ANÀLISI FORMAL
Els contorns de les figures són remarcats per un dibuix gruixut de traç enèrgic. En aquest conjunt iconogràfic l'artista utilitzà uns colors excepcionals i hi feu servir una gamma més intensa sense barrejar colors i amb una preferència clara pels blaus , els verds clars, els grocs i els vermells.
COMPOSICIÓ
L'estructura compositiva es fa ressò de la trsdició de dividir l'absis en diversos registres. El primer, amb el Pantocràtor, els àngels i els apòstols, representa el cel; i el segon representa a l'Església.
La simetria domina la pintura, tant verticalment com horitzontalment, com per exemple en la figura central de Crist. La resta de figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles a partir d'una estructuració juxtaposada.
ESTIL
No hi ha un acord unànime sobre les infuències que reflecteix el conjunt iconogràfic de Sant Climent. En
primer lloc, el bizantisme; en segon lloc, les reminiscències aràbigues plasmades en l'ús de la cal·ligrafia; en tercer lloc, la presència de les miniatures mossàrabs.
NTERPRETACIÓ
Presideix la composició la figura del Pantocràtor, a l'interior de la màndorla o ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el llibre de les escriptures.
El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l'autoritat d'un déu disposat a jutjar. A més el flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.
El primer registre està dedicat al cel; el segon a l'Església i faltaria un tercer, que no es va arribar a fer, que simbolitzaria la Terra. La pintura de l'absis és antinaturalista i el tema és únicament i exclusivament religiós.
La funció d'aquesta pintura és eminentment didàctica |