T'he vist en els meus somnis,
en el perdut bosc encantat,
esvelt i musculós, amb pel gris,
com el continent glaçat.

Trotaves amb elegància,
amb el teu corn sagrat,
ple de llibertat i de màgia,
tot ell recargolat.

Corre, corre, cavallet,
corre, contra el vent,
mentre et miro fixament,
com si fossis un estel.

En aquesta cancó he volgut expressar com es passa de malament quan tens mal de panxa, un dolor intens i repetitiu com la cançó.

Té un ritme lent i melancòlic amb el qual intento expressar el dolor que va viure la ciutat durant la segona guerra mundial. L´estructura de la peça és A:,B,A'. La A és de caracter més trist que la B, amb la qual vull donar la idea de supervivència. La melodia coclou amb una A', més curta que A i que indica el final del desastre.

Marian García

- Mare, com va ser el teu primer amor? - Va preguntar una nena a la seva mare, molt interessada.

De sobte tot va començar a canviar. No hi havia remei, no podia deixar de pensar en ell. En el meu cap només hi havia un sol pensament: els clotets que quan somreia se li feien a les galtes. Només pensava en els seus ulls i el seu somrís. Això era una experiència nova per a mi; em sentia gran, amb preocupacions, i no deixava que ningú em digués el contrari, inclús m'emprenyava si algú em deia que estava canviant i que ja no era tan divertida com abans. En certa manera, no volia reconèixer que estava enamorada d'aquell nen de l'altra classe.

Em vaig adonar de tot i vaig decidir que això d'estar enamorada era molt complicat, i que ho deixaria per a més endavant.

Perquè m'admira l'ombra del teu pas;
perquè fuig el temps de la nit i del dia;
perquè canvia l'onada del mar;
sóc jo que marxo rabent de follia
per un racó de la lluna en esclat.

Perquè em somriu la petjada i em mira;
perquè més senzilla la remor de la vida;
perquè l'oratge va fonent-se en dolçor;
ets tu qui pren l'aigua d'estima
però sóc jo qui navega d'amor.

Perquè el gest s'esmicola i trepitja;
perquè el sol ja no surt i fa por;
i perquè el camí ja no em duu a l'horitzó;
et mires el núvol i preguntes
perquè sóc jo que somio una cançó.

El sabó és màgic
et renta en un moment.

Un dia es gasta,
i un altre és naixent.

El millor és rentar-te
que ser un porquet.

Si ets un marranet
no voldràs anar net.

Abigail Campaña

M'agradaria pujar al cel,
per veure-ho tot més allunyat,
més allunyat dels meus problemes,
problemes que no se'n van.

M'agradaria que tot fos real,
real com la mateixa realitat.
Un somni que no despertés
tota la meva il·lusió, fins l'endemà.

Demà, que voldria pensar en això,
un present que el vius i Paff!
problemes i disgusts al damunt.
Això és la vida, moments... indefinits!

La vida és com una pel·lícula que passa ràpidament.
Un somni etern, del que al final despertaràs.
És tot el meravellós i fantàstic que et pot passar!
No facis tonteries i treu-ne profit!