Amb l’arribada d’Internet ens enfrontem amb noves possibilitats, nous reptes i noves incerteses en el procés d’ensenyament-aprenentage.

No podem esperar de les xarxes electròniques una solució màgica per modificar en profunditat la relació pedagògica, però ens pot facilitar com res mai ho havia fet abans la recerca individual i/o en grup, l’intercanvi entre professor-professor, entre alumne-alumne i entre professors i alumnes

Internet afavoreix l’intercanvi d’experiències i de materials, i a més aquests intercanvis tan es poden fer amb gent que tenim geogràficament ben a prop com molt lluny

Internet pot ajudar als professors a preparar millor la seva matèria, a ampliar les possible maneres d’ensenyar-la, a modificar el procés d’avaluació i també de comunicació tant amb els seus alumnes com amb els seus col·legues.

El mestre podrà ampliar la manera de preparar la seva tasca ja que podrà tenir accés als millors articles publicats al respecte i les notícies més recent sobre el tema que vol tractar, també pot demanar ajuda a altres col·legues, tan coneguts com desconeguts sobre la millor manera de treballar tal un determinat  tema  amb els seus estudiants . Pot veure quins materials, programes, vídeos, o exercicis existeixen. Actualment ja és possible copiar imatges, sons i fragments de vídeo i aviat l’accés a materials audiovisuals serà encara molt més fàcil. Hi ha tan material disponible, que immediatament el professor pot actualitzar els seus coneixements per preparar les seves classes (perquè els alumnes tenen accés a les mateixes informacions i bancs de dades , etc)

Un dels més grans avenços en aquest camp de la preparació de les diferents matèries està en la possibilitat de consultar companys coneguts o desconeguts ,preguntar als especialistes i obtenir respostes sobre els dubtes , mètodes, materials i estratègies d’ensenyament –aprenentatge que se’ns presentin. El paper de l’ensenyant però no només ha de ser el de recollir informació sinó també el de treballar-lo , seleccionar-lo , contrastant-lo amb altres metodologies i amb altres resultats.

El professor pot iniciar un tema a la seva hora de classe sensibilitzant l’alumne , creant-li expectatives , despertant-li l’interès per a noves dades i nous reptes. Després pot convidar els alumnes a fer les seves pròpies investigacions (individualment o en grup) i procurar que arribin a les seves pròpies síntesis.

En el moment en que els alumnes facin la recerca el professor ( si vol) pot ser localitzat electrònicament, per a qualsevol tipus de dubte. Així el professor es transforma en un assessor molt proper a l’alumne , fins i tot quan no està present físicament. Es igual si el professor és en aquell moment a l’escola , a casa seva, o de viatge. El que és important és que es pot connectar i pot ser localitzat en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

L’aula es converteix en un espai real d’interaccció i d’intercanvi de resultats, de comparació de fonts d’informació , d’enriquiment de perspectives , un espai de discussió de les contradiccions , d’adaptació de resultats a la realitat dels alumnes.

El professor no és l’informador sinó el coordinador del procés d’ensenyamnet.-aprenentatge. El mestre acompanya la recerca, i modera el debat per discutir els resultats.

Els alumnes poden fer les seves recerques abans d’anar a l’aula i preparar les seves presentacions individualment i/o en grup . Poden consultar altres estudiants coneguts o desconeguts de la mateixa o d’altres escoles, de la mateixa ciutat i país o d’altres ciutats i països. Això augmentarà de manera increïble la interacció amb els companys que fan recerques en el mateix sentit , del mateix tema , poden intercanviar resultats, materials, diaris, vídeos…

La motivació per a la pràctica de les llengües estrangeres i per al perfeccionament de la llengua pròpia esdevé molt més perceptible , ja que existeix la necessitat real d’escriure- i en els propers anys també parlar- en la mateixa i en altres llengües de la manera més correcta possible.

Els programes de traducció ens facilitaran la comunicació amb altres països, certament, però qui tingui un major domini de les llengües tindrà molt més avantatges en aquest tipus d’intercanvis.

Internet és una eina òptima per a ensenyants inquiets i atents a les novetats, per a tots aquells que desitgen actualitzar els seus coneixements i comunicar-se millor. Però serà un inconvenient per aquells mestres que s’han acostumat a fer les seves classes sempre de la mateixa manera, per aquell que es limita a fer de mestre només a l’aula i que imposa un únic tipus d’avaluació. Aquest ensenyant probablement trobarà que Internet és molt complicat, que hi ha massa informació o potser pitjor buscarà els primers recursos que trobi (i ja n’hi ha molts) i els copiarà literalment, per aplicar-los mecànicament a la seva rutina diària. Aquest tipus de professor continuarà limitat abans i després d’Internet però el seu desfasament serà més evident.

Quanta més informació tinguem disponible més complicat serà el procés d’ensenyament- aprenentatge

Quan podíem escollir un únic llibre de text i seguir-lo un tema darrera l’altra teníem tots el camí clar des del començament fins el final tant els mestres com els alumnes , com l’administració com la família.

Ara podem enriquir extraordinàriament el procés , però al mateix temps el compliquem . Ensenyar és ara orientar , estimular, relacionar …més que no pas com abans informar. Però només pot orientar aquell que coneix, aquell que té una bona base teòrica i que sap comunicar-se. Per tant el professor haurà d’anar-se actualitzant sempre contínuament i haurà d’estar predisposat a obrir-se a les informacions que l’alumne aporti i aprendre amb l’alumne , interactuant amb ell.

Internet no és màgic però les experiències que estic acompanyant a la Universitat de Sao Paulo amb contacte amb els professors i alumnes que utilitzen les xarxes electròniques al Brasil i a molts altres països, em mostren les fascinant possibilitats de convertir l’ensenyament i l’aprenentatge en processos oberts , flexibles , innovadors i continuats , que exigeixen una excel·lent formació teòrica i comunicacional , per a navegar entre tantes i tant diferents idees, visions , teories , i camins.

Els alumnes estan preparats per a Internet. Poc a poc Internet esta passant de ser una paraula de moda a ser una realitat en algunes escoles i en algunes famílies. En aquests propers anys viurem aquesta interrelació amb Internet tan normal com ens hem acostumat veure la televisió. Imatge, so, text i dades s’integraran en ampli conjunt de possibilitats. Veure’s i parlar-se a distància serà del tot normal i corrent. Demanar a un col·lega que faci classe amb mi al mateix temps que està en una altra ciutat o país en temps real serà plenament viable.

Les possibilitats d’Internet en l’ensenyament estan tot just començant.

Desafios da Internet para o Professor: article del Dr. José Manuel Moran professor de Noves Tecnologies de la Universitat de Sao Paulo (Brasil) Traducció de Carme Barba Corominas 2001