Una guilla morta de gana va adonar-se que dalt d'una parra molt alta penjaven uns raïms que feien molt de goig. La múrria de la guilla no s'ho va pensar dues vegades i va començar a fer salts per veure si n'agafava algun penjoll. Però, per molt que es va esforçar i per cabrioles que va fer, no va arribar-hi. Els raïms eren massa alts per a ella. Esgotada, i amb més gana que mai, va girar cua i es va repetir:
- Aquests raïms són ben verds. Jo crec que cap persona els hauria de tastar.
Adaptació de la faula i dibuix: Àngel Vergés i Gifra
