|
|
|
|
|
Ara estic mort, però us explicaré una història que em va passar fa molts anys. Jo vivia a les afores d'un petit poble anomenat Montblanc. Tenia que menjar, es clar, però com que era un gandul, vaig amenaçar al batlle dient-li que si no em portaven menjar, destruiria el poble. No pensava destruir el poble, només era una petita mentida per a poder menjar sense tenir que treballar. Cada dia em portaven un bou, un conill... però un dia em van donar una sorpresa, perquè va venir el batlle a parlar amb mi, i em va dir, que s'havien acabat tots els animals i que a partir d'aquell moment, cada dia es faria una rifa entre els vilatans perquè a qui li toqués, tindria que venir, perquè me'l mengés. Però va passar que en el primer, dia li va tocar a la princesa Margarida. Ella va venir, però quan me l'anava a menjar, va aparèixer un insòlit cavaller anomenat "Jordi" que em va dir que la deixés anar, i que lluités com un home. Jo al principi no volia barallar-me, però aquell pelagaites, va començar a provocar-me, i jo vaig saltar. En aquella baralla vaig sortir perdent jo, i aquell llepafils em va matar. Diuen, que de la meva sang va sortir un roser, i que el cavaller Jordi va tallar-hi una rosa, i li va donar a la princesa Margarida. Després es van casar, i van viure tan contents i feliços. Creieu que hi tenia dret a fer-me el que em va fer?
Jonathan Sánchez 11 anys |
|
|
|
|
|
Conten les antigues llegendes que un petit poble de Tarraco anomenat Creixell e stava amenaçat per un horrible drac. Aquest drac sóc jo, però d'horrible no en tinc res, i ara us ho explicaré: Bé, doncs, un dia estava a la meva cova i em vaig despertar. Aleshores, em va picar el cuc de la gana. En aquell moment no tenia cap cosa per menjar. Desprès vaig decidir anar al bosc a veure si trobava alguns conills... però vaig tenir mala sort. Més tard vaig pujar a un turó i aleshores.... vaig veure un petit poble i vaig decidir baixar-hi. Estava molt enfadat perquè no havia trobat menjar, i vaig dir els camperols que em donessin totes les seves ovelles, i que cada dia em tenien que portar algun animal a la meva cova. Passats uns mesos ja s'havien acabat tots els animals del poble, així que vaig decidir que fiquessin tots els noms dels nens del poble en una bossa i jo cada dia agafaria el nom d'un d'ells, i me'l menjaria. Ja havien passat tres dies i venia el quart dia. Vaig obrir la bossa i va sortir el nom de la princesa. El seu pare no ho volia, però ella estava decidida perquè deia que ella també era una noia normal. Quan me l'estava a punt de menjar, va aparèixer un valent noi anomenat "Jordi", em volia plantar cara. Vam fer una gran lluita, però desgraciadament per mi vaig perdre, i de la meva sang van sortir unes roses bellíssimes. El valent cavaller que va salvar la princesa es va casar amb ella, i ja no s'anomena Jordi sinó Sant Jordi. I per això el 23 d'abril es regala una rosa o un llibre. Drac P.D.: Ai, me n'oblidava! Voldria demanar perdó al poble de Creixell pel meu comportament, encara que els nens no els hi va passar res perquè em van obrir la panxa i els van treure.
Elena Antelo, 12 anys |