Apunts de Història de l'Art
Èpoques i períodes de l'art grec
Art Pre-hel·lènic
Creta
Micenes
Art grec
Época obscura

Art grec - època arcaica


Hèlade, àmbit geogràfic:
  • Península balcànica
  • Illes de l’Egeu
  • Costes d’Anatòlia (Turquia)
  • Magna Grècia (Sud d’Itàlia)
  • Altres colònies (Mar Negre, Àsia Menor, etc.)
 Èpoques:

ÈPOCA OBSCURA (segles XII-VIII a. C.)
  • Els doris s’apoderen de Grècia
  • Aparició del ferro
  • Retrocés cultural
  • Art primitiu, estilitzat, geomètric
ÈPOCA ARCAICA (segles VIII-VI a. C.)
  • ART I SOCIETAT
    • Les formes de vida camperola es van transformant en formes de vida ciutadana
    • Importància cada vegada més gran de l’economia comercial i monetària: predomini de la classe mercantil sobre la terratinent
    • Les tiranies que s’imposen en les ciutats a partir del segle VII signifiquen la victòria de l’individualisme sobre la ideologia de casta (aristocràcia terratinent) i , a pesar de les contradiccions, seran la transició a la democràcia
    • L’art reflecteix un món en formació amb continus canvis polítics i socials
    • Les corts dels tirans són els més importants centres culturals i artístics
    • L’aristocràcia comença a gastar les seves rendes en les ciutats
    • Olímpia és el lloc més important de propaganda a Grècia, de formació de l’opinió pública i consciència d’unitat cultural i nacional de l’aristocràcia. La participació en els Jocs està reservada a l’aristocràcia
    • L’art es va independitzant de la màgia i de la religió. Encara que siguin obres fetes en un context de rituals religiosos no seran ja obres sagrades en si mateixes, no ha de tenir efectes màgics o saludables.
    • Idea completament nova de l’art: l’art que només era un mitjà en la lluita per la vida i com a tal tenia sentit i valor passa ara a ser independent de tot valor pràctic, de tot profit, de tot valor extra estètic i es converteix en pur joc de línies i colors, en pur ritme i harmonia, en pura imitació i variacions sobre la realitat: és el canvi més radical que ha passat mai en la Història de l’Art
    • Les classes dirigents es van permetent el luxe de tenir un art "inútil" producte d’un comerç puixant, d’unes ciutats enriquides, d’unes colonitzacions afortunades
  • FORMES ARTÍSTIQUES
    • Avanç en direcció al naturalisme, progrés tècnic i cultural constant
    • Urbanisme irregular, adaptació al terreny
    • Primers temples: formació dels ordres dòric i jònic
    • Ceràmica. Del geometrisme a la figuració antropomòrfica
    • Gran importància de l’escultura:
    • Kuroi i Korai
    • Encara es mantenen la frontalitat, simetria i forma cúbica
    • Mai es presenta una dona nua: es busquen els efectes plàstics del cos sota els vestits i els plecs.
    • El nu masculí com a propaganda dels jocs atlètics, del culte al cos.
    • No busquen la semblança: són retrats ideals
  • L’ARTISTA
    • Ja no depèn dels sacerdots, no està sota la seva tutela
    • Els patrons són ara les ciutats, els tirans i els particulars rics
    • Arquitectes, escultors i pintors comencen a tenir per primera vegada a la història llibertat creativa i busquen constantment noves formes
    • Són en molts casos conscients d' estar creant, de ser artistes, milloren econòmicament però la societat, encara que estima les seves obres, en canvi els menysprea, la seva consideració social és baixa degut al treball manual
    • La música, la poesia, la filosofia eren les úniques arts nobles
    • Aquestes idees es mantindran amb pocs canvis fins al Renaixement


ESCULTURA

KURÓS

  • Kuros (Kuroi en plural): Home jove
  • Al llarg del període arcaic ( 650- 490 a. C.)
  • Figura masculina, nua, dempeus, mirant cap endavant, el pes repartit entre les dues cames, una d’elles una mica més avançada


Elements formals:

  • Simetria:
  • Eix vertical
  • Eixos horitzontals: melic, entre pectorals i clavícules, als genolls, al voltant dels quals hi ha elements simètrics
  • Repetició de formes: la línia de la cella segueix la del parpella, el cabell com a protuberàncies esfèriques
  • Repetició de formes a diferents escales: la forma UU poc pronunciada dels muscles pectorals es repeteix sobre les ròtules i la V de la divisió del tors es repeteix sobre els colzes
  • Els primers kurós ens recorden molt les formes egípcies perquè els grecs van adoptar el mètode egipci de treball i també les proporcions però en canvi l’estil i la funció són diferents: l’estàtua grega és més abstracta i es va buscant un objecte bonic per si mateix


