A quina activitat econòmica es dedica més la població del Baix Llobregat? 

Sempre s'ha dit que el Baix Llobregat ha estat tradicionalment una comarca agrícola, però que a partir de 1955-1960 es va transformar en una comarca totalment industrial. Diries que actualment continua sent industrial?

• Observa aquestes dades sobre els sectors d'activitat de la població i respon les preguntes següents: 
  

Una vegada el Baix Llobregat va ser agrícola 

Has vist que l'agricultura ha perdut importància en l'economia de la comarca. Pero com s'ha donat aquest procés? S'hauria de mantenir l'activitat agrícola? Per què? 
 

• Llegeix aquest text sobre l'activitat agrícola. Desprès observa els gràfics sobre l'evolució de la superfície cultivada entre 1955 i 1990. Amb aquesta informació pots respondre les preguntes posteriors.

		L'activitat agrària al Baix Llobregat    El creixement urbà i industrial ha fet que l'agricultura del Baix Llobregat es desenvolupi entremig d'altres activitats econòmiques que han provocat que es perdi molta superfície de cultiu, tant a les planes com a la muntanya, en un procés que encara no s'ha aturat. Els impactes més importants sobre l'agricultura han estat: el trossejament de les grans àrees agrícoles; la penetració d'activitats urbanístiques; l'elevació del preu del sòl agrícola; la contaminació de l'aire, de les aigües i del sòl; els robatoris de les produccions; la destrucció d'infraestructures agrícoles; les expropiacions de terres per a la construcció d'infraestructures viàries, i la manca de perspectives de futur.    D'altra banda, el perill que es perdi aquesta activitat agrícola ha fet que es posi de manifest la seva importància en una comarca que està al costat de Barcelona i que forma part de la seva àrea d'influència. Així, es considera que s'ha de mantenir pels següents motius: poder proveir, de forma immediata, de productes frescos els pobles i ciutats  perquè és un pulmó verd entremig de zones urbanes molt congestionades  perquè és una activitat econòmica bàsica per a les famílies pageses  per preservar el patrimoni cultural (edificacions, infraestructures, formes de vida, tecnologia, etc.). Actualment es poden apreciar diferents paisatges agrícoles amb característiques diferenciades: Al nord de la comarca les zones agrícoles ocupen les estretes planes de les valls de l'Anoia i el Llobregat, que estan dedicades majoritàriament al cultiu de fruiters de regadiu. Els conreus també ocupen la major part de les planes i turons de la Depressió Prelitoral, amb una presència de la vinya, l'olivera, els cereals, el cirerer i el presseguer de secà. A les muntanyes amb més pendent domina l'olivera.		A la zona de muntanya de la comarca (Corbera, Torrelles, Sant Climent, etc.) domina de forma clara el cirerer i té alguna presència la vinya i alguns arbres fruiters. Normalment és una agricultura de secà que es practica en terrenys amb forts pendents.  A la vall baixa es distribueix l'activitat entre la zona de muntanya i la plana, encara que és en aquesta última a on es concentra la major part. Les explotacions de secà d'aquesta zona estan ocupades principalment per cirerers. Els cultius dominants al pla són els fruiters, amb una presència important de l'horta. Totes les terres del pla es reguen. Comença a ser important el cultiu de plantes ornamentals a les zones d'horta.  Al delta, llevat del Prat, tots els municipis tenen una petita zona agrícola de secà ocupada majoritàriament per cirerers. A les terres planes domina clarament el cultiu de l'horta. Les terres més properes al mar estan condicionades per la salinitat. També tenen una presència important les plantes ornamentals. El fet que la comarca estigui immersa dins la concentració urbana que envolta Barcelona fa que el mercat de la producció agrícola de la comarca sigui Barcelona i tots el pobles del voltant. La major part de la producció agrícola del Baix Llobregat es comercialitza a l'engròs, a través de Mercabarna, i una part més petita es canalitza cap a la venda al detall en els mercats i botigues municipals. Una altra part de la producció es reparteix al mercat central de la mancomunitat Sabadell-Terrassa, a la indústria conservera i mitjancant altres fórmules comercials.    Respecte a la ramaderia s'ha de dir que la comarca mai ha estat una comarca propiament ramadera, i ara encara menys. A la comarca hi ha més de 300 explotacions de ramaderia, algunes sense terres i d'altres amb explotació agrícola complementària. El bestiar oví, el més important de la comarca, es troba majoritàriament al delta i a la vall baixa.    FONT: Adaptació d'<<Economia>>. Atles comarcal de Catalunya. Baix Llobregat. (1995)

 

• Contesta aquestes preguntes: 
  
  • Per quines causes es va perdent l'activitat agrícola a la comarca? 
    
