|
|
|
Art
grec - època hel·lenística
|
|
ART
I SOCIETAT
- Unió
de Grècia sota Alexandre el Gran ( segle III a. C. )
- Després
de les conquestes d’Alexandre el centre de gravetat es
trasllada de Grècia a Orient
- Influències
mútues entre les cultures orientals i grega
- El
gust de l’època porta a l’acceptació de tots els
estímuls i a la comprensió dels diferents ideals del passat
que porten a un col·leccionisme precursor dels nostres museus,
i al desenvolupament simultani de diferents estils i formes
(Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills",
"El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus
de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat
simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt
més nombroses que en segles anteriors i que són els grans
clients dels artistes d’aquesta època
- En
arquitectura es barregen els ordres, s’obliden els cànons
- Gust
pel colossalisme i el luxe ornamental. S’acaba la sobrietat
clàssica
|
|
ALTAR
DE ZEUS A PÈRGAM
|
ELEMENTS
FORMALS
- Construit
sobre una terrassa, l' Altar de Pèrgam segueix un esquema
poc habitual: en comptes d' un fris baix amb columnata, ens
trobem un enorme podi, amb un fabulos fris de altíssim
relleu i una majestuosa escala. A dalt del tot, domina la columnata
jónica d'escasa alçada.
- La
part esencial de l'altar era el podi, i l'alt fris que l'envolta.
Dins del fris es desenvolupa la gran escena de la lluita del
principi del temps: els deus, representants de l'ordre, contra
els gegants, forces del desordre i el caos.
- Destaquen
les figures de Zeus i Atena, les deitats, amb llurs animals
corresponents, que rebutgen l'empenta dels brutals fills de
la Terra. Tots els artistes que van treballar als relleus, procedents
de diferents ciutats (Pèrgam, Atenas, Tralles, Rodes),
aconseguiren crear un estil unitari.
Més
informació
|
ESCULTURA
LAOCOONT
I ELS SEUS FILLS
 |
- Segle
I a. C.
- Agessandre,
Polidor i Atenodor
|
Elements
formals
- Els
cossos es retorcen, els muscles s’exageren, els rostres expressen
dolor
- Moviment
exagerat fins a l’ímpetu, sentit expressiu fins l’agonia,
complicació formal i dinàmica
- Verticalitat
trencada totalment
- Ens
trobem davant un estil que no té l’equilibri clàssic per model.
És un estil vigorós, amb contrastos, amb grups contorsionats i expressions
de dramatisme i emoció, propi de l’escola de Pèrgam o Rodes
- Hi
ha expressada la violència i el desequilibri que caracteritza l’hel·lenisme
tardà
- És
un grup que està concebut per contemplar-lo frontalment
- Els
tres escultors que hi van intervenir va mirar de contrarestar la
tremenda convulsió dels muscles del Laocoont amb les anatomies més
clàssiques dels nens
Significat
i funció
- El
tema ja diu molt de la sensibilitat hel·lenística
- Sintetitza
els últims moments de l’escultura grega que arriba a la fase
més recarregada o barroca (entès a com moment final d’un estil
)
- Va
ser descoberta el 1506. Va influir en els renaixentistes
EL
NEN DE L'ESPINA
 |
- Segle
II a. C.
- Autor
desconegut
- Diverses
còpies als principals museus d'Europa.
- Representació
anecdòtica
|
Elements
formals
- Escena
de la vida quotidiana
- Deslligament
del cànon classic
- Figura
molt realista
- Jove
atleta que es prepara per una cursa i tracta de treure's una espina
de la planta del peu
Significat
i funció
Amb
seguretat es tracta d'una obra feta per a un col·leccionista, o un particular
ric. És
considerada una de les obres més perfectes estèticament del període
clàssic
GAL
MORIBUND
- Escola
de Pèrgam. Possiblement Epígon
- Les
victòries del rei de Pèrgam sobre els gals invasors donen motiu de
diferents escultures commemoratives
- El gal
s’està dessagnant de la ferida mortal que porta oberta al pit
i pugna en va per aixecar-se
- Hi ha
un interès per descriure les característiques racials dels gals, que
eren alts, de cabells espessos i forts muscles, diferents físicament
dels mediterranis. Els artistes hel·lenístics es delectaven amb les
diferències existents
VENUS
DE MELOS
 |
Atribuïda
a Agessandre o Alexandre
Museu
del Louvre
Descoberta
el 1820
Característica
de la segona meitat del segle II ( 150 -100 a.
C.)
|
-
Grandiositat
majestuosa que no tenen la majoria de les Afrodites hel·lenístiques
-
Durant
l’època hel·lenística encara perdura un estil tradicional,
acadèmic, clàssic en el sentit fixat des de l’antiguitat, relacionat
amb Atenes
-
L’Afrodita
de Melos és l’exemple màxim d’aquest art eclèctic, sublimat
aquí per la serenitat i harmonia de les proporcions
-
Es
combinen característiques de l’art de Fídies i de Praxíteles
|
