|
| Conceptes generals |
Anàlisi
econòmica
Part de l'economia que estudia els models generals
d'uniformitat del procés econòmic i els combina en un sistema coherent.
Comptabilitat
Branca particular de l'economia formada per un conjunt de postulats, proposicions i lleis
que tenen per objecte la captació, la representació i la mesura del patrimoni.
Econometria
Estudi de la teoria econòmica en les seves relacions amb l'estadística i la matemàtica.
Té com a objecte, d'una banda, d'emprar l'anàlisi matemàtica per a formular la teoria
econòmica en la forma més convenient per a consentir l'especificació empírica de
l'estadística i, de l'altra, de fornir a l'estadística instruments perfeccionats en el
treball concret per als fins perseguits per la teoria econòmica.
Economia
1. Ciència que té per objecte l'anàlisi de la realitat econòmica, és a
dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus,
reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic. L'Economia pertany al grup de les
ciències socials. El seu objecte d'estudi és l'administració d'uns recursos escassos
que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més
satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i
distribució.
2. Administració ordenada dels béns d'una comunitat (estat, establiment,
família, etc.).
Economia de l'educació
Part de l'economia aplicada que té per objecte l'anàlisi de la influència de
l'educació en els fenòmens econòmics, com també dels aspectes econòmics de
l'educació: costs, finançament, etc. Considerada l'educació com a factor productiu, el
corrent més estès se centra en la noció de capital humà, amb aplicació del concepte
de rendiment de la inversió que representa els coneixements adquirits en el procés
educatiu.
Economia de l'empresa
Branca de la ciència econòmica que té per objecte l'anàlisi de l'activitat
econòmica de l'empresa. Abasta un conjunt de disciplines necessàries per a la formació
dels economistes d'empresa. En són disciplines centrals, purament econòmiques,
l'economia teòrica d'empresa i l'economia aplicada d'empresa o política econòmica de
l'empresa.
Estructura econòmica
1. Branca de l'economia que analitza les relacions entre les magnituds econòmiques en un
lloc i un moment determinats, sense induir-ne, però, cap llei econòmica general, la qual
cosa correspon a l'anàlisi econòmica. Les relacions econòmiques estructurals depenen de
la infrastructura econòmica, que constitueix la base física invariable de la
realitat. Aquest condicionament comporta la seva lenta transformació al llarg del temps,
en contraposició a la variació continuada de la conjuntura econòmica. De fet, els
instruments més generalment utilitzats per a l'anàlisi estructural —la
comptabilitat nacional i les taules input-output— són típicament estàtics.
L'estructura econòmica, per raó de la seva dependència de l'evolució històrica, no
pot ésser, però, considerada aïllada de l'estructura política i social.
2. Conjunt d'elements d'un espai econòmic la relació
dels quals caracteritza cada realitat econòmica.
Macroeconomia
Anàlisi de les relacions entre les grans magnituds econòmiques agregades
--renda nacional, consum global, estalvi, inversió, etc--, llur evolució i llurs taxes
de variació.
Microeconomia
Part de la teoria econòmica que estudia les unitats de decisió individuals
—consumidors, empreses— i la manera com llurs decisions afecten els preus i les
quantitats dels béns i factors de la producció.
Procés econòmic
Conjunt d'estadis i activitats que, en llur constant i progressiva repetició, configuren
el fet econòmic. Aquest conjunt és integrat alhora per un procés de producció
dels béns (d'un bé en concret o d'una totalitat de béns produïts en un país,
societat, etc) i per un procés de distribució de les rendes
corresponents als diversos factors que intervenen en el procés de producció.
Teoria monetària
Part de la teoria econòmica que estudia els problemes referents al valor de la moneda i
els efectes de la quantitat de diner en el sistema econòmic.
