Una plaga d'erugues malmet els boscos i conreus d'un poblet. El capellà es veu impel·lit pels feligresos i per sa mare a maleir-les i prega Déu que les destrueixi. Va a passejar pel bosc per comprovar l'efecte de la seva maledicció: en comptes de trobar-les totes mortes, li sembla que les erugues són més fortes encara. Troba un pastor que, tot ensenyant-li un petit escarabat, li assegura que l'endemà no quedarà cap eruga. Un exèrcit d'escarabats mata les erugues. El mossèn s'admira que Déu per reequilibar la natura ho faci amb mitjans naturals sense aparatositat.
 

Nota ortogràfica: Totes les rondalles presenta el text adaptat a les normes ortogràfiques actuals. L'ortografia del text de l'edició crítica no és lògicament la fabriana. I la de les obres completes tampoc no és l'actual (diu "orugues" i no "erugues", per exemple; s'hi usa "lo" i no "el" en el parlar dels pagesos, etc.).Cal tenir-ho en compte i, si de cas, consultar amb el seminari de català.

• 1. Literari. És un text breu,  molt àgil i agradable de llegir. Colorístic i popular: "Hauries de dir quatre fàstics a les erugues!". Visual gairebé de còmic (quan els còmics no existien!): "l'invasió era espantosa: venien en columna feta com els soldats d'un exèrcit i ho devoraven tot".
• 2. Didàctic. És una bona introducció al concepte de "lluita biològica" o "control biològic de plagues". Permet comentar la diferent importància dels desequilibris "naturals" i dels introduïts per l'home que és el pitjor dels "corcs que rosseguen " la natura.
• 3. Científic reflexiu. Hom pot proposar als alumnes de trobar el detall etològicament i ecològicament no correcte. (Solució: els escarabats de la rondalla maten les erugues gratuïtament: ni se les mengen ni hi ponen ous!
• 4. Cultural: Per fomentar els valors de la comprensió i respecte de les diferents maneres de pensar entre humans: És destacable que sigui un capellà (de fa més de cent anys!) qui recondueixi el pensament màgic i gairebé superticiós a l'esfera de la racionalitat, de la natura. Això pot servir per fer veure que les diverses formes de pensar, en aquest cas les religioses, no són simplistes sinó més complexes del que a vegades hom pot pensar. això ha de portar no sols a tolerar-les, sinó a respectar-les.