En el tema anterior has situat el Baix Llobregat dins de Catalunya i t'has apropat al fet comarcal. En el tema 2 estudiaràs com és el medi físic de la comarca, el seu relleu, el seu clima i les seves aigües. 
 
 
 

El relleu de Catalunya 

En l'exercici anterior has pogut deduir que la varietat d'unitats de relleu que trobem a la comarca proporcionen uns paisatges ben diversos. El treball que et proposem a continuació consisteix a veure les diferències de paisatge en quatre punts del curs del riu.
 

El congost del Cairat 

El congost del Cairat és un punt de trobada entre la comarca del Bages i la del Baix Llobregat. Atenent el curs del riu podríem dir que el Baix Llobregat comença al Cairat i acaba al mar. 
 

Al nord del Baix Llobregat el riu forma el congost del Cairat.   (FOTOGRAFIA: JOSEP PADRÓ)

 

• Sobre el mapa de relleu de la comarca assenyala amb un punt el lloc aproximat on està feta la foto del Cairat. 
   
  
• Què és un congost? 
   
  
• Quina serralada travessa el riu al seu pas pel Cairat? 
   
  
• Quina important muntanya trobem a la dreta del riu al seu pas pel Cairat? 
   
  
• Observa la fotografia i fes una descripció del paisatge del congost del Cairat.

 
El Llobregat a Martorell 

• Sobre el mapa de relleu de la comarca assenyala amb un punt el lloc aproximat on està feta la foto de Martorell. 
   
  
• Quina unitat de relleu travessa el Llobregat entre Esparreguera i Martorell? 
   
  
• Quin aspecte té aquest territori? 
   
  
• Observa la fotografia i fes una descripció d'aquest paisatge.

 

Les terres que travessa el Llobregat entre el Cairat (al fons) i Martorell.   (FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)

 
 
La vall baixa 

• Sobre el mapa de relleu de la comarca assenyala amb un punt el lloc aproximat on està feta la foto de la vall baixa. 
   
  
• Quina serralada travessa el Llobregat entre Martorell i Sant Boi? 
   
  
• Observa el mapa i digues quines muntanyes trobem a l'esquerra i a la dreta del riu en aquest tram. 
   
  
• Compara aquesta vall amb el Cairat i amb la que forma el riu en passar per Martorell. És més ampla o més estreta? 
   
  
• Observa la fotografia i fes una descripció d'aquest paisatge.

 

La vall baixa entre San Feliu i Sant Vicenç dels Horts. L'horta sobreviu en les zones que les autopistes i els polígons industrials no han afectat.   (FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)

 
 
La plana deltaica 

• Sobre el mapa de relleu de la comarca assenyala amb un punt el lloc aproximat on està feta la foto de la plana deltaica. 
   
  
• El Llobregat desemboca al mar formant un delta. Observa el mapa i digues quins municipis hi ha en la zona deltaica. 
   
  
• Observa la fotografia i fes una descripció d'aquest paisatge. 
   
  
• Fes una redacció sobre la varietat del relleu i dels paisatges del Baix Llobregat començant pel Cairat i acabant al mar.

 

La plana deltaica vista des de Viladecans. (FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)

 
 
 

Ja saps com és el relleu de la comarca. I el relleu del teu poble, saps com és? 

• Dibuixa un croquis de l'entorn del teu poble i assenyala-hi els punts més significatius del seu relleu. Retola-hi el nom dels cims i de les rieres. 
   
  
• Si disposes d'un mapa topogràfic, fes-ne una copia simplificada en paper vegetal en la qual surti el teu poble, els principals punts del relleu, les rieres, el riu, etc. 
   
  
• Fes una redacció sobre el relleu del teu municipi, dient sobre quina gran unitat del relleu comarcal està situat i anomenant els punts més característics del territori.

Amb aquest exercici compararem el riu Llobregat amb altres rius de Catalunya i n'estudiarem algunes característiques. 

