La circulació als Vertebrats

La circulació als Vertebrats




Amfibis

Amfibis

Podeu explorar el circuit. Comenceu per l'aurícula dreta i aneu resseguint-lo.

aurícula dreta

La sang arriba a l'aurícula dreta procedent de tot el cos (diàstole auricular).
Quan està plena es contrau automàticament (sístole auricular), i la sang passa al ventricle.

ventricle

La sístole auricular omple el ventricle (diàstole ventricular).

Un cop ple, es contrau (sístole ventricular). La sang surt a pressió del ventricle cap a l'artèria pulmonar i l'aorta, amb una certa barreja de sang procedent dels pulmons i de la resta del cos.

La sístole ventricular fa passar la sang a pressió a l'artèria pulmonar, que es dilata com un globus. La sang tanca les vàlvules pulmonars en intentar retornar al cor.

artèria pulmonar

L'artèria pulmonar es bifurca i es ramifica dins dels pulmons (capil.lars pulmonars).

Allí la sang perd pressió i s'oxigena, abans de tornar al cor.

capil.lars pulmonars

La sang oxigenada als pulmons torna cap al cor per les quatre venes pulmonars.

venes pulmonars

aurícula esquerra

La sang arriba a l'aurícula esquerra per les quatre venes pulmonars, procedent dels pulmons.
Quan es contrau, la sang passa al ventricle.

aorta

La sístole ventricular fa passar la sang a pressió a l'aorta, que es dilata com un globus. La sang tanca les vàlvules aòrtiques en intentar retornar al cor.

Doneu una volta als circuits passant per les cames, una altra passant pels ronyons i una altra passant pels intestins.

capil.lars

L'aorta abdominal es bifurca i es ramifica molt (capil.lars) als muscles de les cames, que treuen oxigen de la sang.

artèria renal

Part de la sang que baixa per l'aorta es desvía cap als ronyons.

capil.lars renals (ronyó)

La sang entra a pressió als ronyons per les artèries renals, que es ramifiquen dins de les càpsules de Bowman (glomèruls) i al voltant dels túbuls renals (capil.lars renals). Allí es controla la composició de la sang, per mantenir-la constant.

vena renal

La sang que passa pels ronyons va a la vena cava inferior per les venes renals.

vena cava inferior

La sang que ve de les cames i dels òrgans abdominals torna al cor (aurícula dreta) per la vena cava inferior, que és molt gruixuda.

La sang que ve del cap i dels braços torna al cor (aurícula dreta) per la vena cava superior.

vena cava superior

artèria mesentèrica

Les branques de l'aorta que van cap els intestins s'anomenen artèries mesentèriques.

capil.lars intestinals

Els capil.lars intestinals apleguen els nutrients procedents de la digestió.

vena porta-hepática

La vena porta-hepàtica condueix cap al fetge la sang procedent dels intestins. Es diu "porta" perquè uneix dues xarxes de capil.lars.

capil.lars hepàtics (fetge)

La vena porta-hepàtica entra dins del fetge, on es ramifica molt (capil.lars hepàtics).

Allí es magatzemen i transformen moltes substàncies procedentes de la digestió.

vena hepàtica

La vena hepàtica va del fetge a la vena cava inferior.

Exercici Informació Menú principal Mamífers