La narrativa oral en prosa: els gèneres
Per classificar els gèneres de la narrativa oral en prosa cal tenir en compte diferents factors. En primer lloc l'actitud de creença o no creença per part del narrador i de l'oient. En segon lloc hem de contemplar la localització, geogràfica i temporal, el lloc i l'època de la història narrada. En tercer lloc els protagonistes de la història. I en quart lloc la funció ritual, didàctica i lúdica d'aquesta narrativa.
Els mites
Són narracions sagrades que tenen com a protagonistes personatges divins o semi-divins. Els localitzem en un món sobrenatural diferent al nostre. Algunes exemples de mites els poden trobar en les narracions que ens expliquen la creació de l'univers o l'aparició de l'home sobre la terra. En certa manera també hi podem afegir la història d'Adam i Eva o el naixement de Venus. El mite, doncs, s'ocupa dels grans misteris del cosmos i de la naturalesa. La funció del mite està estretament lligada als rituals religiosos.
El cas o succeït
És un tipus de narració molt breu, de caràcter anecdòtic, sobre esdeveniments verídics o que es donen com a verídics. Els protagonistes d'un succeït són els humans. En els casos expliquem històries humanes que creiem que val la pena explicar. En trobem molts exemples amb històries d'aparicions, de morts ressucitats....
L'acudit
Joc de paraules o historieta breu d'intenció humorística. L'acudit té una característica bàsica: la brevetat.L'acudit forma part d'un gènere actualment encara vigent: no només expliquem acudits sinó que ens n'inventen de nous. Van ser recollits per primera vegada en el Renaixement, al segle XV, per Gian Francesco Poggio a El llibre de fàcècies.
L'apòleg o exemple
Narració molt breu protagonitzada per humans. S'utilitza per il·lustrar un punt doctrinal o moral. Es localitza en un món precís i immediat, a un món conegut.
La faula
Narració breu protagonitzada generalment per animals que actuen com a persones humanes i que està formada per un o dos episodis. Les faules vénen acompanyades per algun propòsit moral o ideològic. Van ser molt utilitzades a l'Edat Mitjana pels predicadors a l'hora d'adoctrinar les masses populars. Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer n'utilitzaven moltes en els seus sermons.
La llegenda
La llegenda té el seu origen en esdeveniments sensacionals. En una llegenda solem explicar fets extraordinaris i dignes de ser explicats: valenties, heroïcitats, fenòmens sobrenaturals i altres prodigis fets per personalitats que han despertat l'admiració del poble. La llengua de les llegendes pertany a la memòria col·lectiva, al saber històric.
La rondalla
És una narració breu en prosa anònima sobre uns fets que es presenten com imaginaris i que es transmeten oralment de generació en generació. Quan diem que els fets són imaginaris estem distingint la rondalla de la llegenda i del mite. Les rondalles són els textos literaris més canviants. Els personatges de les rondalles són anònims i diversos: reis, fades, follets, bruixes... L'estructura d'una rondalla sol seguir una estructura arquetípica que es va repetint al llarg del text. En la literatura catalana hem de remarcar els reculls de rondalles de Joan Amades i els d'Antoni Maria Alcover.