Apunts de Història de l'Art
Èpoques i períodes de la Història de l'Art
Prehistòria
Edat Antiga 
Edat Medieval 
Art paleocristià 
Art bizantí 
Art islàmic 
Art preromànic
- Visigòtic
- Carolingi
- Asturià
- Mossàrab
Art gòtic 
Edat Moderna 
Art barroc 
Art rococó 
Edat Contemporània 
Art neoclàssic 
Art del segle XIX
- Romanticisme
- Realisme
- Impressionisme
- Simbolisme
 - Expressionisme
Art del segle XX
- Modernisme
- Fauvisme
- Cubisme
- Surrealisme
- Art Abstracte
- "Action painting"
- Pop art
- Op art

Art romà

ART I SOCIETAT

  • Poble de soldats i magistrats, la seva vocació no estava en el camp del pensament ni de l’art sinó en el desig de dominació política i econòmica.
  • Esperit pragmàtic, pràctic, heretat dels seus avantpassats itàlics primitius.
  • Aquest sentit es manifesta en la gran quantitat d’edificis públics ( basíliques, termes, teatres, etc. ) i d’obres públiques ( ponts, aqüeductes, calçades, muralles, etc. ), moltes amb gran valor artístic.
  • Aquest sentit pràctic i funcional també es manifesta en l’urbanisme.
  • La importància de la família en la societat romana deriva en un interès pels espais interns: importància de la casa i de les pintures decoratives (frescos).
  • En contrast amb l’idealisme i generalització de l’escultura grega els romans preferien allò que és específic, concret, actual.
  • D’aquí deriva l’interès pels retrats, relleus històrics i relleus per a particulars com sarcòfags. Aquests retrats no idealitzats tenen influències etrusques tant per l’estil com pel culte als morts.
  • En Arquitectura els distingeix dels grecs l’ús de l’arc, la cúpula i una columna nova, l’ordre toscà, semblant al dòric però amb base i fust llis, que és d’influència etrusca i la columna composta, volutes més fulles d’acant, que incorporan ells mateixos.
  • Una altra diferència amb Grècia és el gust pel colossalisme i la verticalitat, que no tenia el classicisme grec. Aquestes grans obres es van fer amb "opus caementicum" ( formigó ), cal, sorra, aigua i trossos de pedra.
  • Les influències gregues van ser molt importants en totes les manifestacions culturals però sobretot en escultura, poesia, filosofia, literatura... Els romans arriben al sud d’Itàlia ( 202 a. C. saquegen Siracusa i s’apoderan de Grècia el 146 a. C.
  • Col·leccionen obres, contracten artistes grecs, copien obres gregues i adopten moltes formes gregues adaptant-les al seu propi esperit.
  • L’època de l’art hel·lenístic és reemplaçada pel predomini universal de l’art romà.
  • A partir del segle I d. C. és aquest art i no ja el grec el que s’imposa en el món mediterrani. Roma crea al mateix temps que l’administració unitària de l’Imperi el seu "art imperial" més o menys unitari.
  • En l’art romà conviuen doncs dues tendències:
    - L’estil hel·lenitzant idealista, propi de l’aristocràcia, que coneix i admira l’art grec, que busca formes clàssiques i és teatral.
    - L’estil romà tradicional, sobri, propi de les classes mitjanes, naturalista.
  • L’època de plenitud de l’art romà és del segle II a. C. al III d. C.

ESQUEMA TEMPORAL

753 a. C. Fundació legendària de Roma (Monarquía i domini etrusc) Roma conquesta el Latium.

  • Reis romans: Ròmul (fundador), Numa, Tul·li, Tarquini Prisco, Sevi Tul·li i Tarquini Superb.

509 a. C. Finalitza la monarquia i comença la República. En aquest període Roma comença la seva expansió per la Mediterrània.

 

 

  • Guerres Púniques, Contra Cartago. 264 a. C. - 146 a. C.
  • Guerres Macedòniques, contra les polis gregues. 197 a. C. 146 a. C.
  • Conquesta de Hispània, els romans desembarquen a Ampùries, 218 a. C. 19 a. C.
  • Juli Cesar cónsul de Roma. Transició entre la República i L'Imperi. Conquesta de la Galia. 59 a. C. 44 a. C.
  • Mort de Cleopatra i Marc Antoni. Egipte provincia romana. Roma domina tot el Mediterrani.

30 a. C.- 14 d. C. Època d’ August. Comença l’Imperi.

  • Emperadors:
    • Família Julio-Claudia. 30 a. C. - 68 d. C.
      • Octavi August
      • Tiberi
      • Caligula
      • Claudi
      • Neró
    • Família Flàvia, 69 - 96 d. C.
      • Vespasià
      • Titus
      • Domicià
    • Emperadors Adoptius, 96 - 192 (Màxima expansió de l'Imper Romà)
      • Nerva
      • Trajà
      • Adrià
      • Antoní Pius
      • Marc Aureli
      • Còmmode

Durant els últims segles de l'Imperi romà d'occident quan l'aristocràcia decau i abandona les ciutats i l'Imperi es ruralitza i el cristianisme puja des de les classes baixes i impregna la societat, l'art és cada vegada més popular i provincià i a poc a poc desplaça els ideals clàssics i es fa cada vegada més per explicar coses, amb formes més esquemàtiques i antinaturals que compten amb el suport de la nova autoritat eclesiàstica del cristianisme.

Ampliació de la història de Roma.

475 d. C. - Fi de l'Imperi Romà. Ròmul August, últim emperador.

Mapa de l'Imperi Romà a l'època dels emperadors adoptius.

ELEMENTS D'ARQUITECTURA

  • Urbanisme
    • Planta hipodàmica
    • Fòrum
    • Decumanus
    • Cardo maximus
  • La casa
  • Edificis públics
    • Basíliques
    • Temples
    • Termes
    • Teatre
    • Amfiteatre
    • Circ
  • Obres públiques
    • Ponts
    • Aqüeductes
    • Calçades
    • Muralles
  • Monuments commemoratius
    • Arcs de triomf
    • Columnes
    • Tombes

 
Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2003