Territori
 Medi físic
 Població
 Economia
 Administració
 Història
 Índex

 
 
tema 3 
La població i el poblament 
 



Al llarg de la història el Baix Llobregat ha anat augmentant la seva població. El 1787 la població era d'aproximadament 26.895 habitants, i el 1857, d'uns 40.980 habitants. Els creixements mós importants s'han donat durant aquest segle, sobretot a partir de 1950. 
 
Per què creus que ha estat aixó? 
 
 

Ha crescut molt la població? 

 Índex

Observa aquestes dades estadístiques de l'evolució de la població de la comarca i de Catalunya i respon les següents preguntes: 
 
 
Any Població del Baix Llobregat Població de Catalunya
1900 
1910 
1920 
1930 
1936 
1940 
1950 
1960 
1970 
1981 
1991 
1996 
 		48.455 
51.928 
58.561 
84.536 
95.561 
93.447 
103.874 
174.155 
389.979 
572.829 
610.192 
643.419 
 		1.966.382 
2.084.868 
2.344.719 
2.791.292 
2.920.786 
2.890.974 
3.240.313 
3.534.184 
5.122.567 
5.958.208 
6.059.494 
6.090.040 

  • En quin gran període ha crescut més la població del Baix Llobregat: de 1900 a 1950 o de 1950 a 1996? 
     
  • A Catalunya també ha passat el mateix o el creixement ha estat diferent? 

Has vist que cadascun d'aquests períodes té una quantitat diferent d'anys. Per tant, per comparar, seria més correcte calcular en cada període quants habitants per any va créixer la comarca i quants, Catalunya. 

  • Amb el teu grup de treball penseu quines poden ser les causes d'aquesta diferència de creixement entre els dos períodes. 
     
  • Durant el període 1950-1996 la població del Baix Llobregat sempre ha crescut al mateix ritme? Entre quins anys ha crescut més? 
     
  • Entre 1930 i 1940 has observat algun fet curiós en el creixement de la població? Quina n'ha pogut estar la causa? 
     
  • Llegeix aquest text i respon les preguntes posteriors: 
     
  • Quines eren les condicions que afavorien el creixement demogràfic de la comarca a començaments del segle XX? Aprofitant aquestes condicions, quins municipis són els que van créixer entre 1900 i 1936? 
     
  • Quines van ser les causes que van fer que el Baix Llobregat fos una de les comarques amb un creixement més elevat entre 1960 i 1975? 
     
  • Quins han estat els canvis més importants en el creixement de la població de la comarca a partir de 1975 aproximadament? 
     
  • Fes una petita recerca i explica quin ha estat el procés de creixement de la població del teu municipi. Podries dir com està creixent en aquests últims anys?
           
    El creixement de la població del Baix Llobregat 
 
En començar el segle XX el Baix Llobregat tenia totes les condicions perquè la seva població tingués un fort creixement. Els municipis de la vall baixa i del delta del Llobregat tenien les condicions per afavorir el desenvolupament d'aquestes activitats: bones terres de regadiu per a fruiters i hortalisses, i terreny pla, ben comunicat i proper a Barcelona, per a la instal·lació de la indústria. 
 
A partir d'aquest moment els municipis d'aquests sectors de la comarca van augmentar la seva població molt per sobre dels municipis del nord i dels de l'interior de la comarca. Així, com a exemple, tenim que entre 1900 i 1936, abans de la Guerra Civil, Sant Boi de Llobregat va passar de tenir 5.311 habitants a tenir-ne 9.909, mentre que Begues va passar de 1.077 a 1.041 habitants, i Sant Esteve Sesrovires, de 839 a 909 habitants. L'impacte de la Guerra Civil de 1936-1939 i els primers anys de postguerra van suposar una interrupció del creixement demogràfic i fins i tot una petita davallada en el total de població. Després de la Guerra Civil, la comarca va recuperar ràpidament la seva població, com es pot comprovar amb els 103.874 habitants que tenia el 1950, especialment amb el creixement dels municipis més propers a Barcelona de les zones del delta i de la vall baixa. 
 
