Què és l'Univers? Començarem aquest curs de filosofia amb aquesta primera pregunta. Per què començar per l'Univers i no per un altre tema? Segurament que ho podríem fer; en definitiva el que té de propi la reflexió filosòfica és brollar de la sorpresa, de la curiositat i de la necessitat de trobar fonaments, més enllà de les nostres observacions immediates o quotidianes. Sent així, bé podríem començar investigant qüestions com ara la naturalesa humana, la pròpia activitat de conèixer el món, la vida i el seu sentit, la correcció moral de les nostres accions, la llibertat o la justícia; temes tots aquests que van estar presents en el pensament dels filòsofs, i que segurament treballarem al llarg d'aquest curs. No obstant això, si mirem cap enrere, com en una espècie de viatge al passat, i ens fixem en quins van ser els temes o les preguntes que es van formular els primers filòsofs veurem que la seva atenció va ser posada primordialment en la realitat més global i també més llunyana, és a dir en l'Univers, que llavors es deia Cosmos.

Et confesso que no sabria dir-te molt bé per què – potser tu mateix podries aventurar alguna explicació... –, però en l'antiguitat (et parlo de bastants segles abans del naixement de Crist), en moltes cultures, van buscar l'explicació i el sentit de la vida de les persones en l'observació dels fenòmens celestes.L'astrologia i la seva aplicació pràctica en els horòscops és prova d'això: creien poder llegir en la posició dels cossos celestes i en els esdeveniments més llunyans el destí de les persones i els enigmes de l'espècie humana en general. També creien en fantàstiques llegendes, poblades d'éssers sobrenaturals que encarnaven, de manera antropomòrfica (amb forma humana), els objectes de l'Univers, com la Terra, el Sol, el mar, etc. I mitjançant aquestes llegendes o mites podien explicar-se coses com ara l'origen del món, de què estan fetes totes les coses, el destí, el temps, l'espai, etc.

Al voltant del segle VI abans de Crist, en unes colònies gregues de l'Àsia Menor, van aparèixer persones que a poc a poc van anar deixant de banda aquestes explicacions mítiques, i van intentar respondre les seves preguntes sobre l'Univers utilitzant la raó i l'observació del món real que els envoltava. Aquests savis van ser els primers filòsofs, i amb l'aparició d'aquestes explicacions, més o menys racionals, va néixer la filosofia.

Nosaltres també farem quelcom similar: començarem a preguntar-nos per allò més general, incloses les realitats més llunyanes. La part de la filosofia que reflexiona sobre el Món (també podem dir l'Univers, o el Cosmos), se sol anomenar Cosmologia. Quan l'intent d'explicar els misteris del món es realitza mitjançant mites i llegendes, llavors a aquestes explicacions mítiques els diem Cosmogonies.
Així com els primers filòsofs van construir la seva pròpia cosmologia, totes les persones anem construint també les nostres pròpies cosmologies. En gran part amb el que aprenem de la nostra família, amics, a l'escola, el que llegim o veiem en el cinema, la televisió o internet. En la nostra època, la ciència, versió moderna d'aquell antic pensament filosòfic, influeix i segurament predomina en les nostres construccions cosmològiques; però també, segurament moltes de les nostres representacions del món contenen també elements imaginaris, mítics o màgics.

Et proposo que facis un petit exercici. Queda't una estona pensant en les idees que tens sobre l'Univers; aquelles sobre les quals estàs totalment segur, aquelles sobre què no ho estàs tant, preguntes que et podries fer, qüestions misterioses, possibles explicacions que saps que no són compartides per la majoria de la gent, però de què tu sí que n’estàs convençut. En definitiva, et proposo que indaguis i reconstrueixis la teva pròpia cosmologia. I, si t'animes, facis l'esforç d'anotar en un full una descripció el més detallada possible d'aquestes idees. Normalment, quan fem l'esforç d'escriure el que pensem, el mateix quan fem l'esforç d'explicar-ho a algú en veu alta, sembla que les nostres idees s'aclareixen i aprofundeixen.

Et comento que, si t'imagines aquest treball compartint-ho amb els teus companys de classe, és a dir, afegint a la reflexió individual l'intercanvi i el debat col·lectiu, tindràs una imatge bastant clara de com serà la forma de treballar durant aquest curs de filosofia.

Com ajuda et suggereixo algunes preguntes que pots utilitzar o no. Això queda al teu criteri. Aquí les tens:

a. Què és l'Univers?

b. Què és el temps i l'espai? Són realitats objectives o són paràmetres relatius? És a dir, si no hi hagués objectes que ocupen un lloc, o que mantenen una distància entre ells, igualment hi hauria espai?; o bé, si no existís cap individu humà que mesurés el que duren els esdeveniments, o senzillament no hi hagués cap esdeveniment (no passés res), igualment existiria el temps?

c. Té l'Univers un origen en el temps? Si l'Univers és temporalment finit, què havia abans del seu origen? És possible que l'Univers hagi existit sempre? És possible preguntar-nos per l'origen de l'Univers?

d. Té l'Univers un límit a l'espai? Si en té un, què hi ha més enllà d'aquest límit? És possible pensar que l'Univers sigui infinit?

e. Existeix un ordre que regeix l'Univers, o és quelcom desordenat, és a dir un caos? En cas que hi hagi un ordre, aquest és un ordre objectiu, o bé és una cosa que construïm els humans quan intentem explicar els seus fenòmens? Aquest ordre, s'ha donat per casualitat o respon a una finalitat o designi determinat?

Aquestes són preguntes una mica difícils de respondre. Els filòsofs han intentat respondre-les i molts d'ells semblen haver-ho aconseguit. El pensament filosòfic és així, formula preguntes; i aquestes preguntes són com finestres que s'obren, com invitacions a continuar pensant. En aquest camí poden ser les ciències les que vagin trobant respostes, però també l'art o les religions. Allò que distingeix les respostes científiques dels altres tipus de respostes és que sempre són considerades provisionals, mai definitives.

Ara si et sembla para't a pensar en les idees que tens respecte de l'Univers, i intenta apuntar-les. Més tard podrem intercanviar-les amb les idees de la resta dels companys i debatre sobre elles.

Per aprofundir: Allò que diu la ciència sobre l’Univers.