• Observa un mapa físic de Catalunya i omple la taula següent: 
  

Creus que al Llobregat desemboquen altres rius o només ho fan rieres? 
 

		El Llobregat neix a Castellar de n'Hug (Berguedà), a 1.295 m d'altitud, té una longitud de 170 km i desemboca al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). El riu i els seus afluents recullen les aigües d'un territori (conca) que té 5.110 km2. El seu cabal mitjà és de 16,9 m3/s.

• En el mapa de la conca hidrogràfica del Llobregat, ressegueix amb un traç de color blau el riu Llobregat i els seus afluents, utilitzant diferents gruixos de retolador, segons indica la llegenda. 
   
  

Coneixes la xarxa hidrogràfica del Llobregat. L 'exercici que et proposem en aquest punt és perquè puguis conèixer el règim del riu Llobregat, els mesos que porta més aigua, els que en porta menys, les crescudes i els estiatges. 

• Amb l'ajuda de la informació núm. 1, fes un diagrama que representi l'evolució del cabal mitjà del Llobregat per mesos. 
   
  
• Quins mesos són els que el riu té més cabal? 
   
  
• Quins mesos són els que el riu té menys cabal? 
   
  
• Llegeix la informació núm. 2 i digues si coincideixen els mesos en què plou més amb els mesos en què el riu té més cabal. 
   
  
• Llegeix la informació núm. 3 i digues si en els mesos de fusió de la neu el cabal del riu creix. 
   
  
• Llegeix la informació núm. 5 i digues si la gran riuada que explica és propia de l'estiu o de la tardor. 
   
  
• Llegeix el text de Josep Pla (informació núm. 4) i digues de què ve el nom del riu Llobregat, i en quines condicions el riu baixa d'un color més vermell. 
   
  
• En vista de les dades que has anat analitzant, fes una redacció sobre el règim del riu Llobregat.

Ja saps molt del riu Llobregat. Pero creus que el riu sempre ha passat pel mateix lloc? I la línia de costa, s'ha mogut? 
 

		Fa milions d'anys el mar entrava per les terres de la vall baixa fins a Castellbisbal, formant una gran ria. Amb el temps el Llobregat va anar dipositant els seus al·luvions en el fons d'aquesta ria fins que es va omplir i es va començar a formar el delta.    La plana que trobem a banda i banda del riu, en realitat és un territori que puja escalonadament cap a la muntanya formant quatre terrasses compostes de graves, sorres, argiles i altres materials sedimentaris.    Les zones deltaiques dels rius són sotmeses a canvis ràpids i profunds.    Així com els canvis geològics són gairebé imperceptibles perquè es produeixen a un ritme molt lent i de durada molt superior a la vida d'una persona, alguns canvis de les zones deltaiques són observables comparant l'estat del territori en diferents moments separats per uns pocs anys. Alguns d'aquests canvis son els següents: Creixement o retrocés de la línia de la costa.  Aparició de graus i tancament d'aquests formant llacunes i albuferes.  Aparició de bancs de sorra.  Canvis de lloc de desembocadura del riu, aparició i desaparició de braços del mateix riu.  Aparició d'aiguamolls.

 
 

En temps dels romans el mar arribava prop de l'autovia de Castelldefels, uns 3 km més terra endins que actualment.

Alguns noms d'antics cursos fluvials, com ara riu Mort, riu Vell o riu Sec, ens parlen dels diversos braços que havia tingut el riu.

Al segle XI el riu desembocava prop de l'estany de Port.

El far que hi ha a l'esquerra del riu, a la seva desembocadura...  el 1862 estava a 320 metres del mar;  el 1921 estava a 215 metres del mar;  el 1930 estava a 123 metres del mar, i  el 1948 estava a 20 metres del mar.

En quatre mesuratges fets a partir de 1844, en el terme del Prat, la terra ha guanyat 2,145 metres anuals.

• Busca en un diccionari el significat de les següents paraules, relacionades amb el treball que fa un riu al llarg del seu curs: erosió, al·luvió i sedimentació. 
   