Els canvis econòmics que es van iniciar a l'Estat a partir de 1950 van ser molt importants per al creixement industrial de la comarca i això va repercutir directament en el creixement de la població. De 1960 a 1975 el creixement demogràfic de la 		  població va ser molt gran, però fonamentalment dels municipis més propers a Barcelona i els situats en els eixos de comunicació. La demanda de mà d'obra per a la indústria i per al sector de la construcció va accelerar el creixement de la població d'aquests municipis. Així, per exemple, Cornellà va passar de 24.714 habitants l'any 1960 a 91.739 l'any 1975, i Viladecans va passar de 7.508 a 36.574 habitants. El creixement de població es va anar estenent en forma de taca d'oli cap al nord de la comarca. En aquest procés de creixement es van crear molts barris d'autoconstrucció i grans polígons d'habitatges per allotjar-hi les allaus d'immigrants. Només es van quedar al marge d'aquest intens creixement, malgrat que també van créixer, els municipis de l'interior de la comarca, com ara Begues, Sant Climent o Castellví de Rosanes. 
 
Al voltant de 1975, arran de l'estancament de les migracions cap a la comarca, es va començar a alentir el creixement de població en els municipis més industrialitzats. Un altre canvi que s'ha donat en aquests municipis és l'emigració de població cap als municipis del nord i de l'interior de la comarca, en alguns casos provocats pel trasllat de les indústries a on treballaven. Així, a partir de 1980, podem trobar que els municipis que abans havien crescut més ràpidament, ara pràcticament no ho fan, fins i tot alguns perden població, com el cas de Cornellà. Comparativament, els municipis més petits i menys industrialitzats són els que estan creixent més. Un altre fet important, més per les contradiccions que genera en la població que per la quantitat de persones que arriben, són els immigrants del nord d'Àfrica. 
 
 		 
 
 
 

Quin és l'origen de la població resident a la comarca? 

 Índex

Ja has vist que la població ha anat creixent en períodes amb diferents intensitats. Una de les causes d'aquest creixement han estat els moviment migratoris i, per tant, és evident que en l'actualitat tota la població resident a la comarca no hi ha nascut. Has pensat de quins llocs de fora de Catalunya ha vingut més població?  
 
Onades migratòries als anys seixanta
Els anys seixanta van estar marcats per grans onades migratòries provenients d'arreu de l'Estat espanyol.  
(PROST, A. HISTORIA DE LA VIDA PRIVADA. DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL A NUESTROS DÍAS. TAURUS. 1989)
 

  • Seguint les orientacions del professor/a feu una enquesta sobre el lloc de naixement dels familiars dels alumnes de la vostra classe i de les causes per què van emigrar. Agrupeu les dades segons el lloc de naixement i traieu-ne alguna conclusió. 
     
  • Observa el mapa de l'origen de la població de la comarca l'any 1986 i digues de quines autonomies havia anat arribant més població. Compara-ho amb el resultat de l'enquesta feta a la teva classe i remarca'n les diferències. 
     
  • Amb l'ajut del professor/a pensa en una forma de representar les dades de la vostra enquesta en aquest mapa o en un altre, per poder comparar-les. 
     
  • Aquests textos recullen diferents experiències de persones immigrants i reflecteixen dos tipus d'immigració corresponents a moments diferents. Un és la dels immigrants entre els anys 1960-1975. Llegeix-los i respon les preguntes que hi ha a continuació:
           
    Text 1 
 
Avelino: Yo me vine solo. Para venirme tuve que vender el cerdo que teníamos de la matanza, y el dinero fue para el billete y lo demás. A Rufina, mi mujer, la dejé sola con las dos nenas que ya teníamos, en una casita que nos estábamos haciendo en el mismo pueblo.  
 
Rufina: Y allí, solas las tres, lo pasamos... pues ¡no digo nada!. La Pepi me decía: "Mamá, el papá ya no es papá, porque se ha marchado y ni nos trae dinero, ni nos hace nada. Es malo". Y vivíamos de nuestra propia huerta: que si tomates, que si patatas y teníamos alguna gallina. ¿Que la gallina ha puesto?, pues a vender el huevo para comprar arroz... y así fuimos pasando malamente. 
 
