Contes amb follet
| La llegenda del cirerer d'arboç | Els follets sabaters | L'àvia Coloma fa la ratafia | El follet a cal botiguer | El follet de la Devesa |
Cada vegada que aquelles delícies s'escapaven del cistell de la Corbezzolina quedaven ben quietes al terra, i, d'aquesta manera, la noia les podia recuperar sense cap dificultat. I si no us ho creieu aneu a Itàlia i us explicaran aquesta llegenda i us diran que el cirerer d'arboç és també el símbol d'aquell país perquè és un arbust que té els tres colors de la seva bandera: el verd de les fulles, el blanc de les flors i el vermell del seu fruit. A Itàlia anomenen Corbezzolo la fruita del cirerer d'arboç i... Llegenda explicada, llegenda acabada!
Una vegada hi havia un sabater que ja era molt gran i la feina no li sortia ni tan bé ni tan de pressa com quan era jove. Els clients l'abandonaven i el sabater era tan pobre que no tenia diners ni per comprar el cuiro per fer les sabates.
Un dia es va quedar treballant fins molt tard perquè havia d'acabar les sabates d'un senyor important que tenia molts diners. Però estava tan rebentat, que se'n va anar a dormir i va deixar les sabates a l'obrador pensant que ja les acabaria l'endemà de bon matí. Quan es va llevar, se'n va anar de dret a l'obrador disposat a acabar les sabates. Però quan hi va arribar...
- Oh! Quina sorpresa!-va exclamar.
Les sabates estaven acabades i eren més boniques que no pas si les hagués fet ell mateix. Al cap de poc, va arribar aquell senyor tan important a recollir les sabates.
I quan les va veure tan boniques i tan ben fetes es va posar d'allò més content. Us en dona trenta vegades més del que m'havíeu demanat- li va dir satisfet el client. I l'endemà va passar el mateix. Quan es va llevar es va trobar les sabates que tenia a mig fer, ben acabades i polides damunt del taulell.
- Us en dóna quaranta més del que m'havíeu demanat- li va dir la senyora que les havia encarregat.
Tothom volia unes sabates noves, i les trobaven tan ben fetes que li pagaven més del que havien acordat. Així va ser com el sabater deixà de ser pobre i es convertí en un home ric. Però per més que hi rumiava, no entenia qui li feia la feina. Un dia, el sabater i la seva dona, van decidir que haurien de fer alguna cosa per esbrinar qui era el personatge misteriós que tant els estava ajudant. I aquella nit es van amagar en un lloc des d'on podien vigilar l'obrador sense por de ser vistos. Quan van tocar les dotze en punt, una colla de follets va baixar per la xemeneia i, fent molta gatzara i amb gran alegria, es van posar a treballar. En un tres i no res, van fer les sabates més boniques i més perfectes que mai no s'hagin vist. El sabater i la seva dona es van quedar parats quan van veure que els follets se n'anaven xemeneia amunt, deixant allà sobre aquell fantàstic parell de sabates.
-Què podem fer per agrair-los la seva generositat? -es deien l'un a l'altra. Com que els homenets no tenien roba i era ple hivern, els van fer unes camisoles, uns pantalonets i, com és natural, unes sabatetes molt bufones. I els ho van deixar ben posat allà a l'obrador perquè a la nit s'ho trobessin. L'endemà quan es van llevar, van córrer a l'obrador i s'hi van trobar una nota que deia així: "Com que heu esta tan agraïts, no us faltarà mai ni pa ni ventura. Nosaltres ens n'anem a córrer món amb els nostres vestits nous. N'hi ha d'altres que necessiten el nostre ajut".
Els follets sabaters. Conte dels germans Grimm. Adaptació i il·lustracions: Àngel Vergés i Gifra.
|
Raigdesol i Clarordelluna ajuden l'àvia Coloma. |
L'àvia Coloma va a buscar herbes per a fer la ratafia. |
|
L'ermita de Farners ajuda els néts de l'àvia Coloma a trobar la secreta recepta de la ratafia que s'han emportat els follets. |
Els petits follets i els seus néts observen com l'àvia Coloma fa la ratafia. |
Conte escrit i il·lustrat per Isabel Mestras.
Isabel Mestras i Castañé ( 1963) va néixer a Cassà de la Selva (Gironès). Ha estudiat Magisteri, especialitat d'idiomes. Li agrada molt escriure i dibuixar, per això ha escrit i il·lustrat molts contes per a nens i nenes: Ben Nostre ( il.lustracions), La geganta de Farners, Em fa por ii L'àvia Coloma fa ratafia.També ha guanyat diversos premis literaris de narració curta per adults. Actualment resideix a Santa Coloma de Farners. Correu electrònic :mmestras@xtec.cat
Hi havia una vegada un bon estudiant que vivia en unes golfes i no tenia propietats. I també hi havia un botiguer, que era el propietari d'aquella casa i ocupava els baixos, i amb ell vivia un follet, perquè la nit de Nadal li donava un plat ple de farinetes amb un bon tros de mantega al mig. Un vespre, l'estudiant va entrar a la botiga per la porta del darrere a comprar espelmes i formatge. Al seu pis l'estudiant va llegir el paper amb què el botiguer li havia embolicat el formatge. Era el full esquinçat d'un llibre vell, ple de poesia. L'estudiant va tornar a la botiga i va demanar al botiguer el formatge a canvi d'aquell llibre i li va dir: "Vostè no en farà res d'aquest llibre perquè no hi entén més que aquest cubell d'escombraries". El follet, que ho havia escoltat, es va indignar perquè aquesta no era una bona manera de dir les coses. Un dia el follet va espiar pel forat del pany de la porta de l'estudiant i va veure que el noi estava llegint el llibre estripat. Del llibre en sortia un raig de llum prodigiós que il·luminava tota l'estança i que formava un arbre enorme i gegant. També va escoltar una música melosa i suau que no havia escoltat mai. Va estar espiant-lo una bona estona fins que el noi es va posar a dormir. Després d'haver vist aquell prodigi el follet va pensar-se en mudar-se a l'habitació de l'estudiant però ho va deixar estar de seguida perquè al costat de l'estudiant passaria molta gana. Una nit es va declarar un gran incendi al carrer. Tots els de cal botiguer volien salvar el millor que tenien i això mateix es va proposar el follet. Amb unes gambades va pujar les escales fins a les golfes de l'estudiant, que va trobar dempeus davant la finestra oberta, mirant-se el foc amb molta tranquil·litat, perquè cremava la casa d'un veí del davant. El follet va agafar el meravellós llibre que hi havia damunt la taula, el va amagar sota la seva gorra vermella i el va subjectar amb les dues mans: el millor tresor de la casa estava salvat. Després de l'incendi el follet va decidir que es repartiria entre tots dos, que conviuria amb l'estudiant per gaudir de les meravelles del llibre i amb el botiguer, per les seves estimades farinetes.
