• Nîmes
• Finals del segle I a. C.

Elements formals

• Corinti, hexàstil, seudoperípter
• Planta rectangular
• L’element dels temples grecs que més sorprenia els romans era el peristil exterior de manera que aquest bonic ornament és el que van intentar reproduir prolongant la columnata del pòrtic adossant les columes a les parets laterals de manera que el temple sembla estar rodejat d’un peristil
• La forma característica del temple romà ha estat conservada: un podi elevat, l’escalinata i la cella, precedida d’un profund pòrtic, s’estén amb tota l’amplada dels pòrtic fins al fons
• La millor perspectiva és la frontal
• L’ escalinata li confereix una gran majestuositat i l’alta façana domina l’espai que té davant

• 118-128 d. C.
• Formigó, maó, granit i marbre
• Roma
• Manat construir per Adrià reformant el Panteó d’Agripa del segle I d. C.

Elements formals

• Consta d’un pòrtic rectangular, arquitavat amb teulada a dues aigües que dóna lloc a un frontó triangular i a una sala ( nàos, cel·la ) de forma circular rematada amb una cúpula de 43’4 m de diametre que és la mateixa mida que té d’alçada des del terra. La cúpula no necessita pedra clau perquè està feta d’un formigó molt lleuger amb pedra porosa que en endurir-se es sosté per si mateixa
• El temple reposa sobre un podi que actualment no s’aprecia ja que el nivell del terra ha pujat. Això donava lloc a una escalinata frontal que augmentava el protagonisme de la façana del pòrtic d’acord amb la tradició romana
• El pòrtic és octàstil i té un total de setze columnes corínties. Són de granit rosat amb base de marbre blanc. El fust és monolític i llis
• Exteriorment s’aprecia una combinació de línies rectes, verticals i horitzontals, a la part de davant i de línies corbes a la part de darrera que fan del Panteó un edifici nou, singular, meravellosament original. Hi ha arcs de maó embotits en l’estructura del mur que s’aprecien exteriorment i que distribueixen les càrregues de la cúpula cap als murs. Com a d'altres temples romans característics l’única perspectiva correcta és la frontal. Hi ha un equilibri entre verticalitat i horitzontalitat
• Podríem dir que encara està fet a escala humana sobretot la part del pòrtic però a l’interior amb l’alçada de la cúpula es produeix un espai unitari i màgic que ens sobrepassa. El gran hemisferi descansa tranquil·lament sobre l’ampli tambor i sembla formar com una esfera d’espai. L’obertura circular de 8 m situada al centre de la cúpula inunda de llum l’interior i projecta sobre el terra un cercle mòbil de llum solar. Els caixetons constitueixen una gran contribució estètica a l’aspecte de la cúpula perquè fan aparent la seva esfericitat definint la corba i el retrocés mitjançant llums i ombres. Una cúpula llisa semblaria plana encara que estigués il·luminada
• La cúpula descansa sobre un tambor on hi ha petites semi-cúpules sobre els ninxols que contribueixen a reforçar els vorals de la cúpula i transmetre les càrregues verticalment a la cimentació a través dels murs. El tambor descansa sobre vuit dobles columnes, també corínties i pilars. Sobre ell la cúpula era l’única possibilitat de cobrir aquell gran espai sense necessita de suports intermitjos

• En els set ninxols que rodegen la cella es situaven les estàtues dels déus. Era un temple dedicat a tots els déus amb la intenció de sutbrallar la protecció divina sobre Roma, sobretot a Venus, la bellesa i Mart, la guerra. La bellesa i el poder de Roma estan sintetitzats en aquest temple
• La cúpula simbolitza l’esfera celest il·luminada pel Sol. Roma se sent el centre de l’univers i així ho representa

• Començat per Vespasià l’any 70 d. C. i acabat per Tit Flavi l’any 80 d. C.
• Roma
• Formigó i travertí
• 188 m x 156 m
• L’arena té 80 m x 50 m
• 50.000 espectadors
• Conegut per Colosseu degut a la proximitat de l’estàtua colossal de Neró

• Primer quart del segle III a. C.
• 69 cm.
• Roma
• Bronze, ulls d’ivori i pasta de vidre

Elements formals

• El retrat fins als temps d’August només es feia fins al coll. Eren policromats fins al segle II d. C.
• El cabell s’amotlla a la forma del crani. Els blends de cabell semblen més tallats i cisellats que tractats plàsticament
• Duresa de traços i d’expressió aconseguit pel valor expressiu de les línies que configuren el cap
• En contrast amb els retrats grecs molt idealitzats, els romans fan gala d’una fidelitat extraordinària que no es deté davant de la lletjorfealdat, la crueltat o les coses desagradables. Les faccions individuals, la personalitat, l’edat que deixa l’empremta física i espiritual són objecte de estudi

