El poblament humà de la comarca ve de molt antic, s'inicia al paleolític i es troben vestigis de les diferents etapes de la historia de la humanitat fins a arribar als nostres dies. En molts pobles de la comarca hi trobem restes i testimonis d'un passat més o menys llunyà. Segur que coneixes les ruines d'un castell medieval, la presència d'una esglèsia romànica..., però hi ha vestigis molt més antics i la presència d'objectes i edificis que ens recorden un passat més recent. 
 
Amb els següents exercicis faràs un recorregut per la història de diferents grups humans que han tingut una característica comuna: la d'haver fet de les terres del Llobregat el seu lloc d'estada.  

• En un parell de fulls de paper quadriculat apaïsats, enganxats l'un darrere l'altre, dibuixa-hi una línia del temps en la qual cada quadret del paper signifiqui un segle d'història. En aquesta línia del temps hi aniràs situant els diferents fets històrics que aniran apareixent en els exercicis (consulta el professor/a). 
   
  
• Tria un dels temes i fes un treball monogràfic sobre algun vestigi d'aquella època que es conservi al teu municipi. El treball pot ser individual o en grup; en tot cas segueix les orientacions del professor/a. 
   
  

Més de 80000 anys enrere: les indústries de codols del paleolític 

El mapa t'indica diferents llocs de la comarca on hi ha jaciments del paleolític. 
 

Ara fa 5.000 anys, els miners del neolític extreien variscita a Can Tintorer (Gavà) 

Les mines de Can Tintorer (3400-2360 a.C.) constitueixen un dels llocs més atractius de la comarca per apropar-se al neolític. Però de jaciments d'aquella època de la història n'han aparegut a diferents llocs del Baix Llobregat. 
En coneixes algun més? 

• Observa el mapa de jaciments del neolític i el dibuix que recrea el poblat on podien haver viscut aquells miners.

• Entre quins anys s'estén aproximadament el neolític a la comarca del Baix Llobregat? 
   
  
• Assenyala aquesta dada en la línia del temps. 
   
  
• Hi ha algun jaciment arqueològic del neolític al teu municipi? Què en saps? 
   
  
• Observa el dibuix que recrea la vida en un poblat neolític. Pinta'l i descriu el sistema de vida referint-te especialment als aspectes seguents: 
  
  • Com era l'habitatge. 
    
  • Quin era el seu tipus de subsistència. 
    
  • Quines eines i estris feien servir. 
    

Sabies que... ? 

Des de mitjan segle 11 a.C. el territori de la comarca era ocupat per un bon nombre de vil·les romanes, que es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia i les activitats artesanals. La vinya era el principal conreu i el vi s'exportava a les Gàl·lies. 

El port des d'on es feia el comerç dels productes de la comarca era el port de "les Sorres", prop de l'actual llacuna del Remolar, a bastant distància de l'actual línia de la costa.  

El Pont del Diable de Martorell es va aixecar en construir-se la Via Augusta i conserva un magnífic arc triomfal romà. 

A Sant Boi de Llobregat es poden visitar unes termes romanes.

• Assenyala en la línia del temps alguns dels fets relacionats amb el món romà. 
   
  
• Mitjançant una enciclopèdia o algun altre llibre de consulta, busca informació sobre les vil·les romanes i sobre les termes. 
   
  
• Consulta l'article sobre la Via Augusta a la Gran Enciclopèdia Catalana i explica com s'anomenava Martorell en temps dels romans i quina era la seva importància estratègica en les comunicacions d'aquella època.

Arc romà del Pont del Diable (Martorell)  (FOTOGRAFIA: JOSEP PADRÓ)

 
 

Ja tens localitzades algunes restes del neolític, el Pont del Diable i unes termes romanes. Segur que també coneixes algun castell i algun monestir. 

• Llegeix aquest text i fes les activitats que trobaràs a continuació. 
  

		A partir de l'any 801, en què Lluís el Piadós conquerí Barcelona, el riu Llobregat esdevingué frontera entre les terres carolíngies de la riba esquerra i les sarraïnes de la riba dreta. Uns anys més tard les terres de la riba dreta foren conquerides i es bastí una línia de castells entre els quals destaquen el de Casteliví de Rosanes, el d'Eramprunyà i el de Cervelló. Va començar la repoblació i al llarg del segle X apareixen nous pobles a la comarca i se'n revifen d0altres que havien estat abandonats.    Els primers monestirs, com el de Sant Genís de Rocafort (Martorell) o el de Sant Ponç de Corbera (Cervelló) no es fundaren fins al segle XI. Pero els monestirs que tingueren més influència a la comarca foren el de Sant Cugat del Vallès i el de Montserrat a la zona nord.    El territori era repartit entre diferents senyors i jurisdiccions. Al segle XII els pobles de l'esquerra del riu, des de Molins de Rei fins al mar, eren de jurisdicció reial. Sant Boi era un territori de jurisdicció compartida. Corbera, Collbató i Esparreguera tingueren dominis feudals diversos. La resta del territori de la comarca estava repartit entre tres gran baronies.

 
 

Baronia de Castellví de Rosanes	Baronia de Cervelló	Baronia d'Eramprunyà
Castellví de Rosanes Abrera, amb el castell de Voltrera i la quadra de Sant Hilari Olesa de Montserrat Sant Andreu de la Barca, amb la quadra del Palau Sant Esteve Sesrovires Castellbisbal Martorell, amb el castell de Rosanes i el monestir de Sant Genís de Rocafort	Cervelló La Palma de Cervelló Santa Coloma de Montpedrós o de Cervelló amb el castell Nou i la torre Salbana Pallejà Torrelles de Llobregat Vallirana Olesa de Bonesvalls	Eramprunyà Begues Sant Climent de Llobregat, amb els llocs de Sales, Sant Llorenç i Viladecans Gavà Castelldefels

 

• Assenyala algun fet comarcal de l'edat mitjana en la línia del temps. 
   
