IES La Mallola (Esplugues de Llobregat) · 2n ESO

	Els esperits   En el segle XVIII, en una casa molt abandonada, als Pirineus, hi vivia una dona vella i dolenta, que tenia dues filles, l'Anny i la Christin. L'Anny era una noia d'uns cabells llargs i rossos que tenia un cor amable i bondadós, de 20 anys d'edat. La Christin, en canvi, era una noia dolenta amb un cor fred, sense sentiments, de 23 anys d'edat, i evidentment, la Christin era la filla preferida de la Florens.   Un dia del mes de desembre, a la nit, la Florens li va dir a l'Anny que anés a buscar aigua al pou de pedra, que estava situat a uns 9 kilòmetres de la casa. Al cap de dues hores , l'Anny, a la fi, va arribar al pou i va seure a descansar una mica.   Quan va recuperar l'alè es va tornar a posar de peu, i va treure de dins el pou una gran quantitat d'aigua. A continuació va deixar la galleda d'aigua a terra i es va eixugar la suor del front, va fer un sospir de cansament i es va posar en camí cap a casa. A mig camí l'Anny estava morta de cansament i va mirar cap a baix, quan va tornar a alçar la vista va veure que poc a poc se li anava apareixent una dona vella amb moltes arrugues. L'Anny no es podia creure el que veia i va aclucar els ulls uns segons. Quan els va tornar a obrir la dona l'estava mirant amb un somriure simpàtic. En realitat aquella dona era una bruixa, però bona, amb un cor tant bo com el de l'Anny. Aquella senyora li va demanar molt amablement una mica d'aigua, l'Anny, evidentment li va dir que sí. La senyora li va agrair molt, i per això li va dir:   - Com has sigut tant generosa, quan tingis vint-i-cinc anys se t'apareixerà un noi molt guapo, morè, d'ulls blaus, amb un cor tant bo com el teu, una gran casa i et declararà el seu amor.   L'Anny no sabia quina cara fer i va tancar els ulls perquè encara no es podia creure el que li estava passant. Quan va tornar a obrir els ulls la senyora ja havia desaparegut. L'Anny encongir les espatlles sense saber el perquè aquella senyora se n'havia anat d'aquella manera.   Mentre tornava cap a casa va recordar les paraules d'aquella senyora i va començar a córrer sense parar ni un segon en la meitat de camí que li quedava. Quan va arribar, va començar a sentir un malestar per tot el cos.   Al cap d'uns dies, a la Florens li va tornar a fer falta aigua. Li va manar a L'Anny que anés al pou de pedra i portés més aigua. L'Anny li va dir:   - No em veig amb cor per caminar tanta estona fins el pou, perquè tinc febre i estic contínuament amb un malestar per tot arreu.- La Florens se'n va anar tota enfadada.   - Christin!-va cridar la Florens amb totes les seves forces-, que podries anar al pou de pedra a buscar una bona galleda d'aigua, si us plau?- va dir educadament a la seva filla preferida.   - És que... mare, estic molt cansada , i com vols que una noia tant bonica com jo vagi tota sola pel bosc?-va protestar la Christin amb la seva xuleria...   - Però Christin , no veus que només li has de donar una mica d'aigua a la senyora i aquesta et recompensarà amb un marit?- va dir la Florens-.   - Si vols que et digui la veritat mare, no sé si creure'm el que ens va dir l'Anny, però si tu t'ho creus , hi aniré.- i se'n va anar de la casa amb la galleda a la mà-.   A mig camí la Christin es va trobar amb la senyora que se li havia aparegut a l'Anny però aquest cop vestida d'esperit. L'esperit li va dir que si li podia donar una mica d'aigua i la Christin li va dir que com si no tingués una altra cosa per fer. L'esperit va exclamar:   - No em vols donar una mica d'aigua? Aleshores quan tinguis vint-i-cinc anys, et passarà una desgràcia i et penediràs d'haver-me dit això.   La Christin va sortir corrents cap a casa seva morta de por. Va arribar sense alè i no podia parlar. La mare de seguida li va preguntar què li havia dit, i la Christin va començar a plorar i es va tirar als braços de la Florens.La Christin li va explicar a la seva mare el que l' esperit li havia dit.   Quan l'Anny va tenir vint-i-cinc anys es va casar amb aquell noi i va ser molt feliç. Respecte a la Christin quan va tenir vint-i-cinc anys es va morir i no se sap ni com ni per què. La Florens va apendre la lliçó i des d'aquell moment va ser bona persona.   LA LLEGENDA DIU QUE CADA VEGADA QUE VAGIS A AQUELL POU, DEPÈN DE COM SIGUIS, SE T'APAREIXERÀ LA BRUIXA BONA O L'ESPERIT DOLENT.
	Lara Bonastre · Anna Gonzalo · Cristina Polo
	Personatges de llegendes · Sant Jordi 99