|
|
|
|
|
Hi havia una vegada un poblet molt petit on s'hi vivia molt be. Fins que un dia vaig arribar jo: EM DIUEN DRAC Jo, com que tenia molta gana, m'havia de menjar els animals. Pero un dia es van acabar. I jo encara tenia mes gana. Els humans van decidir a fer-ho a sorts per saber qui li tocava que me'l menges. Un dia va tocar a la princesa. El seu pare no volia que me la menges, perque era l'unica filla que tenia. Jo la vaig anar a buscar i me la vaig emportar al bosc. Se'm va acostar i em va dir: - Soc en Sant Jordi! Deixa aquesta noia, o si no moriras. Jo li vaig dir que no. Ell es va empipar molt i em va clavar una llana i em va "matar". Del meu cos sortia sang vermella. En Sant Jordi va fer una rosa i la va donar a la princesa. Despres la princesa va trucar el capella, perque ella i en Sant Jordi es volien casar.
Dani Olivera, Jordi Sala, Jordi Rius i Marc Reixach |
|
|
|
|
|
Uns mesos abans que moris me'n vaig anar a un petit poble on els animals hi abundaven. Cada dia me'n cruspia un, fins que un dia no en va quedar cap. Jo, enfadat com una mona, vaig reclamar el meu menjar a aquella gent. Al cap d'uns dies van trobar la solucio (una mica trista per a ells, per ... ). Consistia que escriurien el nom de tota la gent del poble en un paperet. Cada dia n'agafaven un. Un dia li va tocar a la filla del rei. El rei estava trist i no volia que a la seva filla me la menges jo, el drac, pero en fi, la princesa va sortir i, quan estava a punt de cruspir-me-la, va apareixer el maleit Sant Jordi. Vam lluitar de valent, pero al final em va matar. M'han comentat despres de mort que de la meva sang en va sortir un roser de roses vermelles. Tambe que Sant Jordi li va regalar una de les roses a la princesa. Llavors tots dos es van enamorar. No se si es varen casar o no, pero tant se val, perque jo estava mort i tampoc no m'hi haurien convidat.
Neus Pages i Vanessa Planella |
|
|
|
|
|
Hola soc el Drac de Sant Jordi. A mi no m'agraden les festes de Sant Jordi, perque tothom pensa que jo sóc dolent i la gent em te por, pero jo en el fons soc bo i no vull fer mal a ningu, pero........ que hi puc fer? Potser perquè soc lleig, de color verd i trec foc pels queixals? I per que no els tenen por als gegants i cap-grossos? Ja ho tinc!!!!! Potser si em tenyeixo la pell de color taronja no em tindran por, pero quan em torni a quedar verd em tornaran a tenir por. Saps que? Em quedo com estic i m'amagare totes les festes de Sant Jordi. Quan s'acabin, sortire a cercar menjar i tornare a la cova a dormir.
Irene Rodríguez i Mireia Burguillos |
|
|
|
|
|
Jo era un drac petit i dolent, vull dir que era entremaliat. Tenia una cua molt llarga i unes potetes curtes. Una vegada, en una ciutat molt gran, va passar un huraca, se'n va emportar una nena i jo com que tenia ales vaig entrar a dins de l'huraca i.....la vaig salvar. -"Ole....! Va ser la primera vegada que vaig salvar algu. Ara jo visc amb aquella nena tan maca i carinyosa. Dormo a la mateixa habitacio que ella. Be, m' acomiado, adeu....!!!!!!! - Un drac que no us oblidara mai, si llegiu aquesta historia!
Neus Mateu |