  
• Digues sota quina jurisdicció o a quina baronia pertanyia el teu municipi. 
   
  
• Fes una llista de vestigis medievals que hi ha al teu municipi. 
   
  
• Reconeix cada un dels elements constructius de l'esglèsia de la fotografia i identifica'n l'estil arquitectònic.

Les finestres són de __________ mida, amb arcs anomenats de ___________. L'esglèsia té ______________ absis, en els quals trobem arcs ____________________. Per reforçar les parets s'utilitzen _____________ i a mesura que es guanya altura, les finestres del campanar són cada vegada més __________. Per tant, l'estil arquitectònic d'aquesta esglèsia és ___________.

 
 

Sant Ponç de Corbera. Segle XI. (FOTOGRAFIA: JOSEP PADRÓ)

 
 
 

Has pensat alguna vegada que l'origen de les masies és molt antic? De quina època diries que són? 

• Llegeix el text i fes les activitats que trobaràs a continuació.

		Tot i que podem trobar una semblança entre les masies i les vil·les romanes de les quals parlàvem més amunt, l'origen proper de la masia catalana es remunta a l'edat mitjana. Al voltant dels castells, parròquies i monestirs s'escampaven els masos.    Les terres dels senyors eren conreades pels servents de la gleba, que depenien en tot i per tot del senyor, i pels pagesos anomenats lliures, que havien de pagar impostos abusius. Però al segle XV es decretà l'emancipació dels pagesos i això genrà noves energies, renovant-se les cases pairals i apareixent-ne de noves durant els segles XVI i XVII.    La masia era una unitat de producció on es cultivaven productes de secà, hi havia un hort de regadiu, s'explotava el bosc, es criava bestiar, hi havia transformació de primeres matèries (elaboració del vi i premsat de l'oli...) i, fins i tot, es feien petites activitats artesanals, com ara filar i teixir la llana.    Un contracte de propietat en què el pagès no era l'amo però disposava lliurement de la terra per a ell i els seus fills, una política matrimonial orientada a l'engrandiment del patrimoni i la institució de la figura de l'hereu com a únic propietari, van donar un moment d'esplendor econòmic a la masia i al camp català.

 
 

Can Vendrell, a Begues. (FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)

• Situa en la línia del temps el moment d'esplendor de les masies. 
   
  
• Fes una llista de noms de masies que hi hagi en el teu poble. 
   
  
• Explica a què es dediquen aquestes masies actualment. 
   
  
• Fes un dibuix d'alguna d'aquestes masies que tinguis prop de casa. 
   
  
• Identifica la tipologia de la masia que has dibuxat segons el seguent esquema:

Estructura de les masies (BONET I GARÍ, LL. LES MASIES DEL MARESME. ED. MONTBLANC-MARTÍ. 1983)

 
 
 

La indústria és una activitat important a la comarca des de fa anys. Coneixes a la comarca alguna fàbrica antiga? 
 

La colònia Sedó (Esparraguera), un dels exemples més reeixits de la industrialització de la comarca al segle XIX. (FOTOGRAFIA: CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT)

• Llegeix el text i fes les activitats que trobaràs a continuació.

		La Revolució Industrial iniciada a Anglaterra a mitjan segle XVIII, va influir sobre altres països d'Europa. Catalunya va tenir un fort procès d'industrialització, del qual el Baix Llobregat no quedaria al marge.    Propera a Barcelona i al seu port, dotada -gràcies al riu- de recursos hidràulics per proporcionar energia, la comarca del Baix Llobregat va ser vista per molts industrials com el lloc idoni per instal·lar-hi grans fàbriques tèxtils, que van aprofitar els salts d'aigua del canal de la Infanta, van construir-ne de nous o van instal·lar potents màquines de vapor que funcionaven amb l'energia del carbó.    En alguns casos, els industrials van urbanitzar grans finques construint-hi la fàbrica i les cases per als treballadors. Van fundar veritables pobles industriais anomenats colònies, com ara la colònia Bros (Martorell), la colònia Sedó (Esparreguera) i la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló). A la majoria de pobles de la comarca podem trobar aquelles velles indústries que avui potser estan abandonades o han canviat d'ús.    Als inicis del segle XX es comença a utilitzar l'electricitat per a finalitats energètiques i això dóna una nova empenta a la indústria, que es diversifica, i apareixen empreses de construccions metàl·liques, com ara Companyia Roca (Gavà); de construccions elèctriques, com ara Siemens (Cornellà); de ciment, com ara Molins o Sanson, etc.    De mica en mica els pobles, les viles i les ciutats de la comarca es van transformant i adquirint l'aspecte que tenen ara.

 
 

• Assenyala en la línia del temps els fets més destacats d'aquest període històric. 
   
  
• Si en el teu municipi hi ha fàbriques molt antigues, fes la llista dels seus noms primitius i pregunta de quins anys deuen ser, a què es dedicaven abans i a què es dediquen ara.

Grup d'obrers i obreres de la colònia Güell a principis del segle XX (Santa Coloma de Cervelló).  (FOTOGRAFIA: COL·LECCIÓ JOSEP PADRÓ)