Temps era temps que, en un poble del Bages anomenat Artés, hi havia una masia: la masia de can Coma. Es trobava situada dalt d'un turó envoltada de boscos d'alzines, pins pinyoners, roures i abundant sotabosc. Hi havia els animals propis de la zona: conills, llebres,guineus, talps, esquirols, perdius, ...I també algun porc senglar. No cal dir que amb aquest bé de Déu de bestiar, l'amo, que era un excel·lent caçador, dia sí, dia també, ja el tenies amb el sarró i l'escopeta a veure què trobava. Un matí d'hivern, mentre el pagès mirava des de la finestra els camps, que just començaven a germinar, va veure com un senglar li feia malbé tot el sembrat. - Casum l'olla! - va exclamar. I sense pensar-s'ho dues vegades agafa l'escopeta i baixa com un llamp. Ja us podeu imaginar amb quines intencions... Apunta, prem el gallet i... diantre! Estava descarregada. S'ajup, agafa una gla, la posa a l'escopeta com a munició i... El porc senglar, en sentir l'impacte, fuig cames ajudeu-me. El pagès, decebut, va entrar capcot i amb la cua entre les cames a casa seva. I van passar els dies, els mesos, els anys... Quan ja ningú no es recordava d'aquell fet, va aparèixer al bosc de can Coma un porc senglar amb una alzina al bellmig de l'esquena. Feia goig de veure la mare porc senglar espolsant l'alzina per tal que els garrinets, després de mamar, tinguessin unes bones postres! Vet aquí que la història fina que la història es va acabar, del porc senglar i l'alzina de l'alzina i el senglar.

Autors		Índex per pobles		Índex per temes