Antigament, a l'Estany, aquest nom aplicava als lladres de camins. Potser perquè aquests es distingiren per utilitzar sovint espardenyes molt velles i gastades. Al poble de l'Estany es recorden encara algunes trobades entre la gent del poble i aquests espardenyaires. Una nit, Joan Alberg, un ramader de l'Estany, en tornar de la fira de Muntanyola, on havia anat a vendre uns xais, va ser assaltat al camí de la Carrera per un espardenyaire. Li va demanar els diners; però, com que no havia venut res, no en portava. Li va dir que l'acompanyés a casa seva i li donaria tot el que volgués. El lladre, creient que Alberg era un pagès normal i corrent, va confiar en la seva paraula i va accedir a anar amb ell. El lladregot estava tan refiat que caminava davant del pagès, perquè aquest li havia dit que estava malament de la vista i, per tant, no veia prou bé el camí. Però l'Alberg l'havia enganyada i, encoratjant-se de valor, va aixecar un pal i li va clavar un cop molt fort al cap. El va matar, el va enterrar i se'n va anar a casa seva molt tranquil. Va sopar i se'n va anar a dormir. Alguns diuen que encara ara algunes nits de lluna plena els ossos del lladre mort es poden veure i brillen molt, com a signe de mala sort per als qui caminen pels camins amb males intencions.

Autors		Índex per pobles	Índex per temes