| COMPOSICIÓ
L’estructura
compositiva es fa ressò de la trsdició
de dividir l’absis en diversos registres. El primer,
amb el Pantocràtor, els àngels i els apòstols,
representa el cel; i el segon representa a l’Església.
La
simetria domina la pintura, tant verticalment com horitzontalment,
com per exemple en la figura central de Crist. La resta
de figures del fresc omplen un pla únic i estan
disposades en franges paral·leles a partir d’una
estructuració juxtaposada.
ESTIL
No
hi ha un acord unànime sobre les infuències
que reflecteix el conjunt iconogràfic de Sant
Climent. En
primer
lloc, el bizantisme; en segon lloc, les reminiscències
aràbigues plasmades en l’ús de la cal·ligrafia;
en
tercer lloc, la presència de les miniatures mossàrabs.
NTERPRETACIÓ
Presideix
la composició la figura del Pantocràtor,
a l’interior de la màndorla o ametlla mística,
assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste.
La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en
comparació de la resta de components del fresc
i beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra sosté
el llibre de les escriptures. El que més destaca
són els ulls penetrants que expressen l’autoritat
d’un déu disposat a jutjar. A més el flanquegen
les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi
i el fi de totes les coses.
El
primer registre està dedicat al cel; el segon
a l’Església i faltaria un tercer, que no es
va arribar a fer, que simbolitzaria la Terra. La pintura
de l’absis és antinaturalista i el tema és
únicament i exclusivament religiós.
La
funció d’aquesta pintura és eminentment
didàctica |
|
