Un dels fenòmens més sorprenents, i fins i tot excepcionals, de l'Univers és la vida. Tot i que, en realitat, allò de sorprenent depèn de l'actitud de qui hi pensi. De fet la vida ens sol semblar la cosa més comuna del món, i no hi pensem amb massa freqüència. És natural que sigui així ja que vivim submergits en el fenomen de la vida; no podem pensar en res que fem sense que darrere no sigui sempre present el pressupòsit de la vida; som vida i sense la vida no podríem existir. La nostra existència humana és existència viva: quan morim queden les restes del que vam ser, però en un sentit estricte ja no existim. Una pedra no està viva, però no té sentit dir que està morta – excepte en un sentit figurat. Perquè no està viva i mai no podria haver-ho estat diem que la pedra és un ésser “inanimat”. Nosaltres els humans, com els vegetals i la resta dels animals som éssers “animats”. Quotidianament utilitzem aquesta paraula amb un significat diferent: diem que una persona està animada quan té ganes de fer coses, diríem que està plena de vida; diem que està desanimada quan ocorre el contrari. Llavors, si som els seus amics, solem intentar infondre-li ànims, quelcom així com injectar-li una dosi de vida.

Però..., què és la vida? Igual que vam fer amb el tema de l'Univers, seria interessant que intentessis reconstruir la teva “biologia particular”. No em refereixo a l'assignatura de Biologia que s'estudia al Batxillerat. Es tractaria de pensar totes aquelles idees que, a casa, amb la família o els amics, a l'escola, en el que has pogutr haver llegit o vist a la tele, has pogut haver construït en el teu pensament sobre la vida.

Et proposo algunes preguntes que jo mateix m'he formulat i que potser t'ajudin a reconstruir la teva “biologia particular”. Aquí són:

a. Durant molt de temps el planeta Terra era una espècie de roca esfèrica sense cap cuca viva que pogués habitar-lo. Què hi ha pogut haver passat, i com, perquè en un moment determinat hi hagin sorgit les primeres manifestacions de vida? Com s'explica que d'un món inanimat hagim pogut sorgir éssers vius?

b. Aquests primers éssers vius segurament van ser molt senzills. Com es deuen haver anat transformant fins a arribar als éssers vius actuals?

c. ¿El fenomen de la vida, deu ser quelcom excepcional que només s'ha donat en el nostre planeta, o és possible que existeixin altres manifestacions de vida en altres llocs de l'Univers?

d. Quan ens referim als éssers vius pensem en vegetals, animals o humans: què deuen tenir en comú que ens permet reconèixer'ls tots com éssers vius? També podem dir, en algun sentit, que una muntanya està viva, que una ciutat és quelcom viu, o que la llengua d'un país està viva. ¿Ho diem en el mateix sentit que quan ens referim als vegetals o als animals? Vegetals i animals han de tenir quelcom en comú per dir d'ells que tots són éssers animats; no obstant això també reconeixem que no és el mateix la vida vegetal, la vida animal o la vida humana – prova d'això és que no és igual menjar-nos una amanida, un bistec o cometre un acte de “antropofàgia”. Què deuen tenir en comú, i què de diferent els diversos tipus d'éssers vius?

Com abans, torno a suggerir-te que utilitzis aquestes preguntes només com una guia. El fet important és que intentis fer present les teves pròpies idees, opinions, interrogants, sobre la vida o sobre qüestions que hi tinguin a veure amb ella. I després pots escriure tot el que se t'ocorri sobre això.

Allò que diu la ciència sobre la vida.