L'avi
Siset em parlava
de bon matí
al portal,
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem
passar.
Siset,
que no veus l'estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!
Si
estirem tots ella caurà
i molt de temps no
pot durar,
segur que tomba,
tomba, tomba,
ben corcada deu ser
ja.
Si
jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort
per allà,
segur que tomba,
tomba, tomba
i ens podrem alliberar.
Però
Siset, fa molt temps ja
les mans se'm van
escorxant
i quan la força
se me'n va
ella es més
forta i més gran.
Ben
cert sé que està podrida
i és que,
Siset, pesa tant
que a cops la força
m'oblida,
torna'm a dir el
teu cant
Si
estirem tots ella caurà
i molt de temps no
pot durar,
segur que tomba,
tomba, tomba,
ben corcada deu ser
ja.
Si
jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort
per allà,
segur que tomba,
tomba, tomba
i ens podrem alliberar.
L'avi
Siset ja no diu res,
mal vent que se'l
va emportar,
ell qui sap cap a
quin indret
i jo a sota el portal.
I,
mentre passen els nous vailets,
estiro el coll per
cantar
el darrer cant d'en
Siset,
el darrer que em
va ensenyar.
Si
estirem tots ella caurà
i molt de temps
no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro
fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.
Webs:
Lluís
Llach i Grande · der
Pfahl ·
Web oficial
