|
|
| |
Barcelona
1905 - Pineda de Mar, Maresme 1997. Lingüista. Fill de Pere Coromines
i Montanya. Estudià a la facultat de filosofia i lletres de
Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació
Bernat Metge. Completà estudis a Montpeller (1927) , a Madrid
(1928) , a Zuric (1929) , i a París (1930). Es doctorà
a Madrid amb un treball sobre Vocabulario aranés (1931). Pompeu
Fabra l'introduí (1930) a les oficines lexicogràfiques
de l'Institut i fou professor de filologia romànica a la Universitat
de Barcelona fins el 1939, que s'exilià. S'establí de
primer a París, i aviat a l'Argentina, on fou professor a la
universitat de Cuyo, a Mendoza, fins el 1948, data del seu nomenament
a la universitat de Chicago, on professà fins a la jubilació.
Dues constants bàsiques en la seva extensa producció
són, d'una banda, la lexicografia i l'etimologia i, de l'altra,
l'onomàstica (toponímia i antroponímia). |
|