Significat i funció

• L’origen de la importància del retrat es relaciona amb les pràctiques funeràries ( mascaretes de cera ). En un principi només interessava la cara partint de la màscara. Era costum fer mascaretes de cera del difunt per conservar-les a les cases i portar-les a les cerimònies funeràries
• Les raons de les transformacions que el retrat de Brutus anuncia respecte de l’escultura etrusca i que anuncien les formes plenament romanes estan relacionades amb les transformacions històriques de Roma, que s’està expandint pel Mediterrani amb el consegüent ascens de poder de famílies aristocràtiques, per a les quals és molt important la historicitat, la temporalitat, l’organització

• Finals del segle I a. C.
• 165 cm.
• Marbre
• Palazzo dei Conservatori

Elements formals

• Patrici portant en una processó dos bustos dels seus avantpassats
• La figura que porta a les mans les efígies s’ofereix a l'espectador impàvida, quieta, també ella mortuòria. Hi ha un verisme radical que hauria horroritzat els grecs
• La línia vertical configura l’obra i marca la simetria que només es trenca pels angles del vestit i la posició de contraposto de les cames
• El pla principal és rectangular i una línia diagonal marcada per la toga que ens porta d’un bust a l’altre

Significat i funció

• La finalitat és rendir culte a la família, als avantpassats que han aportat la prosperitat
• La caracterització del personatge ve donada per la toga, que és un símbol del patriciat i que indica el seu accés a la magistratura
• La demanda de bustos retrats era tan gran que s’elaboraven models del cos i després s’hi afegia el cap. Es nota la influència grega en la introducció en aquesta època dels cos sencer, de formes gregues mentre que els caps afegits continuen la tradició romana

• Cap al 19 a. C.
• 204 cm.
• Museu del Vaticà. Roma

Elements formals

• Estava policromada ja que queden restes de daurat, porpra, marró i groc
• Impressionant retrat del primer emperador, August ( 31 a. C.- 14 d. C. ) que il·lustra el compromís entre el gustos d’un escultor grec però que treballa per a un patró romà
• Es va utilitzar el Dorífor com a model perquè els romans admiraven profundament l’aire de serenitat i dignitat però hi havia característiques que no agradaven als romans: era una figura ideal i es va modificar perquè prengués les característiques pròpies del cap d’August i la nuesa del Dorífor tampoc era del gust d’un romà com August, que es posava com a guàrdia de les antigues tradicions i de la moral i per això apareix amb armadura i mantell encara que l’armadura no impedeix representar el modelat del tors. El Dorífor vagava sense direcció i no semblava correcte que un emperador vagués d’una forma tan somiadora a través de l’espai i per això devia dirigir-se als seus súbdits directament i dominar els espectadors que tingués davant mirant cap endavant, el cap aixecat i el braç dret estirat manant
• Tot l’èmfasi es concentra en el pla frontal, els costats es cuiden poc i el dors ni està acabat
• També s’ha destruït la gravitació del contraposto. El ritme s’ha perdut però apareix la representació de l’autoritat de l’emperador
• La decoració de l’armadura trenca també l’esperit unitari de l’estàtua greg

• Cap al 166 d. C.
• Alçada: 3,5 m
• Bronze daurat
• Plaça del Campidoglio. Roma

Elements formals

• El braç estès, la mirada directa, la capa de soldat sobre la túnica, tot el moviment pausat, la majestuositat de l’emperador es manifesta en el seu màxim esplendor
• Els abundants rissos de la barba i el cabell contrasten amb les faccions suaus del rostre
• El cavall és també de gran perfecció tècnica

• A diferència del que faran els escultors renaixentistes, l’artista aquí no falsifica la relació entre el genet i la muntura, no es tracta d’un gran cavall que meravelli pel seu volum o corpulència; tot al contrari, les cames de Marc Aureli sobresurten per sota del ventre. Es tracta de donar protagonisme a l’emperador que es manifesta amb una gran noblesa, però una noblesa humana i veritable
• Una de les obres més importans de l’escultura romana. L’única eqüestre conservada

• Anònim
• Habitació del jardí
• Segle I a. C.
• Fresc

Elements formals

• Una tanca, un jardí mig natural, mig salvatge, pi, palmeres, ocells; no hi ha persones. Atmosfera càlida i acollidora
• Banda inferior del mur amb colors plans
• Columnes pintades que semblen sostenir
• Parets pintades per produir la impressió que desapareixen
• Detalls tractats amb minuciositat per donar impressió de vida
• La perspectiva s’aconsegueix difuminant els objectes llunyans
• Tons verds i blancs que produeixen efectes atmosfèrics
• Estil naturalista amb gran vivacitat. Obra mestra del gènere paisatgístic d’il·lusió òptica

Significat i funció

• Funció ornamental
• Encarregada per l’emperadriu
• Importància dels interiors
• Importància de la família
• Època de grandesa i pau en temps d’August