Avelino: Sabíamos que, al venir teníamos que bajarnos antes de llegar a Barcelona; de lo contrario te cogían en la misma estación y te llevaban al pabellón de Bélgica, de Montjuïc o al de Misiones; las mujeres a un lado y los hombres a otro, sin poder salir de allí, casi como en una cárcel. Para no ir allí tenías que enseñar el contrato de un piso o algún familiar que respondiera de tí, porque si no, decían, toda Cataluña iba a ser un Somorrostro de chabolas o barracas. Vinimos otro y yo con esas preocupaciones, pero resulta que por descuido se nos pasó Sants y la siguiente ya sabíamos nosotros que era de peligro. Y al bajar del tren, el policía: "¡¡Eh, oigan ustedes, jóvenes!!". Porque no hace falta ser policía para conocer a uno que llega nuevecito del pueblo: por el revestimiento que se trae, por el color, por la maleta de cartón, por el saco o por lo que sea... ¡Lo nota un cualquiera! 
- Perdido estoy -me dije-. ¡Me llevan a Misiones! Pero echamos una carrera, nos metimos en un taxi... 
- ¡A Esplugues! -le dije-, que voy a casa de un primo mío que se llama Faustino. 
- Vienes nervioso -me dice el taxista. 
- ¿Yo, nervioso?  
Y tuvimos la suerte de caer justo donde teníamos que caer, porque dimos con él: "Anda, ¡primo!". Fue un alegrón encontrarlo. Y ya empecé a formar mi vida. 
 
   Text 2 
 
Primitivo: Esto de Cataluóa y de la emigración, al principio al menos, pica mucho. Uno, al fin y al cabo, no ha venido por gusto; se ha visto obligado por la necesidad o como se quiera decir, a dejar su tierra y llegarse aquí donde hay trabajo. Es normal pues, que duela. Además que nos sentimos como inferiores. Vienes a Cataluña y el idioma es distinto y las costumbres son distintas, y te juntas con los tuyos, separado de los catalanes. Y te dicen cosas malas de éstos, que ya alguna vez en el pueblo las has oído y aquí algunos todavía las repiten. 
 
Pero poco a poco, me he ido dando cuenta de que vivo en Cataluña, de que esto es también algo mío Y he trabajado con algunos catalanes que se han portado bien conmigo. Y como que se me ha quitado aquel rencor. Aunque mucha gente se queda en eso, que sin son de esta manera o de otra y no salen de ahí. 
 
Pero uno viene aquí y tiene su familia y le vienen los parientes y le nacen los hijos. Por cierto, que hace un tiempo, uno de mis pequeños me dijo: " Papá ¿cuándo voy a aprender catalán?. Si yo soy catalán ¿cuando voy a aprenderlo?" Me dejó tan desconcertado... Pues claro, es catalán y ha comprendido que también debe conocer su idioma. Es natural, es natural, y a mí, en parte me gusta que me diga eso... 
 
De modo que yo ahora defiendo a Cataluña y sus costumbres, pero el día de Andalucía también lo defendí. Creo que Cataluña puede asumir esto también. Porque nosotros somos un poco mezclados de catalanes y andaluces o castellanos o extremeños. Somos mezclados, pero es ya nuestra tierra... Todavia más: Cataluña nos ha ayudado a despertar la conciencia obrera, la conciencia de la lucha contra la injusticia. Y eso vale mucho, ¡ya lo creo que vale!. Yo creo que nadie que la haya sentido, se puede volver ya atrás de esa conciencia. 
 
 Textos 1 i 2 
FONT: Botey, J. (1986). Cinquanta-quatre relats d'immigració. Ed. Centre d'Estudis de l'Hospitalet i Diputació de Barcelona. (Aquest estudi s'inicià a la tardor de 1977.) 		 
  • Creus que la decisió de marxar d'aquestes famílies va ser fàcil o difícil? Per què? 
     
  • Creus que l'emigració d'aquestes famílies va tenir alguna conseqüència en els pobles d'on van marxar? Quina? 
     
  • Quines conseqüències creus que va tenir en el seu moment l'assentament de grans col·lectius d'immigrants en els pobles de la comarca? 
     
  • Com ha arribat a integrar-se i a sentir-se catalana la família del segon text? 
     
