Les aules distribuïdes recentment inclouen una estació de vídeo digital
| El problema de la quantitat d’informació | El
principal problema del vídeo sobre ordinador és la immensa
quantitat d’informació que cal memoritzar. Si tenim en compte que
un frame de vídeo equival a una imatge d’ordinador de 768x576 píxels
. Cal més de un mega per a memoritzar una sola imatge.
Es necessiten de 25 a 50 megues per un sol segon de vídeo. Amb un disc de 1 Giga en tindríem per a vint o trenta segons. A més cal tenir en conte la velocitat dels processadors que siguin capaços de fer passar imatges amb molt informació a 1/25 de segon. Per tal de solucionar aquest problema es far servir la compressió de la informació aconseguint mitjançant algoritmes reduir la quantitat d’informació necessària |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Els principals
formats de compressió
|
Es un sistema de compressió creat per Microsoft l’any 1992 que només necessita programari. Crea fitxers amb extensions AVI . La resolució acostuma a ser d’una part de pantalla i pot funcionar a diferents imatges per segon. En l’actualitat és dels més extesos si bé sembla que perdrà Es un sistema de compressió creat per Apple l’any 1991 per a Mac. També hi ha una versió per a windows. Crea fitxers anomenats movies amb extensió mov. Establert el 1992, MPEG-1 (Moving Picture Expert Group) està pensat com a distribució de video sobre diferents suports informàtics: CD-ROM, Internet... Té una qualitat semblant al vhs(358x255) i una compressió on a partir d’unes imatges index s’acaben de construir les dels cantons. Format superior al MPEG-2 amb una resolució PAL (720x485) i pensat per a la Televisió Digital. Es el format amb que emeten les diferents plataformes digitals de satèl·lit i el cable. Es un format pensat per a l’edició de vídeo. Parteix de la suma d’imatges JPEG per la qual cosa necessita d’un gran volum d’emmagatzemat i de una velocitat ràpida. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Les targetes de captura
de vídeo
|
Cal no confondre el que
és una tarja de vídeo de l’ordinador, la qual ens permet
veure la diferents informacions de l’ordinador sobre una pantalla ( la
resolució en píxels, els colors, etc) del que és una
tarja capturadora de vídeo que que comprimeix o descomprimeix senyal
de vídeo analògic transformant-la en fitxers de vídeo
digital.
Hi ha diferents formats de compressió de vídeo que no necessiten tarja de descompressió ( Vídeo for Windows, Quiktime ) En el cas del mpeg de vegades també és pot visionar sense tarja (mpeg per soft). Les principals targetes de captura i edició vídeo funcionen amb el format mjpeg. Son targetes de tipus "plug & play" es a dir i que sobre W-95 un cop instal·lades el programa les reconeix. En alguns casos porten incorporada
la tarja de so en d’altres funcionen amb la tarja de so de l’ordinador
( Soundblaster,etc. ).
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| El programari
|
Un editor de vídeo
no-lineal és un programa que permet crear un clip de vídeo
a partir de fitxers de so, imatge fixa, i vídeo.
Mitjançant una tarja de compressió pot capturar seqüències de vídeo, imatge fixa o àudio. El funcionament és semblant al de qualsevol programa informàtic. En unes carpetes es van emmagatzemant el conjunt de clips que posteriorment seran tractats sobre una carpeta d’edició. La carpeta d’edició consta d’un conjunt de línies on s’organitzen els diferents clips. Les línies poden ser de vídeo, àudio, o transicions de vídeo. Les transicions son a més de les clàssiques de vídeo ( fosses, o cortines) moltes altres de tipus digital. (mosaics, cortines amb efectes, pàgines que s’obren, etc.) Les línies de vídeo poden ésser tractades amb un gran nombre d’efectes( variació de la velocitat, sobreimpressions, filtres, etc. ) Les línies àudio permeten controlar en tot moment el volum i si es estèreo la direcció dels canals. Si bé s’acostuma a fer servir dos línies d’àudio i vídeo hi ha un gran nombre possible de línies(fins a 99 en alguns programes) per fer sobreimpressions i altres efectes. Moltes de les targes porten incorporat un programa per editar vídeo. En general el programa més estes i utilitzat és el Adobe Premiere què és inclòs amb la compra d’algunes targes, d’altres fan servir programes propis o el Ulead Media Studio Pro. En moltes revistes i a Internet podeu trobar versions limitades d’aquests programes. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| El maquinari | Quan a les prestacions de
maquinari que ha de tenir l’ordinador van evolucionant molt i contínuament
surten noves prestacions.
