BREU CRONOLOGIA DEL CÒMIC
Antecedents llunyans: seqüències en pintures rupestres, en frisos, en retaules gòtics, en auques..	Coves de Lascaux		Columna Trajana	Retaule de Gante
Segona meitat del XIX. Diversos autors fan dibuixos amb textos al peu; aquest és el cas de Rodolphe Töpffer, mestre suís que il·lustrava històries per als seus alumnes.				Max und Moritz
Finals del XIX i principis del XX. Primeres tires còmiques , publicades en dominicals nordamericans, com a The Yellow kid, on n'és protagonista un nen de Hogan's Alley, que duu un vestit groc amb textos que posava el seu autor Outcault. The Katzerjammer Kids, Hans i Fritz, protagonitzen una sèrie amb dos germans trapelles inspirats en les aventures de Max und Moritz d'origen alemany.   Proliferen les sèries amb infants (kid strips). A Little Nemo in Slumberland viu aventures en somnis, que acaben quan el nen es desperta.			Little Nemo i Yellow Kid

Primer quart de segle XX. El còmic és inspiració de grans figures còmiques del cinema .  Apareixen còmics que parlen de dones (girl strips), com a reflex del seu alliberament. Popeye és el protagonista de la sèrie Thimble Theatre (teatre didal) de Segar. Igual que la petita vampiresa Betty Boop, Popeye passarà a l'animació de la pantalla.  Krazy Kat és una gata enamorada d'un ratolí; ambdós són vigilats per un gos-policia. Sèrie molt al gust surrealista .  A Espanya es publiquen revistes d'historietes com el TBO.	Betty Boop i Popeye
1929. Apareixen els primers còmics realistes, influïts per l’estètica de la fotografia i del cinema. Així passa amb les pàgines de Tarzan.  Neix Buck Rogers primer heroi de ciència ficció, dibuixat per Dick Calkins. Té influències de Julius Verne i H G Wells.  Primera aparició de Tintin, lluitador per l’ordre que viatja per arreu del món; Hergé el defineix com a reporter, però mai publica cap article.  Creix la difusió dels còmics a la premsa. Neixen les agències de venda internacional: els Syndicates.
1938. Aparició de Superman. Els seus autors el presenten com: "Més ràpid que una bala!; Més poderós que una locomotora!; Capaç de saltar edificis sencers d'un sol impuls!; Mireu, dalt al cel!; És un ocell!; És un avió!; És Superman!"	Primera edició de Superman

Anys 40. Època dels superherois. El Captain America de Jack Kirby i Joe Simon és un noi llepafils que gràcies a una droga es transforma en un fort guerrer que lluita contra els nazis i els japonesos.  Spirit de 1940, de Will Eisner, és un superheroi romàntic... A la Itàlia de Mussolini es publiquen històries d'herois tot músculs al gust feixista.   Fan la seva aparició diverses revistes d'històries de guerra. La dictadura espanyola censura sèries de còmic, com ara episodis de Superman de Batman o de Cuto, sèrie on apareix sovint el Maquis.
Anys 50. Amb la caça de bruixes de McCarty només es salven els innocents personatges infantils. Primeres històries de terror de la EC. Creació de la Comics Code Authority, reguladora de publicacions de còmic, a conseqüència de la qual, les sèries de terror d'aquesta dècada arriben al seu final a causa de les restriccions que imposa. L'any 1956 apareix el Capitán Trueno, un dels guions per còmics escrits per Víctor Mora (autor també de el Jabato). El dibuixant del Capitán Trueno és Ambrós.   Amb la dictadura franquista alguns dibuixants espanyols, publiquen a revistes estrangeres.
Any 1959. A França es publica la revista Pilote, on neix un personatge universal: Asterix., d'Uderzo i Goscinny.
Anys 60. A inicis de la dècada, tornen els superherois, que ara són quasi humans: The Fantastic Four, Mr. Fantastic, The Hulk...  Neix el còmic underground per a les élites procedents d’ambients cultes o intel·lectuals. Un dels representants de l'underground és Robert Crumb, que crea diversos personatges com Mr. Natural, Dirty Dog o Fritz the Cat. El moviment, que estava vinculat amb la contracultura de l'època, va introduir canvis importants en els còmics. Als còmics underground se’ls ha donat el nom genèric de comix. L'any 1964 apareix per primera vegada una publicació d'una sèrie protagonitzada per una nena anomenada Mafalda que té una visió de la vida bastant corrosiva. El seu autor és Quino. Maig del 68. S'inicia a Europa l'experiència underground. El còmic comença a ser tractat com a objecte cultural en sí mateix gràcies al paper fonamental del guionista. Aquest reconeixement donarà pas en la dècada següent a noves publicacions de còmics per a adults. A l'equip de Pilote es reuneixen figures com Goscinny o Moebius.	Mr Natural i personatges de Mafalda
Dècada dels 70. Amb la democràcia els còmics espanyols reflecteixen els nous esdeveniments. És un moment de ressorgiment creatiu. A Itàlia Hugo Pratt inventa un personatge romàntic a l'estil Bogart, es tracta de Corto Maltese (1967).
Anys 80. És el moment de la ciència ficció, afavorit per l'avenç de la tecnologia.  Continua la publicació de revistes per a adults com el Víbora, Rambla, Totem, Cimoc... Neix Heavy Metal, inspirada en l'èxit de la revista francesa Metal Hurlant.
Anys 90. El llibre Maus. Relat d'un supervivent (1980), d’Art Spiegelman, que narra els horrors del nazisme i els patiments dels jueus durant la 2ª guerra mundial, és premiat l'any 1992 amb el Pulitzer. El còmic de la dècada de 1990 està molt relacionat amb el cinema i la televisió: Els Simpson, de Matt Groening, que havien estat personatges televisius (1989) es publiquen en còmic.	Personatges de Maus.
Any 2000. The Red Star és un còmic dibuixat a llapis, pintat amb mitjans digitals, amb disseny dels fons en 3D i integrat amb Photoshop. Es tracta d'un còmic dissenyat per Christian Gosset (antic col·laborador de George Lucas), i un equip de gent innovadora. The Red Star ha estat nominat a tres premis als Eisner Awards, que són l'equivalència als Oscar del món del còmic.
Els Manga. Còmics setmanals o quinzenals japonesos que arriben a tenir més de 300 pàgines impreses. Prenen exemple de la tècnica cinematogràfica donant més importància al moviment que als diàlegs, cosa que afavoreix la lectura més ràpida. I n'hi ha molts més...