  • Segur que coneixes alguna persona, que pot ser un familiar, que va emigrar del seu poble i es va instal·lar a la comarca en aquesta época. Fes-li una entrevista per intentar esbrinar per què va marxar del seu poble, com ho va fer i com s'ha anat integrant a Catalunya. Després fes-ne un resum. 
     
  • Una altra experiència és la del moviment migratori més recent dels pobles del nord d'Àfrica a la península i dels quals n'hem acollit una bona part a la comarca. Llegeix aquests textos i comenta les preguntes que hi ha a continuació:
           
    Text 3 
 
Trabajo allí y si no tengo trabajo por la tarde pues me voy a la casa, si hay trabajo tiene que llamarme, como un robot ¿no? controlado. Cuando quiere, ¡zac!, se adapta. Yo no quería eso, trabajar una temporada, seguir, y llegó un momento que quería estudiar. Pero él no..., tiene que ser..., él quería que yo..., siempre que llama él, pues que vengo a trabajar. Que sea fiesta, que sea todo ¿no? No puede respetar esto. Ya está. Pués al pasarme un poco de conversación entre yo y él le he dicho que me gusta estudiar y trabajar. Pues no, él ha dicho: "Pues nada, vete". 
Abdelkader. marroquí. 23 anys, aturat. 
 
   Text 4 
 
P. Y éste que estás ahora ¿cuántos tiene? 
R. Éste? Unos...veinte o treinta metros. 
P. ¿Tan pequeño? 
R. Sí pero es muy antiguo. 
R. ¿Cuántos estáis? ¿Cuántas personas? 
R. Pues estamos...nueve, nueve personas. 
P. ¿Cómo lo encuentras? ¿No lo encuentras pequeño? 
R. Hombre, pequeño, pero... pero acabamos (cabemos). 
Abderramán, marroquí, 22 anys. 
 
 Textos 3 i 4 
FONT: Domingo, A. i altres (1995). Condicions de vida de la població d'origen africà i llatinoamericà a la Regió Metropolitana de Barcelona. Ed. Àrea Metropolitana de Barcelona i Diputació de Barcelona. 
 
 		 
  • Quines problemàtiques plantegen l'Albdelkader i l'Abderramán? 
     
  • Consideres just o injust que tinguin aquests problemes? 
     
  • Per què creus que van decidir marxar del seu poble? 
     
  • Possiblement coneixes alguna persona immigrant de l'Àfrica o d'un altre continent que resideix a la comarca. Fes-li una entrevista per esbrinar, entre altres qüestions: per què van marxar del seu poble, quins problemes té i com se sent a la comarca.
 
La població està distribuïda de forma equitativa per tota la comarca? 
 Índex

Acabes de veure com ha crescut la població i el lloc de naixement dels habitants que viuen a la comarca. Totes les zones de la comarca estan igual de poblades? 

  • Observa aquesta base de dades de la població dels municipis de la comarca:
Població dels municipis el 1996
Nom del municipi Nombre d'habitants 
4 
25 
27 
7 
12 
1 
10 
21 
2 
20 
28 
6 
16 
3 
9 
14 
23 
8 
22 
24 
26 
5 
17 
19 
18 
15 
13 
11 
29 
 		Abrera 
Begues 
Castelldefels 
Castellví de Rosanes 
Cervelló 
Collbató 
Corbera de Llobregat 
Cornellà de Llobregat 
Esparreguera 
Esplugues de Llobregat 
Gavà 
Martorell 
Molins de Rei 
Olesa de Montserrat 
Pallejà 
El Papiol 
El Prat de Llobregat 
Sant Andreu de la Barca 
Santa Coloma de Cervelló 
Sant Boi de Llobregat 
Sant Climent de Llobregat 
Sant Esteve Sesrovires 
Sant Feliu de Llobregat 
Sant Joan Despí 
Sant Just Desvern 
Sant Vicenç dels Horts 
Torrelles de Llobregat 
Vallirana 
Viladecans 
 		7.003 
3.105 
38.509 
933 
7.069 
1.566 
7.600 
82.490 
14.501 
46.810 
37.985 
17.822 
18.752 
15.797 
6.846 
3.434 
63.255 
18.332 
3.358 
78.005 
2.476 
4.486 
35.797 
26.805 
13.306 
22.621 
3.114 
8.407 
53.235 
TOTAL 643.419 
  • Agrupa els municipis segons la quantitat de població. A cada grup adjudica-li una trama o un color i representa les dades en aquest mapa. 
     