  
• Dibuixa en el mapa on era aproximadament la línia de la costa en temps dels romans i com desembocava el riu al segle XI. 
   
  
• Alguns dels estanys actuals se suposa que són restes de braços de riu que ara no existeixen. Quin riu hauria format l'estany de la Ricarda i el del Remolar? 
   
  
• Quins altres estanys trobem en la zona deltaica? 
   
  
• Explica quin moviment fa la línia de la costa en el delta del Llobregat.

Has estudiat els corrents d'aigua que es veuen. Diuen que a la comarca circulen aigües que no es veuen. Creus que és possible? Per on poden passar? 
 

		Les aigües de la pluja i l'aigua del riu es filtren en el terreny fins que troben una capa de materials impermeables. Aquesta aigua filtrada formarà les fonts i es podrà fer aflorar mitjançant pous.    Els aqüífers són aquelles parts del subsòl que permeten l'emmagatzemament i la circulació de l'aigua subterrània.    La presència d'aqüífers ha afavorit l'abastament d'aigües per al consum, el regatge i la indústria. i ha constituït una riquesa molt preuada de la comarca del Baix Llobregat.    La Societat General d'Aigües de Barcelona ha fet durant molts anys extraccions per abastar la ciutat de Barcelona i la seva rodalia. Actualment, però, també aprofita les aigües superficials del riu i les tracta a la seva planta de Sant Joan Despí.

 
 

L'aqüífer del Llobregat (ATLES COMARCAL DE CATALUNYA. BAIX LLOBREGAT)
Parts de l'aqüífer	Situació	Nombre de pous	Característiques
Cubeta d'Abrera	Del Cairat a Martorell	170	Capacitat d'embassament: 15 hm3  Extracció mitjana anual: 140 hm3
Cubeta de St. Andreu	Del Martorell a Pallejà	140	Capacitat d'embassament: 12 hm3  Extracció mitjana anual: 10 hm3
Pallejà-Cornellà.  La vall baixa	De Pallejà al delta	700  (la majoria situats al delta)	Extracció mitjana anual: 105 hm3  Les extraccions de fins a 85 hm3/any poden ser qualificades de sobreexplotació.  A principis de segle l'aflorament de l'aigua era de tipus artesià i en l'actualitat es troba a 20 m de profunditat.  L'aigua del mar salinitza l'aqüífer fins a una línia que avança o recula segons la pressió de l'aigua dolça.
Delta	De Cornellà al mar

• Fes una llista dels usos a què es destinen les extraccions d'aigua de la vall baixa i del delta. 
   
  
• Digues en quina zona hi ha més pous. 
   
  
• Explica quina et sembla que deu ser la problemàtica dels aqüífers de la zona del delta.

Com deus saber, l'aigua forma un cicle que comença per l'evaporació de l'aigua del mar, la formació de núvols, la pluja, la recollida d'aigua pels rius i la corresponent tornada cap al mar. L'ésser humà intervé en aquest cicle aprofitant l'aigua que ens proporciona la natura per a diferents usos: industrials, domèstics, regatge... 
T'has preguntat mai on va a parar l'aigua de l'aixeta, del vàter o de la rentadora, un cop entra a la claveguera? 
Com et sembla que l'aigua torna a la natura després d'haver estat aprofitada per l'ésser humà: neta o contaminada? 
 

Planta depuradora d'aigües residuals. Gavà-Viladecans.  (FOTOGRAFIA: ARXIU FOTOGRÀFIC DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA)

 
 

		El riu Llobregat ha estat un dels rius més aprofitats de Catalunya des de fa molt temps. Actualment la principal utilització del riu és la de l'aprofitament de les seves aigües per beure i per a usos industrials, la segona és per al regadiu i la tercera, per obtenir energia elèctrica.    Fins fa poc, però, totes les aigües que s'utilitzaven tornaven al riu en l'estat que tu mateix/a has explicat en les preguntes anteriors. La contaminació era, per tant, molt important. Calia impulsar un pla de sanejament de les aigües.
		És el que tens en el mapa següent.