Els requisits mínims
i recomanables per a una edició no-lineal en l’actualitat en entorn
PC serien
Recomanacions alhora de comprar un ordinador per estació de vídeo Cal tenir en compte que actualment només amb el disc dur "ide" del sistema no és suficient. Per funcionar bé és recomanable disposar d’una tarja scsi que doni major velocitat de transferència i un disc extern connectat a la tarja scsi a ser possible del tipus utlrawide. Quan a la quantitat de temps de vídeo de que podem disposar tot dependrà de la compressió amb que treballem. Si fem servir una compressió de 1500 Kbytes/segon. que equival a una bona qualitat vhs disposarem de 10 a 15 minuts per cada Gygabytes. Cal tenir en compte que si treballem a w-95 només ens permet tenir discs de fins a 2 Gygabytes amb la qual cosa haurem de fer particions quan comprem discs superiors Seria preferible tenir un
ordinador només per a fer aquesta feina per tal de no barrejar configuracions
i programes.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| El vídeo
digital.
|
Alhora de descriure aquests
processos d’edició de vídeo per ordinador hem partit sempre
de una senyal de vídeo analògic que mitjançant una
tarja és convertit en un fitxer de tipus digital.
El vídeo digital comporta un seguit d’avantatges. La primera és que per molt que tractem amb ell i fem còpies mai no perd qualitat de generació com és el cas del vídeo analògic. D’altra banda no cal fer una edició lineal com en el analògic sinó que es fa d’una manera no-lineal. Pots començar per on vulguis i anar retallant o enganxant el que vulguis. Un altre característica
és la seva interactivitat amb altres programes. Així des
de l’ordinador podem fer un munt de coses : els títols des de una
paleta gràfica, exportar una imatge del vídeo i fer retocs
fotogràfics, fer la locució sobre l’ordinador i donar-li
un efecte de reverberància a la veu, etc.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| El DV , el
DVD i altres formats.
|
En l’actualitat han sortit
uns nou formats d’adquisició de vídeo íntegrament
digitals.
El DV o Digital Vídeo és un format vídeo digital que va dirigit al mercat de consum dels enregistraments. En l’actualitat hi ha poques targes que funcionin amb el format DV però s’espera que les grans marques vagin traient estacions de treball d’edició digital per ordinador en format DV. El DVD és un nou sistema d’emmagatzemat de Vídeo, Àudio, i Informàtica. Pretén ser el substitut dels CD-ROM, del CD-AUDIO, i dels VTR de vídeo tot en un aparell amb un enorme potencial multimèdia. En l’actualitat es parla
de moltes possibles novetats sobre suports i formats de vídeo digital.
El VHSdigital que podrà ser compatible amb l’antic vhs, Un tipus
de DVD on no caldrà comprar les pel·lícules sinó
llogar-les des de casa mitjançant el cable. Cameres de vídeo
en format MPEG que poden transferir vídeo directament a l’ordinador...
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| El vídeo
sobre Internet i el cable.
|
Un dels aspectes que més
ha evolucionat els darrers anys està en la transmissió de
vídeo digital. La compressió en format MPEG-2 ha premés
enviar molts més canals de televisió per satèl·lit
i crear les plataformes digitals amb cents de canals de tv. Així
mateix sobre internet ja comença a emetre senyals de vídeo
a banda de transmetre fitxers avi o mov també és possible
veure ,amb una qualitat molt minsa, tv en temps real. Es d’esperar que
en poc temps i amb la implantació del cable es podrà transmetre
vídeo com en aquests moments podem sentir la ràdio sobre
internet.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Els mav i
el futur digital
|
Tots aquests canvis estan
unificant cada cop més els procediments de treball amb els mav.
Actualment amb una sola eina (l’ordinador) podem fer les mateixes feines
que abans fèiem amb un munt ( cassette, taula de so, dos vtr’s,
tituladora,etc. )
Es previsible que cada cop puguem interactuar més amb els diferents mav en una sota plataforma multimèdia (fotografia, dibuix, so, imatge... ) A la a vegada estarem intercomunicats en totes.Podrem presentar els nostres treballs d’escola arreu del món tal com son les pàgines web’s actuals incorporant-l’hi àudio vídeo, animacions, etc. Els mitjans audiovisuals
i la informàtica s’han unificat i es tendeix cap a un futur de comunicacions
multimèdia en formats digitals.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||