El mètode habitual de transmissió de continguts per Internet és la descàrrega d'un fitxer, per reproduir-ne el contingut tot seguit amb el software escaient. Normalment, fins que el contingut no ha arribat completament fins el nostre ordinador, no es comença a reproduir-.

Què vol dir streaming? Stream és un terme anglès que significa cadena. Streaming és una referència metafòrica d'una determinada manera de transmetre la informació des del servidor fins al nostre ordinador a través d'Internet.

En què consisteix? El streaming trenca amb la norma de no poder accedir al contingut fins que s'ha descarregat tot el fitxer. Així doncs, una informació baixada en streaming comença a reproduir-se al nostre ordinador abans de que s'hagi realitzat la descàrrega de tots els bits que la integren: comencem a rebre la informació amb una mínima part inicial baixada, i seguim visionant-la o escoltant-la conforme es va descarregant la informació restant a la nostra màquina local.

Quines aplicacions té? El streaming, doncs, és una bona solució per descarregar vídeo per Internet (també àudio i imatge; tanmateix, ens centrarem en el vídeo). Al cap de pocs segons de connexió podem començar a visionar un vídeo. Sense streaming, hauríem d'esperar, en alguns casos, molts minuts, depenent del pes del fitxer de vídeo i de l'ample de banda que utilitzem.

Què necessitem per visionar un vídeo en streaming? Per a una transmissió de continguts de vídeo en streaming calen algunes condicions:

• Que el vídeo s'hagi codificat i penjat per ser visionat amb streaming
• Que la nostra connexió a Internet tingui certa agilitat; al menys, equivalent a la velocitat de transferència amb la qual s'ha codificat el fitxer que volem reproduir.
• Disposar en la nostra màquina del programari adient de reproducció. Parlem bàsicament de Real Vídeo, Windows Media i Quicktime, com a reproductors de vídeo per a Internet, amb els seus programaris gratuïts de reproducció.

Qui decideix que un vídeo es pot visionar en streaming? Ho decideix qui codifica el vídeo i de la manera com el penja a la xarxa.

Quan cal utilitzar el streaming? Hem de prendre aquesta decisió al voltant de diversos factors, entre els quals en destaquem dos:

• La durada del vídeo, i el conseqüent pes del fitxer. Quan més gran sigui el fitxer a descarregar, més sortirà a compte codificar-lo per streaming, ja que més estona trigarà a descarregar-se completament, la qual cosa pot provocar l'abandonament per part del nostre usuari potencial.
• La velocitat de transferència de dades (bitrate). Ha d'estar entre uns determinats límits: si és molt baixa, afecta molt la qualitat del vídeo; per sobre, depassarà les possibilitats de l'ample de banda dels nostres usuaris potencials. Exemple: codificar un vídeo a 56 Kb/s pot permetre el visionat en streaming amb mòdem; tanmateix, la seva qualitat serà molt baixa. Per contra, codificant un vídeo a 512 Kb/s, oferim qualitat d'imatge i so però limitem l'accés al correcte visionat a aquells usuaris que disposin efectivament d'aquest ample de banda. Possiblement veuran el vídeo entretallat, o amb errades de sincronia entre vídeo i àudio. Per tal de resoldre aquest problema, és prudent codificar un mateix vídeo per al menys dues velocitats de transferència (per exemple, 128 Kb/s i 384 Kb/s), deixant a l'usuari l'opció de triar la que més escaigui al seu ample de banda.

Com s'ha de fer per publicar un vídeo per ser descarregat en streaming? Cal publicar-lo al servidor específic de vídeo de la XTEC, codificat amb REAL (per exemple, amb Studio 8).