 

• Hi ha alguna depuradora planificada, construïda o en vies de construcció en el teu municipi? 
   
  
• A quina depuradora et sembla que van a parar els col·lectors del teu municipi? 
   
  
• Els mapes de qualitat expliquen el guany que experimentarà el Llobregat després que s'hagin fet les millores que indica el Pla de sanejament. Observa el mapa de 1991 i digues quin ús tenia l'aigua del riu en el seu tram final. A què creus que era degut? 
   
  
• A quin únic tram de riu era possible obtenir aigua potable amb un tractament convencional? Hi havia peixos i t'hi podies banyar abans de 1991? 
   
  
• En quines condicions es trobava la major part del riu al seu pas pel Baix Llobregat? 
   
  
• Fes una redacció que expliqui tot el problema de les aigües residuals, com afecten el riu i com actuaran les solucions que preveu el Pla de sanejament.

El Baix Llobregat té zones de muntanya pero també té platges. Saps quins municipis de la comarca tenen platja? 
 

La façana litoral del Baix Llobregat a Castelldefels. (FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)

 
 

		El Baix Llobregat és una comarca que arriba al mar i té llargues platges. Des del delta de la Tordera fins a les costes de Garraf el litoral està format per un seguit de platges només interrompudes per port de Barcelona i per alguns altres ports més petits.    Les platges del Baix Llobregat han estat, al llarg del temps, lloc d'oci, de descans i d'esport per a milers i milers d'habitants de les comarques veïnes i, especialment, de la ciutat de Barcelona.

 
 

• Amb l'ajuda d'un mapa de la comarca, fes un càlcul aproximat de la llargada que tenen les platges del Baix Llobregat. 
   
  
• Escriu el nom dels municipis a què pertanyen aquestes platges. 
   
  
• Escriu el nom de les platges de la comarca on et vas a banyar a l'estiu. 
   
  
• Fes una descripció del paisatge que trobem en les zones de platja, tenint en compte el medi natural, els aspectes urbanístics i els arquitectònics. 
   
  
• Si coneixes les platges del Baix Llobregat hauràs observat diferents tipus de problemes que han de ser considerats per les administracions públiques per tal de posar-hi solució. Quins problemes et sembla que poden tenir les platges del Baix Llobregat?

Segur que saps que el Baix Llobregat té un clima mediterrani. Pero creus que fa la mateixa calor a la costa que a l'interior? 

• Fes els climogrames corresponents a aquestes dues taules, i respon les preguntes que trobaràs a continuació. 
  

La comarca del Baix Llobregat és una comarca fortament humanitzada. Els pobles han crescut molt, s'han construit molts polígons industrials, carreteres i autopistes. La natura se'n ressent. Fins i tot l'espai agrícola, que antigament ens oferia uns magnífics paisatges, ha retrocedit. Saps si la comarca té algun espai natural protegit? Creus que se n'hauria de protegir algun? Quin? 

Algunes zones del territori que tenen un especial valor natural per diferents raons s'han preservat, amb diversos graus de protecció. 
 

Pineda i estany de la Murtra. al delta del Llobregat. (FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)

 
 

