Sant
Vicenç de Cardona es va construir durant l’etapa
culminant de l’arquitectura del primer romànic.
Es tracta d’una església amb planta basilicali
amb els volums molt ben distribuïts. La planta
es basa en una nau central i dues de laterals, transsepte,
tres absis i una cripta.
ANÀLISI
FORMAL
- Elements
de suport i soportats
L’edifici
de Sant Vicenç de Cardona se suporta mitjantçant
murs i pilars que exhibeixen formes complexes. Cada
tram de volta de canó de la nau central es
correspon amb tres petites voltes d’aresta a les naus
laterals. L’edifici és pràcticament
voltat: la nau central, les laterals i els braços
del transsepte són coberts amb volta de canó
o d’aresta, i el creuer té una bella cúpula
que es veu des de fora com un cimbori octagonal.
- Espai
exterior i interior
L’exterior
ofereix una imatge de volums ordenats segons una senzilla
organització geomètrica. El cimbori
octagonal correspon a la cúpula; els tres semicilindres
als absis; i els paral·lelepípedes, als
braços del transsepte i a les naus. Hi destaca
el predomini absolut de la línea recta, excepte
en absis i finestres, que tenen una forma allargada
i culminen en semicircumferències.
L’interior
de l’església és distribuït amb
molta claredat i està molt ben definit espacialment.
El temple manté la basílica amb un
transsepte que no deixa de ser curt i que gairebé
no sobresurt de la planta. La nau central fa més
del doble d’amplada que les naus laterals. La diferència
d’alçada entre la nau central i les laterals
va permetre obrir finestrals que donen lluminositat
a l’edifici. A més, hi ha una cripta, on
s’hi guardaven les relíquies, que és
construïda a partir de voltes d’aresta i arcs
transversos.
ESTIL
Sant
Vicenç de Cardona és un dels exemples més representatius del romànic català. Edificis fets amb pedra petita, simplement desbastada, cripta, grans espais coberts amb volta, amb lesenes i arcuacions cegues per ornamentació i amb arcs torals i formers per reforçar voltes i murs. El gran cimbori octogonal domina com una torre d'homenatge el cos central de l'església. És un edifici nu de tota decoració escultòrica, però equilibrat i d'una gran perfecció.
CONTINGUT
I SIGNIFICACIÓ
L’església
no va ser pensada a escala humana i per això
ressalta considerablement i s’integra en l’entorn perquè
la pedra amb què va ser construïda fou
extreta de la rodalia.
Les
primeres notícies de l’església daten
del 980, i se sap que a l’any 1000 estava molt abandonada.
El
1019
el vescomte Bermon, assessorat per l’abat Oliba,
va instaurar la regla canònica d’Aquisgrà.
L’actual
església
es va acabar de construir l’any 1040.
FUNCIÓ
Aquest
conjunt arquitectònic va ser construït
per servir d’edifici de culte. La comunitat canònica
s’hi
havia
establert l’any 1029; però el monestir i
l’església van ser convertits en caserna
el 1794.
|
