Mare de Déu de Sallent

Talla de la segona meitat del segle XIV
Alabastre amb restes de policromia
118 x 39 x 22 cm
Procedeix de Sallent de Sanaüja (Segarra)
Adquisició de la Col·lecció Plandiura, 1932
MNAC

Aquesta escultura és una de les imatges gòtiques de la Mare de Déu dempeus amb l'Infant més belles i elegants de Catalunya.

Tot i que sempre s'ha afirmat que aquesta imatge procedeix de Sallent de Sanaüja, res no es coneix del seu emplaçament original o del context en què va ser creada.

Se n'ha situat la realització durant la segona meitat del segle XIV. Del mateix moment i amb unes característiques molt semblants, fins i tot en el terreny estilístic, el Museu Episcopal de Vic conserva la Mare de Déu de Boixadors (Anoia), per a la qual s'ha proposat la mà del mateix artista.

La Mare de Déu sosté el nen Jesús, acaronant-li el peu dret. L’infant té un colom a la mà esquerra, i amaga els dits de la dreta entre els plecs del mantell de la Verge. La corona es posterior, en substitució de la original. Funció religiosa, composició tancada, línies en s amb contrapposto. Superfície polida per donar qualitat perlada, amb suau policromia blava al mantell i vermella a les carnadures.

Peça típica de l’apogeu del gòtic: sinuositat que recull i fins i tot exagera la forma dels ivoris cortesans, que serviren de model a la propagació de la tipologia; suavitat de les formes, amb línies poc marcades; naturalisme de la relació entre les figures i subtilitat dels gestos (encara que les figures no es mirin, com seria prototípic); policromia realista. Fon les funcions devocional i decorativa, en aquestes figures de lectura fàcil per a la transmissió de la fe i de la relació entre una mare i un fill. Propi de l’època d’expansió dels ordes mendicants que humanitza allunyant-se de les severitats romàniques.

Nuestra Señora la Blanca de la catedral de León

Virgen Blanca de la catedral de Toledo

Llamada popularmente "Virgen Blanca" por su color más destacado, aunque dispone de una discreta policromía. Es del siglo XVI, estilo gótico tardío y de origen francés.

Nuestra Señora la Blanca, León

La catedral de León, una de las más importantes de la arquitectura gótica peninsular, conserva en sus tres portadas un rico repertorio escultórico. En el parteluz de la portada principal se sitúa esta imagen de Nuestra Señora la Blanca, que puedes observar en la reproducción. En realidad es una copia, estando ubicado el original en una capilla de la girola para su mejor conservación. Centraremos nuestro análisis en la Virgen y no en el conjunto de la portada. La obra de temática religiosa, fue esculpida en piedra. Representa a la Virgen en compañía del Niño. Viste un manto de amplios pliegues que le cubre todo el cuerpo y aparece coronada, símbolo de su realeza. Con la mano derecha está en actitud de bendecir, y con la izquierda sostiene al Niño; éste también nos bendice con su mano derecha, mientras que en la izquierda lleva una pequeña bola, símbolo del mundo.

Desconocemos con exactitud el nombre de su autor, se habla del maestro de Burgos, o del maestro Enrique, escultor de origen francés como el artista que la realiza. Cronológicamente se sitúa entre 1255 y 1260 por tanto pertenece estilísticamente al arte gótico como mencionábamos anteriormente.

Del análisis de esta obra podemos deducir algunos rasgos característicos de la escultura gótica:

Como detalle señalar que el tímpano de la portada está dedicado al tema del Juicio Final. La obra destaca por su gran belleza formal, por su elegancia y constituye un modelo iconográfico muy repetido en el arte de la época.