| El
monestir de Sant Pere de Rodes encapçala
l’estil autòcton de Catalunya que es caracteritza
pel fet de ser la síntesi original d’una
sèrie de corrents artístiques anteriors,
com ara l'art carolingi, el pre-romànic
i la pervivència de l'art romà.
ANÀLISI
FORMAL
- Elements
de suport i soportats
Els
pilars en forma de T i els contraforts són
els elements de suport de l’església. Els
pilars tenen tres tipus de columnes adossades:
sobre un altíssim sòcol dos registres
de columnes; i als laterals unes columnes adossades
aguanten els arcs de mig punt que separen les
naus. Les columnes adosades als pilars van ser
aprofitades d’algun altre edifici de l’antiguitat
romana. Aquestes tenen dues classes de capitells:
els derivats del corinti clàssic i els
de decoració geomètrica d’entrellaçat.
Els
elements suportats de l’edifici són la
volta de canó, que està reforçada
amb els arcs torals, i les voltes de quart de
canó.
- Espai
exterior i interior
El
monestir de Sant Pere de Rodes és el més
important dels que s’han mantingut en un estat
acceptable a Catalunya. La distribució
dels recintes s’origina entorn d’un claustre.
En un costat de l’església hi ha el campanar,
mentre que a l’altra hi ha el menjador i altres
dependències. A més, una torre fortificada
assegurava la defensa del monestir pel costat
més vulnerable. La part més important
és l’església, de planta de creu
llatina, i amb tres naus. L’absis de la nau central
té un deambulatori i a sota hi ha una cripta.
A l’esquerra de la façana s’aixeca el campanar,
del segle XII.
ESTIL
Sant
Pere de Rodes encapçala el que coneixem
com a estil romànic català, que
es va erigir com un estil propi ben diferenciat
de l’art llombard. Uns trets característics
del monestir que van tenir una forta incidència
en l’estil romànic propiament català
són: la planta de creu llatina amb tres
naus, el tanssepte i els absis.
CONTINGUT
I SIGNIFICACIÓ
La
llegenda més antiga explica que, cap
a l’any 600, uns clergues que fugien de Roma
amb vaixell van desembarcar a la costa pensant
que havien arribat a França. Els religiosos
hi amagaren el cap i un braç de Sant
Pere per deslliurar-los de la profanació.
Les
primeres referències pròpiament
històriques són de l’any 878.
La independència del monestir tingué
lloc en temps del noble Tassi, entre els anys
926 i el 944. Cap al 958 es va acabar la capçalera
de l’església, on és fàcil
apreciar trets mossàrabs. L’església
fou consagrada per l’arquebisbe de Narbona Guifré
l’any 1022.
FUNCIÓ
El
monestir i l’església tenien una funció
religiosa i de recolliment per als membres de
l’orde benedictí i eren un punt de pelegrinatge
per aconseguir indulgències de concessió
papal.
|
