mateixa fitxa, per constatar els avenços produïts. 
   
  
• Finalment, considerar l'apartat de valors. El domini d'unes tècniques o el coneixement d'uns fets no poden tenir altra meta que la d'afavorir, en la mesura de les possibilitats de cadascú, la progressiva intervenció social dels nois i noies en un sentit crític, creatiu i solidari. Hi ha temes que s'han abordat a partir del debat i la controvèrsia per tal d'anar decantant una presa de posició per part de l'alumnat a partir de la reflexió i el contrast d'opinions. Temes que apareixen en el treball, com ara la preservació de la natura, la planificació urbanística, el treball i I'atur o el sentit de pertinença a una realitat cultural i geogràfica determinada, el professorat els haurà de tractar amb la sensibilitat que requereixen.

Esperem i confiem que aquests materials constitueixin una bona eina de treball per als nois i les noies de la nostra comarca.