Sigmund Freud va nèixer el 1856 a Freiberg, una petita ciutat de Moràvia, integrada aleshores en I'Imperi austrohongarès. (Aquest any Nietzsche tenia 12 anys. Al 1867 apareix la primera part d’El capital de Marx.) La seva família es traslladà a Viena quan ell tenia pocs anys d'edat. Estudià al Gymnasium d'aquesta ciutat i a la Facultat de Medicina. Ara bé, fou un jove inquiet, amb molts i variats interessos intel·lectuals: assistí a cursos de filosofia, llegí els clàssics grecollatins i genis literaris com Shakespeare, Cervantes o Goethe. Tant dels antics com dels moderns n’admirà la capacitat per a conèixer les autèntiques motivacions del comportament humà.

Un cop acabats els estudis de medicina, cap al 1885, acceptà una beca per anar a estudiar a París. Allà conegué el neuròleg Charcot. Els mètodes que usava per a tractar la histèria li mostraren com els símptomes histèrics podien ser desplegats per suggestió hipnòtica, és a dir, sense la intervenció conscient del pacient. El fet que en les sessions hipnòtiques es manifestessin els motius traumàtics que el pacient desconeixia contribuí directament en la descoberta de I'inconscient.

El 1886, de retorn a Viena, I'amistat amb el psiquiatre vienès Joseph Breuer es converteix en una fructífera col·laboració. A més d'ajudar-lo econòmicament, la seva experiència en el tractament de la histèria seria decisiva en la carrera de Freud. Al 1892 una pacient (Elisabeth von R.) l’indueix a fer servir per primera vegada el mètode de les “associacions lliures”. Tres anys després publicà, en col·laboració amb Breuer, Estudis sobre la histèria. Aquest mateix any fa la primera anàlisi d’un somni, i al 1896 utilitza per primer cop el terme “psicoanàlisi”.

Freud desenvolupà en dues obres fonamentals l’estudi de les manifestacions de l’inconscient: els somnis, els lapsus, els acudits i els símptomes de les malalties psíquiques en general. Aquestes obres són: La interpretació dels somnis (1898) i Psicopatologia de la vida quotidiana (1901).

Als primers anys del segle, el mètode clínic i la teoria psicoanalítica de Freud comencen a estendre’s per Europa. Al 1902 crea la Societat psicoanalítica de Viena. Al 1905 escriu Tres assaigs sobre una teoria sexual.

La seva fama creua l’Atlàntic, i en 1909 es convidat als EEUU per donar cinc conferències a la Universitat de Clark, on descriu la seva primera tòpica del sistema psíquic i explica la funció de la psicoanàlisi.

Contemporàniament a l’inici i desenvolupament de la primera guerra mundial (1914 – 1918), Freud reformula la seva teoria sobre el psiquisme humà i realitza les seves primeres anàlisis de caire antropològics i cultural. Són obres d’aquest període: Tòtem i tabú (1913), Més enllà del principi del plaer (1919), i El jo i l’allò (1923).

Al voltant de la gran depressió econòmica del 29, i el creixement de la ideologia nazi i els sentiments bel·licistes a Alemanya, escriu les seves grans obres de caire cultural: El futur d’una il·lusió (1927) i El malestar de la cultura (1930).
En 1933 Hitler es proclamat canceller d’Alemanya. Els nazis cremen públicament els llibres de Freud a Berlín. Al maig de 1938 els nazis envaeixen Àustria. Feud és amenaçat, I Roosevelt I Mussolini intervenen a favor seu. Hom li permet de marxar a Londres (juny). Al setembre pateix la darrera operació a causa del càncer que té a la mandíbula. L’1 d’abril de 1939 és el fi de la guerra civil espanyola. L’1 de setembre, comença la Segona Guerra Mundial. El 23 de setembre, mor Freud a Londres, als 83 anys d’edat. A la seva mort, la psicoanàlisi, malgrat les reticències i les crítiques de què fou objecte per la puritana i conservadora societat vienesa, estava estesa arreu del món.