  • La població està repartida de forma equitativa en tot el territori? 
     
  • Quines són les parts més poblades? I les menys poblades? Segons la teva opinió quines podrien ser les causes d'aquesta distribució? 
     
  • Amb el teu grup de treball compareu el mapa amb el mapa de relleu de la comarca (bloc del medi físic) i amb el de la xarxa viària. Trobeu alguna relació entre la distribució de la població, la xarxa viària i el relleu?
Aparició de grans barris
El creixement demogràfic va provocar l'aparició de grans barris poblats.  
(FOTOGRAFIA: JOSEP PADRÓ)
 
 
És una població jove o vella? 
 Índex

Ja has vist com ha anat creixent la població, com molts dels habitants van venir d'altres autonomies i com està distribuida la població pels diferents municipis, pero podries dir quines edats dominen més? I aixo pot suposar que tinguin algunes necessitats específiques? 

  • Observa aquestes dades estadístiques sobre l'estructura d'edats i sexe de la població de la comarca l'any 1975 ó l'any 1996. Aquestes dades són en tant per cent, això vol dir que si la comarca tingués només 100 habitants, les edats d'aquests estarien repartides d'aquesta forma: 
Evolució en % dels grups de població del Baix Llobregat
ANY 0-14 anys 15-29 anys 30-44 anys 45-64 anys +65 anys
1975 31,4 24,2 21,5 16,7 6,2
1996 15,9 26,8 22,8 23,2 11,3
 
  • Respon les següents preguntes: 
    • En quin any era més jove la població de la comarca? Per comparar pots agafar el grup de població de 0-14 anys. Per què creus que és aixó? Quins tipus de necessitats específiques a nivell col·lectiu pot suposar això? 
    • En quin any era més vella la població de la comarca? Pots agafar la població de més de 65 anys? Per què creus que és aixó? Quin tipus de necessitats específiques a nivell col·lectiu suposa aquest fet? 
    • En quin any hi ha més població en edat laboral? Quina necessitat específica a nivell social pot generar aquest fet? I en un moment de crisi econòmica, quines altres necessitats socials pot generar? 
    • Si el grup de població jove cada vegada fos més petit per diferents causes, com ara la disminució de la natalitat, quina podria ser l'estructura d'edats de la població de la comarca en un futur? Quins inconvenients creus que podria suposar aixo? Tens alguna idea de com prevenir aquesta situació?

A sota teniu la piràmide de l'estructura de les edats que tenia la població resident a la comarca l'any 1975. 
 

Estructura de la població per edats i sexe
  • Analitza-la i comenta-la amb l'ajut del professor/a. Pots seguir aquest esquema per fer els comentaris: 
    • Quina forma té? 
    • Com és la base de la piràmide, estreta o ampla? Per què? 
    • Quines diferències observes entre els braços de la piràmide corresponents als homes i a les dones? 
    • Trobes algun braç desproporcionat? Per què pot ser? 
    • Imagina't una nena que la seva família la va portar al Baix Llobregat l'any 1960 i en aquell moment tenia 12 anys. En quin braç d'aquesta piràmide de 1975 es trobarà aquesta nena? Quines necessitats més importants creus que tenia quan va arribar? I després, l'any 1975?
     
  • Amb les dades de la taula de la població del Baix Llobregat de 1996 que tens a dalt i l'ajut del professor/a, construeix una piràmide de població.
Estructura de la població del Baix Llobregat per edats i sexe, 1996
  0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75 i +
% homes 2,4 2,6 3,1 4,3 4,9 4,5 4,1 3,7 3,5 3,5 3,2 2,6 2,5 1,8 1,3 1,6
% dones 2,3 2,5 3,0 4,1 4,6 4,4 4,1 3,8 3,6 3,5 3,0 2,4 2,5 2,0 1,7 2,9
 
  • Fes un comentari d'aquesta piràmide seguint l'esquema anterior. Què t'ha resultat més difícil per construir aquesta piràmide? 
     