Bibliografia: Contes, Hans Christian Andersen. Galàxia Guttenberg, Cercle de Lectors.
La llegenda del follet i la Devesa (Conte de Fires)
Diuen que les llegendes expliquen coses que tenen una meitat de mentida i una meitat de debò i que, moltes vegades, no se sap ben bé qui les va començar a escampar. Jo en sé una que explica per què moltes coses de les Fires de Girona se celebren a la Devesa i no a un altre lloc de la ciutat des de fa trenta-sis anys. Veureu. Vet aquí que un dia de tardor, fa molts i molts anys, va arribar a Girona un follet dels boscos, provinent de cap allà on neix el Ter. Es veu que, en una terrible inundació, es va trobar navegant pel riu aigües avall, agafat a un tronc d'arbre. En passar per la Devesa, el tronc que li feia de barca es va desviar del curs del riu i es va anar a encastar contra les vores.
En aquell temps, la Devesa era un lloc on giarebé no hi anava ningú a fer res. Tot sovint s'inundava per efectes de les revingudes del Ter. I, quan els arbres eren prou grossos, els tallaven per vendre'n la fusta. Al follet, però, li va agradar la pau i la tranquil·litat que s'hi respirava quan no hi havia ni inundacions ni llenyataires, i va decidir instal·lar-s'hi. Va triar un dels plàtans més alts i ufanosos i, de mica en mica, el va anar transformant en una casa molt bonica i confortable, amb els seus mobles, els seus balcons, la seva cuina i el seu rebost.
Quan el riu creixia i les aigües ho cobrien tot, els petits habitatges de la Devesa -insectes, erugues, ocells, rates i eriçons- anaven a refugiar-se a casa del follet que, mentre esperava que passés la tempesta, els preparava uns àpats la mar d'apetitosos i els deixava al seu llit per dormir.
Quan arribaven els llenyataires, sempre triaven aquell plàtan per tallar-lo primer, Però així que els animals de la Devesa ensumaven que la casa del follet perillava, corrien a ajudar-lo. Els insectes i les erugues s'enfilaven pels vestits i els cabells dels homes i els provocaven unes urticàries tremendes. Els ocells els espicossaven l'esmorzar, i les rates i els eriçons els rosegaven les destrals, les serres i les cordes. No hi havia manera de tirar aquell plàtan a terra. I, amb el temps, es va anar convertint en el més alt, gros i vell de tots.
Un dia, els amics del follet es van reunir per preparar-li una sorpresa.
-Sempre ha estat molt amable amb nosaltres- deia un estornell molt eixerit.
- I el seu rebost fa un goig! -exclamava una formiga mentre es llepava les potes.
- Li hauríem d'agrair tot el que ha fet per nosaltres -deia una aranya que, si no era tan vella com el plàtan on vivia el follet, poc li'n faltava.
- Podríem preparar-li una festa- va decidir una òliba que feia molts anys que vivia al terrat de la casa del follet-, una gran festa que recordés la seva arribada a la Devesa, una festa tan esplèndida com la que celebren els gironins a la tardor. A més, el follet va arribar aquí just un dia de tardor.
Dit i fet, els animalons se n'anaren a parlar amb els marxants. Ja sabeu que, en aquell temps, les Fires se celebraven a diversos carrers i places de la ciutat, però no pas a la Devesa. Doncs van aconseguir convèncer tothom i així, un vespre d'octubre de mil nou-cents seixanta, quan el follet s'acabava de posar l'abric per a anar a donar un volt abans de sopar, només d'obrir la porta de casa seva es va trobar amb una increïble sorpresa: tot era ple de parades, atraccions i gent amunt i avall. La pau, la solitud, el silenci i l'oblit de la Devesa s'havien transformat en un esclat de música i colors. El follet, de primer, va quedar astorat. Però, en saber que era un regal dels seus amics, els ho va agrair de tot cor. I més quan li van dir que aquella festa només duraria vuit dies. No és que no li agradés, no. El que passa és que el nostre follet no hi estava acostumat, només això. Però ara, després dels anys, ja no podria passar sense la festa.
I, si no us ho creieu, li ho podeu preguntar. Abans, però, haureu de trobar el plàtan més vell de tots els que hi ha a la Devesa. Si el trobeu, és possible que el follet us convidi a fer una volta als cavallets. Si no el trobeu, ho podeu tornar a provar l'any que ve.