		El delta del Llobregat  S'hi troba la vegetació pròpia dels sorrals de la costa i dels aiguamolls. Encara hi ha algunes zones amb bosc de ribera. L'indret té una vital importància perquè és lloc d'escala de les migracions d'ocells aquàtics entre Àfrica i Europa. Hi ha una extraordinària varietat d'ocells. De tot el delta està protegida la zona de l'estany de la Ricarda-Ca l'Arana, el Remolar-Filipines i la Murtra.    Montserrat  A banda del valor simbòlic, popular i religiós, la muntanya de Montserrat té un valor lligat al seu paisatge, al seu rocam i a les coves i avencs que són deguts a la circulació de les aigües subterrànies pròpia dels fenòmens càrstics. La vegetació mediterrània i la riquesa de biòtops que es troben en aquest espai fan de Montserrat un indret especialment valorat pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN).    El massís de Garraf i les serres d'Ordal  Hi trobem les característiques roques calcàries de color blanquinós i rocam		vermellós (gresos). En el subsòl hi ha avencs, coves i veritables rius subterranis que aporten les seves aigües al mar. La vegetació del Garraf és la pròpia dels indrets molt secs, perquè l'aigua de la pluja es filtra fàcilment en un sòl molt permeable. Hi trobem plantes tan característiques com el margalló, que és l'única palmera autòctona d'Europa.    Collserola  Constitueix una illa verda envoltada per la gran conurbació formada pels municipis del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Tot i que el bosc està molt transformat per la mà de l'ésser humà, hi ha indrets on l'aspecte de l'alzinar és molt proper al natural. Hi abunden les brolles, les garrigues i les màquies amb pins.    Puig Ventós-Sant Salvador de les Espases  Amb un relleu trencat per potents cingleres, aquest espai situat a l'esquerra del Llobregat presenta moltes semblances amb el massís de Montserrat.

 
 

• Posa una creu a les condicions del medi ambient que existeixen en el teu poble.

PETIT INVENTARI DEL MEDI NATURAL EN EL PROPI MUNICIPI

EL BOSC  Hi ha alzinars ben conservats.  Hi ha pinedes i una vegetació força espessa.  Hi ha pocs arbres, hi abunda la garriga.  Hi ha grans zones cremades que tot just comencen a repoblar-se de matolls.  S'han construït moltes urbanitzacions dins del bosc.  Hi ha fonts, ermites i zones on poder fer excursions.  Els camins de muntanya i les antigues fonts s'han anant perdent.    LES RIERES  L'aigua hi baixa neta i t'hi pots banyar.  Els meus avis diuen que abans la riera baixava neta però que ara està molt bruta.  Algunes clavegueres dels pobles aboquen a la riera.  Sovint la gent hi llença runa i trastos vells.  Al costat de la riera la vegetació és frondosa, amb arbres de ribera.  Els conreus arriben a tocar la riera.  La riera està canalitzada i les cases hi arriben arran.    LES VORES DEL RIU  Vora del riu es conserva algun tros de bosc de ribera.  Els conreus arriben fins arran de riu.  Arran de riu hi ha petits horts "il·legals" que serveixen, més que res, d'entreteniment a qui els cultiva  Les terres de la vora del riu són ermes i molta gent hi aboca runa i altres deixalles.  El riu està canalitzat i tota la llera ofereix un aspecte deplorable.  Aprofitant la canalització del riu s'estan replantant arbres i plantes per fer-hi un parc fluvial.  Prop del riu hi ha una horta ben cuidada i de bon rendiment agrícola.  Prop del riu hi ha explotacions en les quals extreuen grava del subsòl de l'horta.  A vegades hi ha pescadors i algú s'hi banya a l'estiu.  L'aigua està tan contaminada que no hi ha pesca. No t'hi pots banyar, de bruta que és.

 

Observa el mapa dels espais protegits i respon les preguntes que hi ha a continuació: 

• Retola el nom de cada un dels espais protegits sobre el mapa. 
   
  
• El riu Llobregat i les rieres tenen algun tipus de protecció? 
   
  
• El teu municipi es troba en alguna de les àrees de protecció? 
   
  
• Feu un debat a classe sobre la necessitat de protegir l'entorn natural, sobre quines zones creieu que s'hauria d'actuar, quines mesures s'haurien de prendre, quines coses podem fer en la nostra vida quotidiana per ajudar a mantenir en condicions els espais naturals amb els quals ens relacionem. 
   
  
• Amb les dades que has obtingut en aquest treball i amb les observacions que hagis pogut fer, redacta un informe sobre la situació del medi natural al teu municipi i a la comarca.

 

En algunes zones del delta es poden contemplar les aus des d'observatoris especialment construïts amb aquesta finalitat. (FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)