_______________________________________________________________ 1. Concepte d'escola comprensiva Entenem per escola comprensiva aquella que adopta un model curricular que contempla l'accés igualitari a un currículum comú i la diversificació d'aquest currículum en funció de la diversitat de necessitats educatives que presenten els alumnes. És integradora i té com a finalitat proporcionar una educació basada en la igualtat d'oportunitats de tot l'alumnat. 1.1. Implicacions La funció educativa dels col·legis d'educació infantil i primària (CEIPs) ha de garantir un equilibri entre la diversitat de l'alumnat i la comprensivitat del currículum. Les accions envers l'alumnat han de potenciar la màxima adquisició de les capacitats de les diferents etapes educatives.
________________________________________________________________________ Una concepció comprensiva de l'escola implica l'assumpció del principi de diversitat. La diversitat a l'escola és el reflex de la mateixa diversitat que trobem a la societat. La diversitat es pot considerar des de múltiples punts de vista: * socio-econòmics * culturals
i d'entorn * personals
i psicològics * d'aprenentage
________________________________________________________________________ Els nens i nenes presenten necessitats educatives especials quan: * Mostren
retard en el seu desenvolupament 3.1. Definició Deficiència: Pèrdua o limitació de les funcions psicològiques, fisiològiques o anatòmiques. Discapacitat: La discapacitat fa referència a les conseqüències negatives que la deficiència genera en la capacitat de l'alumne o alumna. La discapacitat té una clara relació amb les necessitats educatives especials. Minusvalidesa: La minusvalidesa és un terme que fa referència a la pèrdua o limitació d'oportunitats de participar en la vida. La minusvalidesa descriu la relació entre la persona amb discapacitat i l'entorn. L'actuació sobre la minusvalidesa abraça normalment mesures legislatives, normatives i d'educació dels ciutadans envers la igualtat d'oportunitats. Sobredotació: La sobredotació fa referència a aquells nens o nenes que per determinades condicions necessiten i poden realitzar més aprenentatges que la resta dels seus companys i companyes, o bé que aquests aprenentatges poden tenir un major grau de complexitat.
L'obertura i flexibilitat de les concrecions curriculars són elements cabdals per a l'adaptació del procés d'ensenyament/aprenentage a les característiques i les necessitats de l'alumnat. La intervenció pedagògica ha de ser diversificada i ha de crear les condicions adequades que permetin el progrés de tot l'alumnat. Per tal de facilitar l'aplicació dels principis d'integració i d'individualització propis de l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials, pot ser convenient realitzar modificacions i/o adaptacions del currículum 4.1. Normatius Generals: DECRET 75/1992 de 9 de març, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a Catalunya. DOG 1.578, 3-4-92 DECRET 94/1992 de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenació curricular de l'educació infantil. DOG 1.593, 13-5-92 DECRET 95/1992 de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenació curricular de l'educació primària. DOG 1.593, 13-5-92 DECRET 223/1992 de 25 de setembre de modificació dels Decrets 95/1992 i 96/1992 de 28 d'abril, pels quals s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària i l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria. DOG 1.662, 28-10-92 ORDRE de 12 de novembre de 1993, per la qual es determinen els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació primària. DOG 1.826, 26-11-93 DECRET 155/1994 de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius del Departament d'Ensenyament. DOG 1.918, 8-7-94 ORDRE de 13 d'octubre de 1994, per la qual es determinen els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació infantil. DOG 1.972, 14-11-94 DECRET 198/1996 de 12 de juny, pel qual s'aprova el reglament orgànic dels centre docents públics que imparteixen educació infantil i primària. DOG 2.218, 14-6-96 Específics: DECRET 117/1984 de 17 d'abril d'0rdenació de l'educació especial per a la seva integració en el sistema educatiu. DOG 435, 18-5-84 ORDRE del 25 d'agost de 1994, per la qual s'estableix el procediment per a l'autorització de modificacions d'elements prescriptius del currículum de l'etapa d'educació infantil i de l'etapa d'educació primària. DOG 1.947, 14-7-94 ORDEN 24 de abril de 1996, por la que se regulan las condiciones y el procedimiento para flexibilizar, con carácter excepcional, la duración del período de escolarización obligatoria de los alumnos con necesidades especiales asociados a condiciones personales de sobredotación intelectual. BOE núm. 107 4.2. Humans EAPs: Equips d'assessorament i orientació psicopedagògica. Són serveis educatius de composició multidisciplinar que, en un àmbit territorial definit, donen suport psicopedagògic als centres docents. La seva intervenció, que requereix actuació directa en els centres, s'adreça als òrgans directius i de coordinació dels centres, al professorat, a l'alumnat i a les famílies, per tal de col·laborar a oferir la resposta educativa més adequada, especialment per als alumnes amb disminucions i per als que presenten més dificultats d'aprenentatge. CREDAs: Centre de recursos educatius per a deficients auditius. Són serveis educatius que proporcionen suport a l'activitat dels professionals de l'ensenyament per contribuir a l'adequació de la seva tasca a les necessitats educatives especials dels alumnes amb deficiències auditives o amb trastorns del llenguatge. TUTOR o TUTORA: Cada grup d'alumnes té un tutor o tutora que vetlla per l'atenció individualitzada, pel seguiment del grup d'alumnes, per la coordinació entre tots els docents que intervenen en l'activitat pedagògica del grup i vehiculen l'intercanvi d'informació amb la família. MESTRES ESPECIALISTES D'EDUCACIÓ ESPECIAL: Els mestres especialistes d'educació especial centren la seva intervenció en l'atenció als nens i nenes amb necessitats educatives especials, amb prioritat als que presenten disminucions greus i permanents i dificultats d'aprenentatge. Col.laboren amb els mestres tutors o tutores en l'elaboració de materials específics i/o adaptats, participen en l'elaboració d'adaptacions curriculars, conjuntament amb els mestres tutors o tutores i amb la col·laboració de l'EAP del sector. 4.3. Curriculars El grau de flexibilitat de cadascuna de les concrecions curriculars és fonamental per a l'adaptació del procés d'ensenyament/aprenentatge a les característiques de l'alumnat. El resultat de les decisions de l'equip docent respecte al desplegament del currículum es formalitzen en el projecte curricular de centre i en la programació de cicle. La proposta de modificacions dels elements prescriptius del currículum pot suposar la introducció de canvis respecte als components de les àrees i/o la durada dels cicles. La proposta de modificació del currículum ha de tenir en compte la globalitat de les decisions preses i els reajustaments necessaris i aconsellables. Per això cal tenir en compte les funcions de cadascun dels components en el conjunt del currículum, així com les relacions que existeixen entre elles.
|