Unitat econòmica
Cadascun dels agents o subjectes que intervenen en el procés econòmic, de l'actuació
dels quals resulta un determinat nivell d'activitat econòmica. Hom acostuma a
agrupar-los, segons llur funció econòmica, en empreses, o unitats econòmiques de
producció, en famílies, o unitats econòmiques de consum, i en agents de caràcter
privat o de caràcter públic, segons en qui recaigui la responsabilitat de decisió. La
mida de la unitat econòmica condiciona el grau d'incidència que les seves decisions
tindran en el mercat; així, hom parla de microunitats (família, empreses), l'actuació
de les quals és més una conseqüència que un condicionament dels mecanismes del mercat,
i de les macrounitats (administració pública, monopolis), les decisions de les quals
tenen una repercussió més gran en l'activitat econòmica.
 Índex |
| Tipus d'economia |
Economia
d'escala
Disminució del cost de producció d'un producte obtingut gràcies a un augment de
les dimensions de l'empresa.
Economia de bescanvi
Procés de circulació de mercaderies en el qual no intervé el diner com a mesura de
valor. Com a sistema econòmic, constitueix la forma més simple de tràfic mercantil, per
la qual cosa ha estat identificat amb l'economia natural, bé que aquesta implica la
inexistència de la divisió del treball.
Economia de guerra
Reestructuració del sistema productiu d'un estat en situació d'excepció, en què
totes les forces productives es posen en funció de les necessitats bèl.liques
prioritàries.
Economia de l'empresa
Branca de la ciència econòmica que té per objecte l'anàlisi de l'activitat econòmica
de l'empresa. Abasta un conjunt de disciplines necessàries per a la formació dels
economistes d'empresa. En són disciplines centrals, purament econòmiques, l'economia
teòrica d'empresa i l'economia aplicada d'empresa o política econòmica de l'empresa.
Economia de mercat
Sistema de producció en què predominen les relacions mercantils. És pròpia dels
estats capitalistes.
Economia del benestar
Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca de l'optimum col·lectiu.
Economia dualista
Superposició, en els sistemes económics subdesenvolupats, de dues estructures
productives que no tenen entre elles cap lligam econòmic. Una de tradicional, generalment
de producció agrària de subsistència, amb sistema de permuta, i una altra de
constituïda per un sector industrial modern en el qual la majoria d'empreses són de
propietat estrangera, amb tecnologia moderna i amb poca mà d'obra autòctona, indústries
normalment dedicades a la primera transformació d'alguna primera matèria de l'estat per
a l'exportació. Aquesta situació generlament no és dóna, car el contacte amb
l'economia dominant no afecta solament el sector de l'economia, sinó tota l'economia.
Economia oberta
Sistema econòmic en el qual les transaccions comercials exteriors tenen un lloc
important.
Economia social de mercat
Forma de gestió del capitalisme que estableix com a objectiu de l'estat de sostenir i
facilitar el règim de lliure competència, mantenint-lo, però, al marge de la
producció.
Economia submergida
Conjunt d'activitats de producció i de servei realitzades fora del sistema de regulació
administrativa per a defugir el copliment de les obligacions fiscals o laborals i
estalviar en el costs indirectes. Es basa en el treball eventual, temporer i permanent.
Quan es tracta de treball per compte d'altri, és afavorit per situacions especials com
les migracions clandestines, etc. Té un pes molt important en el PIB dels països
subdesenvolupats.
Economia tancada
Sistema econòmic en el qual no es dóna cap mena d'intercanvi amb l'exterior. Aquesta
situació, teòrica en sentit estricte, és característica de les societats primitives i,
d'alguna manera, d'alguns estats moderns en situació i èpoques determinades.
Índex |
| Sistemes econòmics |
Capitalisme
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada
(generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la
recerca del màxim benefici (motor del sistema).
Corporativisme
Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d'associacions
professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals.
El corporativisme sorgí enfront de l'individualisme de l'estat liberal i contra el
sindicalisme de classes (de caire marxista i anarcosindicalista), inspirant-se en els
gremis medievals i pretenent d'evitar, amb intervenció de l'estat, la lluita de classes.
Democràcia econòmica
Expressió amb què hom designa el fet que l'exercici de les llibertats polítiques
pressuposa un cert nivell de vida material, d'instrucció i educació, etc, amb la
corresponent exigència d'una economia controlada per part de l'estat democràtic.