  • Per què es considera que s'hauria de mantenir aquesta activitat? Afegeix alguna raó que consideris important. 
    
  • Quines són les zones en què es pot dividir la comarca segons l'activitat agrícola? 
    
  • Quina zona tenia més superfície cultivada el 1955? 
    
  • Quina zona ha perdut més superfície entre 1955 i 1990? I en proporció a la que tenia el 1955, sabries calcular quina zona n'ha perdut més? 
    
  • Quins són els cultius dominants a les zones de secà? 
    
  • Quins són els cultius dominants a les zones de regadiu? 
    
  • Coneixes algun municipi que sigui important pels seus productes agrícoles? Quin? 
    
  • Escriu dues coses que hagis après a partir d'aquest text i que no han sortit en aquestes preguntes.

 

Malgrat la pèrdua de zona agrícola, al delta es practica l'agricultura intensiva.   (FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)		La floricultura és un exemple de les possibles alternatives a les zones agrícoles en les perifèries urbanes, com és el Baix Llobregat.   (FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)

 
 

• Amb el teu grup de treball debateu sobre aquesta pregunta: s'ha de preservar l'agricultura del Baix Llobregat o aquest espai s'ha de deixar per a infraestructures i altres activitats econòmiques? Seguint les instruccions del professor/a feu un debat entre tota la classe amb les aportacions de cada grup.

 

Has vist com l'activitat agrícola està perdent importància com a activitat econòmica. Has vist que la indústria, juntament amb la construcció, són les activitats econòmiques que ocupen més població activa. Però com ha evolucionat la indústria comarcal? Quin és el tipus d'empreses que domina més? 

• Imagina que el teu grup ha rebut un encàrrec del Consell Comarcal del Baix Llobregat de fer una petita recerca sobre l'evolució de la indústria de la comarca. Aquesta informació que tens aquí és un resum de la vostra recerca. Heu d'informar els periodistes (la resta de companys i companyes que escolten) sobre els resultats. 
   
  
• Llegeix aquest text sobre l'evolució i la dinàmica de l'activitat industrial. Subratlla amb colors les idees que consideris més importants.

Ja has vist com ha anat canviant l'agricultura i la indústria. Encara queda el sector terciari, és a dir, el de serveis, que com has vist, cada vegada va ocupant més treballadors. 
 
Saps quines activitats inclou aquest sector? Quins municipis tenen la proporció més gran de població terciària? 

• Llegeix aquest text:

Has vist la dinàmica de l'activitat agrícola, de la indústria i dels serveis. Però fins ara tot han estat documents a on les opinions de les persones implicades no apareixen. Has pensat alguna vegada què poden pensar els pagesos sobre l'agricultura; el treballador i l'empresari d'una fàbrica sobre la indústria, o un conductor d'autobús sobre el servei del transport?  

• Et proposem que en petits grups dissenyeu i feu una recerca sobre:
  • Els problemes i satisfaccions més importants que tenen els pagesos del vostre municipi de residència. Podeu fer una entrevista a dos o tres pagesos diferents. Si és possible, seria interessant fer una visita als camps de conreu per obtenir informació sobre el terreny i poder fer fotografies o filmar. 
    
  • Els problemes i satisfaccions més importants dels treballadors i dels directius d'una o dues fàbriques del vostre municipi de residència. Podeu fer una entrevista a dos o tres treballadors i un directiu de la mateixa fàbrica. Si és possible, amb l'ajut del professor/a podríeu demanar una visita a la fàbrica per observar directament els processos de producció, l'organització, els problemes o situacions a què facin relació les persones entrevistades; per poder fotografiar o filmar, si us donen permís; per obtenir documentació... 
    
  • Els problemes i satisfaccions més importants de diferents serveis com ara: botigues de roba, d'alimentació, de calçat; un banc; una escola; un xofer d'autobús... Seria interessant poder visitar els diferents serveis i poder fer fotografies, així com obtenir tot tipus d'informació (propaganda, preus, decoracions, tipus de clients, comportament de les persones...). 
    
  • Els problemes i satisfaccions més importants dels consumidors. Podeu fer una entrevista o enquesta a diferents persones com a consumidores de productes agrícoles, de productes manufacturats i de serveis. Podeu tenir present algunes variables com ara l'edat i el sexe.