  • Compara aquesta piràmide amb la de 1975 i remarca'n les diferències més importants i les seves possibles causes. Per fer la comparació pots fer servir el seguent esquema:
    • Quina diferència trobes en la forma? 
    • Quina diferència trobes en els grans grups de població? 
    • Quines diferències trobes entre els grups de la base de la piràmide? 
    • Quines diferències trobes en l'estructura segons el sexe? 
    • Quines diferències trobes en els braços desproporcionats? 
    • Quines poden ser les causes d'aquestes diferències? 
    • En quin braç d'aquesta piràmide de 1996 et trobaves tu? 
    • En quin grup de població es trobarà la nena de l'exemple anterior, que la van portar el 1960 amb 12 anys? 
    • Quines creus que són en general les necessitats de la població de 1996 que han pogut variar respecte a les de 1975 segons els canvis que s'han donat en les edats?
 
>De què depèn que la població de la comarca creixi més o menys?  
 Índex

Has vist que la població de la comarca ha crescut molt entre 1960 i 1975 i que ara ja no creix tant. També has vist que la població no es distribueix de la mateixa manera en tota la comarca. Pero de què depèn el creixement de la població de la comarca?

  • Et plantegem un problema molt senzill. 
    Imagina't un poble on s'ha fet un recompte i el dia 1 de gener té 1.000 habitants. Quina informació necessitaries per saber quants habitants tindrà a finals d'any? 
     
  • Si, per exemple, durant aquest any, entre nens i nenes han nascut 20 persones, han mort 13 persones, n'han arribat de fora 75 i han marxat del poble 10 persones, quants habitants tindrà a finals d'any? 
  • Observa el quadre estadístic sobre el moviment de la població que hi va haver el 1989 a la comarca. Calcula i digues: 
    • El municipi a on vius va guanyar o va perdre població el 1989? 
    • El creixement natural del teu municipi va ser positiu o negatiu? 
    • El creixement migratori del teu municipi va ser positiu o negatiu? 
    • Quins són els municipis que van tenir un creixement natural negatiu? Per quó creus que ha passat aixo? 
    • Quins són els municipis que van tenir un creixement migratori negatiu? Quines creus que poden ser les causes d'aquest creixement migratori negatiu? 
Moviment de població, 1989
Municipi Naixements 
 Defuncions 
 Emigrants 
(baixes) 		Immigrants 
(altes)
Abrera 
Begues 
Castelldefels 
Castellví de Rosanes 
Cervelló 
Collbató 
Corbera de Llobregat 
Cornellà de Llobregat 
Esparreguera 
Esplugues de Llobregat 
Gavà 
Martorell 
Molins de Rei 
Olesa de Montserrat 
Pallejà 
El Papiol 
El Prat de Llobregat 
Sant Andreu de la Barca 
Santa Coloma de Cervelló 
Sant Boi de Llobregat 
Sant Climent de Llobregat 
Sant Esteve Sesrovires 
Sant Feliu de Llobregat 
Sant Joan Despí 
Sant Just Desvern 
Sant Vicenç dels Horts 
Torrelles de Llobregat 
Vallirana 
Viladecans 
 60 
27 
366 
3 
81 
8 
57 
757 
116 
481 
379 
158 
157 
140 
81 
33 
727 
158 
25 
810 
20 
22 
357 
209 
127 
243 
34 
55 
534 
 20 
12 
212 
8 
32 
7 
26 
567 
88 
220 
219 
145 
140 
124 
38 
19 
392 
72 
22 
490 
20 
17 
236 
131 
104 
125 
18 
38 
222 
 105 
15 
731 
8 
129 
23 
81 
1.998 
159 
1.175 
754 
313 
356 
236 
137 
53 
1.084 
308 
67 
1.336 
48 
42 
700 
599 
309 
363 
45 
157 
969 
 297 
181 
1.740 
52 
388 
139 
332 
1.065 
480 
1.500 
886 
269 
291 
274 
222 
121 
1.238 
686 
112 
1.374 
51 
271 
530 
781 
367 
439 
140 
466 
1.451 
TOTAL 6.225 
 3.764 
 12.300 
 16.143 
 

L'activitat anterior és un exemple del que va passar, poble per poble, en un any concret. Pero per comprovar que va passant amb el creixement de la comarca, no es poden agafar només els creixements d'un any, sinó que s'han d'agafar períodes de temps més grans.

