Hermes i Dionís infant

Autor: Praxíteles (Atenes, 390-335 aC).

Tipus d'obra: grup escultòric.

Estil: grec. Segon classicisme.

Cronologia: 343 aC.

Dimensions: altura, 2,15 m.

Localització geogràfica: L'estàtua ornava el temple d'Hera, a Olímpia, on fou trobada durant les excavacions dutes a terme l'any 1877. Avui es troba al Museu Arqueològic.

Descripció i anàlisi de l'obra:

Obra escultòrica exempta que representa Hermes, amb el braç dret, avui desaparegut, duia a la mà un gotim de raïim, mentre que amb l'esquerre sosté, mirant-se'l amb esguard protector, el déu Dionís. L'obra mostra la relació de tendresa que s'estableix entre un adult i un nen. En aquest cas germanastres.

Aspectes tècnics i estilistics:

Versió hel.lenística, feta amb marbre de l'illa de Paros, d'un original també de marbre, obra de Praxíteles, fill de Cefisòdot, també escultor. (Descrita per Pausànias, poeta grec del segle II dC.)

L'artista coneix i aplica escrupolosament l'anomenat «cànon» de Policlet, resultat de mesures exactes del cos humà, els mòduls del qual ofereixen una perfecta proporció entre totes les parts, i que resumeixen els seus ideals d'harmonia, de simetría I de ritme. Praxíteles, que també utilitzà el bronze, quan s'enfrontava amb una obra de marbre cridava en ajut seu el pintor Nícias que posava una pàtina policroma a les seves escultures.

Praxíteles assolí una fama inimitable deguda principalment a la riquesa del modelat de les seves figures, a la suavitat que sabia transmetre a les formes i a l'amorositat amb què atenuava les musculatures de les figures atlètiques, que eren una característica de l'escultura clàssica del segle V. Praxíteles estructura la seva obra fent gravitar fora del seu eix la figura, que es recolza lateralment «corba praxiteliana». La gràcil nuesa, la malenco­nia i la llangor que palesen els seus rostres són inspirats en un ideal de bellesa jove. Cal remarcar que l'escultor ens presenta els déus sota unes fesomies totalment humanitzades. En aquesta obra es reflecteixen els ensenyaments de l'idealisme platònic, tendència filosòfica que es conreava en aquell temps a Atenes.

L'estàtua del déu Hermes rep un punt de suport lateral en una soca d'arbre, enginyosament dissimulada per una túnica col.locada elegantment damunt seu, que contribueix a l'equilibri de la figura, artifici tècnic que una obra original de bronze faria innecesari.

Aspectes iconogràfics: El programa iconogràfic és extret de la mitologia grega, concretament de la teogonia olímpica. Hermes (Mercuri, déu del comerç en el Pànteon romà), fill de Zeus i Maia, missatger dels déus al servei personal del seu pare Zeus i al dels déus infernals, Hades i Prosèrpina, acull en els seus braços Dionís, el déu de la vinya, del vi i del deliri místic. Dionís, «nat dues vegades», segons la llegenda, fou confiat a Hermes, tement una terrible venjança per part de la deessa Hera, esposa enganyada de Zeus, encarregà la seva criança als reis d'Orcòmenos, Atamant i Ino. Hermes porta Dionís a la mansió de les nimfes encarregades de la seva criança.En una pausa del camí, Hermes presenta un gotim de raïm a l'infant, futur déu del vi.