Significat i funció:

  • Els kurós no fan referència a una persona concreta
  • Els rostres somriuen intemporalment com a satisfets de si mateixos
  • Els cossos s’ofereixen a una contemplació desinteressada de qui no amaga res ni necessita vèncer cap resistència
  • El temps està en ells com un present etern
  • Els grecs feien kuroi amb tres finalitats diferents: representació d’un déu, objecte dedicat a un déu i en memòria d’un home a vegades col·locat sobre una tomba

Exemples: (Obra comentada)

KURÓS D’ANAVISSOS

  • 530-525 a. C.
  • Marbre de Paros amb restes de policromia
  • 194 cm
  • Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
Elements formals:
  • Gran avanç cap al naturalisme respecte dels anteriors kuroi: Té molta més vida
  • S’aconsegueix:
  • Es modifiquen les proporcions
  • Convertint en volum formes que abans només eren línies gravades en les superfícies
  • En canvi encara es mantenen formes més arcaiques i geomètriques com el cabell que es nota massa rígid i artificial contrastant més amb les formes més naturals del cos
Significat i funció:
  • S’han resolt alguns problemes però els nous elements xoquen amb les formes tradicionals i creen nous problemes que inciten els artistes a la recerca de solucions en un procés creatiu constant com poques vegades s’ha donat en tota la història de la humanitat

KURÓS (ARISTÒDIKOS)

  • Cap al 500 a. C.
  • Marbre
  • 195 cm
  • Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
Elements formals:
  • És més naturalista que el kurós d’Anavissos
  • El problema del cabell s’ha resolt: s’ha tallat la major part
  • Formes anatòmiques més reals que contrasten amb la posa heretada dels antics kurós que presenta un aspecte massa rígid en un cos molt més natural
  • El nou problema que es crea obligarà els artistes clàssics a canviar de posa
  • La mida correspon al cànon de set caps, la unitat de la qual s’ha establert a partir de les dimensions del peu; el sexe en el centre mateix de l’estàtua, el cap ovalat
Significat i funció:
  • En aquesta escultura es veu el pas al classicisme per la via del naturalisme
  • És la culminació de l’art arcaic dels kuroi
  • Era una escultura sepulcral
EL JOVE DE KRITIOS
  • Cap al 480 a. C.
  • Marbre
  • 86 cm.
  • Museu de l’Acròpolis d’Atenes
Elements formals:
  • En lloc de mirar cap endavant, gira el cap lleugerament cap un costat
  • En lloc de repartir el pes del cos entre les dues cames:
  • Es recolza sobre la cama posterior aixecant alhora el maluc d’aquest costat
  • Els cabells es representen amb ratlles poc profundes
  • Són petits canvis però que li donen vida
Significat i funció:
  • Suposa una evolució per solucionar els problemes que plantejava l’Aristòdikos
  • Transició al classicisme
  • És una estàtua nova, ens podem preguntar si està quieta o es mou i si és possible la representació del moviment

KORÉ

  • En plural Korai
  • Escultures arcaiques de dones vestides amb túnica ("peplum") i policromades
Elements formals:
  • Primer s’avança en donar naturalisme al rostre
  • Els vestits quedaven com zones mortes amb plecs paral·lels, sense cap vitalitat i amb gran austeritat
Exemples:

HERA DE SAMOS

  • Cap al 560 a. C.
Elements formals:
  • El cos no s’ha independizat de la columna
  • Els peus junts recolzen sobre una base
  • Els braços adossats
  • Els plecs cauen quasi rectes amb la qual cosa s’accentua el caràcter de fust que el cos cobert té
  • El cos apareix en la columna i a poc a poc en el temps s’anirà desprenent de la columna per anar guanyant en vitalitat
  • Hi ha una gran majestuositat
Significat i funció:
  • Segueixen una evolució similar als dels kuroi
  • El tractament plàstic del peplum serà decissiu en l’evolució cap al classicisme
KORÉ 675
  • Cap al 530/515 a. C.
  • Marbre. Restes de policromia
  • 56 cm.
  • Museu de l’Acròpolis d’Atenes
Elements formals:
  • S’endevinen sota el joc detallat de plecs els pits, la cintura, les cuixes arrodonides
  • Dos tipus diferents de tela: roba interior suau, prima, més fosca i una pesada capa creuant en diagonal per sota d’un pit
  • Ja es dóna la sensació d’un cos viu per sota dels vestits

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2003