  • Observa els gràfics, relatius a l'evolució de la natalitat i mortalitat i del creixement natural i migratori de la població de la comarca entre 1975 i 1996, i respon les preguntes següents: 
  • Com ha evolucionat la natalitat de la comarca entre 1975 i 1996? Podries dir algun dels motius d'aquesta evolució que tu consideris? Hi trobes alguna relació amb la mida dels braços de la piràmide de població? 
  • Com ha evolucionat la mortalitat de la comarca entre 1975 i 1996? Per què creus que passa això a la comarca? 
  • Com va evolucionant el creixement natural? 
  • Com ha evolucionat el creixement migratori? Si el moviment migratori des d'altres autonomies es va aturar a partir de 1975-1981, com és que a partir de 1986 el creixement migratori comença a ser una altra vegada positiu?
 
Tots els municipis de la comarca tenen una forma semblant? 
 Índex

El creixement de la població ha modificat la forma dels nuclis urbans dels municipis. Creus que tots tenen la mateixa estructura? Quins elements creus que han pogut condicionar-ne l'estructura urbana? El terme municipal del teu poble quina forma té? 

  • Per començar, i seguint les pautes del professor/a, provaràs de fer un mapa mental del teu poble. Tanca els ulls i pensa com és el teu poble i en tots els elements que hi ha. En un foli en blanc dibuixa la forma que té el poble i col·loca-hi en el seu lloc tot el que recordis. 
     
  • Amb l'ajut del professor/a aconsegueix un plànol de tot el terme municipal d'on resideixes. 
    En aquest plànol fes les següents activitats (en tot cas segueix les orientacions del professor/a):
    • Observa el plànol i compara'l amb el que has fet mentalment. Quines diferències hi trobes? Anota-les. 
    • Remarca la forma del terme municipal. A què s'assembla (algun animal, objecte, forma geomètrica...)? 
    • Codifica amb trames o colors els diferents barris i posa-hi el nom. 
    • Localitza i delimita el casc antic i/o el nucli central. 
    • Delimita les zones industrials, zones agrícoles i zones de bosc. 
    • Localitza i codifica alguns elements significatius del poble, com ara: l'ajuntament, la teva escola i/o institut, el mercat, l'esglèsia, el poliesportiu, els carrers principals... (afegeix-hi els que consideres importants del teu poble). 
    • Cerca quin ha estat el procès de formació i algun llibre o estudi sobre el poble, anar a l'ajuntament, entrevistar alguna persona gran que ho pugui explicar... 
    • Amb el teu grup reflexiona sobre quins han estat els elements que han fet que el teu poble tingui aquesta estructura (relleu, activitat econòmica, creixement migratori...).

Observa els plànols, que són representatius d'estructures urbanes diferents, i comenta els següents aspectes:

  • Digues què t'ha cridat més l'atenció de cadascun. 
  • Fixa't en l'emplacament i digues quins són els elements que en condicionen la forma. 
  • Fixa't en l'estructura urbana i digues quina forma té: irregular, en quadrícula, radiocèntrica, longitudinal... 
  • Observa si es pot diferenciar un nucli antic, un eixample i altres barris residencials. Quins elements els diferencien? 
  • Observa si existeixen elements que la divideixen o li donen unitat. Quins són? 
  • Digues quina és la característica que defineix millor l'estructura d'aquests plànols.
 
Sobre la població i el poblament he après que... 
 Índex

  • Amb el teu grup de treball feu una graella amb els temes que heu estudiat i els aprenentatges que heu fet (sense consultar els dossiers). Seguiu l'exemple inferior. 
     
  • Amb el llibre i les activitats que heu fet completeu i redacteu cada un dels aprenentatges en forma d'idea o frase i al costat exemplifiqueu-la amb una dada o imatge. Amb tot aquest material podeu fer un mural (seguiu les instruccions del professor/a).
Temes Aprenentatges
Evolució de la població del Baix Llobregat  
Origen de la població  
Distribució de la població  
Estructura d'edats de la població  
Creixement natural i migratori  
Estructura urbana  
 
 
 

Territori
 Medi físic
 Població
 Economia
 Administració
 Història
 Índex