| Un cop l'aliment és a la cavitat bucal, les dents i la llengua s'encarreguen d'esmicolar-lo i mesclar-lo amb la saliva procedent de les glàndules salivals (digestió mecànica). La saliva conté uns enzims que permeten extreure els hidrats de carboni de l'aliment (digestió química). La manca d'higiene dental i l'abús de sucre poden produir càries i fer malbé les dents. |
| L'estómac està format per dues capes: la mucosa gàstrica i la musculatura gàstrica. La mucosa gàstrica segrega el suc gàstric, el qual col·labora a extreure els greixos i les proteïnes de l'aliment (digestió química). També secreta una substància anomenada mucus que protegeix les parets de l'estómac. La musculatura gàstrica produeix uns moviments anomenats peristàltics per afavorir la barreja de l'aliment amb el suc gàstric (digestió mecànica). Quan la capa de mucus sofreix alguna alteració, l'àcid clorídic present al suc gàstric pot fer malbé les parets de l'estómac. Això és el que es coneix com a úlcera gàstrica. |
| El fetge secreta la bilis, un líquid verdós que produeix la vesícula biliar, i l'aboca al duodè. La bilis col·labora en la digestió química dels greixos. |
| El pàncrees produeix suc pancreàtic, el qual aboca al duodè per col·laborar en la digestió química de l'aliment. |
| L'intestí prim està format per tres capes: mucosa, capa muscular i capa serosa. La mucosa segrega el suc intestinal, el qual col·labora amb la bilis i el suc pancreàtic en la digestió química de l'aliment. La capa muscular produeix moviments peristàltics que afavoreixen la barreja i fan avançar el quil (digestió mecànica). La mucosa intestinal està plena de plecs i recoberta de vellositats a través de les quals té lloc l'absorció dels nutrients cap a la sang. |

| L'interior de l'intestí gros està recobert de bacteris (flora intestinal) que converteixen les restes no aprofitables de l'aliment en femtes o excrements. Una infecció a l'intestí gros pot provocar l'acceleració dels moviments peristàltics, la qual cosa fa que el quil avanci massa ràpid i no sigui possible absorbir tota l'aigua. Això provoca deposicions molts freqüents, i líquides (diarrea), a més de pèrdua de sals minerals. |
|
Clica
sobre la cavitat bucal, l'estómac, el fetge, el pàncrees,
l'intestí prim o l'intestí gros per conèixer-hi
més detalls.
|
|
L'aparell
digestiu.
La funció de l'aparell digestiu és la de processar els aliments per tal d'extreure'n els nutrients que necessita el nostre organisme. L'aliment entra al cos per la cavitat bucal, on comença el procés digestiu, i passa per la faringe i l'esòfag per arribar a l'estómac. La massa pastosa que surt de l'estómac (quim) passa a l'intestí prim, on es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i el suc intestinal per continuar la digestió, formant el que anomenem quil. Al llarg de l'intestí prim es van absorbint els nutrients que s'han anat extraient de l'aliment. Un cop surt de l'intestí prim, el quil passa a l'intestí gros, on els últims nutrients (aigua i sals minerals) són absorbits. La resta de materia no aprofitable és transformada en femtes que seran expulsades del cos a través de l'anus.
|