Economia oberta
Sistema econòmic en el qual les transaccions comercials exteriors tenen un lloc
important.
Economia tancada
Sistema econòmic en el qual no es dóna cap mena d'intercanvi amb l'exterior. Aquesta
situació, teòrica en sentit estricte, és característica de les societats primitives i,
d'alguna manera, d'alguns estats moderns en situació i èpoques determinades.
Esclavisme
Pràctica del comerç d'esclaus.
Feudalisme
Sistema que configurà fonamentalment l'estructura juridicopública i economicosocial de
la major part dels països de l'Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels
seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l'edat moderna).
Liberalisme econòmic
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els
comportaments individuals garanteix —en virtut d'unes lleis naturals, immutables, de
l'economia— una producció òptima amb el mínim cost possible. Considerant, doncs,
que l'afany de guany i l'esperit de competència individuals són concordants amb
l'interès general i necessaris per al bon funcionament de la vida econòmica, s'oposa al
control de la vida econòmica per part de l'estat, el qual ha de limitar-se a assegurar la
llibertat de contracte i l'acompliment de la llei, sobretot pel que fa a la propietat
privada, i afavorir el lliure joc dels mecanismes del mercat.
Obrerisme
Règim econòmic fonamentat en el predomini del treball obrer com un element de producció
i creador de riquesa.
Sistema econòmic
Conjunt coherent de relacions capaç d'explicar els objectius i els mitjans de
l'organització econòmica total de la societat.
Socialisme
Conjunt de doctrines que, en oposició a l'individualisme, propugnen una reforma radical
de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la
col·lectivitzacuó dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme,
col·lectivització).
Índex |
| Capitalisme |
Acumulació
capitalista
Procés de transformació d'una part de la plus-vàlua en capital, que constitueix
la força motriu del desenvolupament capitalista.
Acumulació primitiva
Acumulació del capital no fonamentada en les relacions de producció capitalistes, és a
dir, que no té el seu origen en la producció de plusvàlua, per tal com aquesta és un
producte de l'ordre econòmic capitalista. Marx l'anomenà primitiva o originària i Adam
Smith, prèvia. L'acumulació primitiva és una condició necessària per al sorgiment del
capitalisme. Fou realitzada per diversos camins; entre d'altres, el gran comerç i la
pirateria a partir del descobriment d'Amèrica i dels viatges a l'Índia, l'espoliació de
les noves colònies fins a la destrucció de l'economia autòctona, i les revolucions
agràries dels ss XV i XVI que crearen una classe d'agricultors-comerciants deslligada de
la noblesa, que obtingué beneficis extraordinaris en períodes de crisi de subsistències
i que expulsà la gent del camp mitjançant l'expropiació violenta.
Capitalisme popular
Conjunt de mesures, típiques d'un estadi avançat del desenvolupament capitalista, que
tenen com a finalitat l'eliminació de la lluita de classes i la integració del
proletariat en el sistema. Les més freqüents són l'accionariat obrer, la cogestió, la
generalització de les assegurances socials, els convenis col·lectius, etc, les quals
mesures sovint van acompanyades per un control del dret de vaga.
Monopolista
Dit del sistema econòmic capitalista en què el procés de concentració del capital es
troba en un estadi avançat.
Neocapitalisme
Terme aplicat al sistema econòmic capitalista tal com es caracteritzà a partir del
decenni dels anys cinquanta. Aquesta fase del capitalisme, que fou la del seu màxim
desenvolupament, ha estat interpretada per molts autors no marxistes com la superació
definitiva de moltes de les contradiccions i dels conflictes socials presents en etapes
anteriors d'aquest sistema i, per tant, el manteniment ininterromput de les altes taxes de
creixement. Les característiques més importants del neocapitalisme són: un avanç
tecnològic ininterromput, en bona part conseqüència de la cursa d'armaments, i unes
relacions d'explotació amb els països del tercer món, com a conseqüència del
creixement de la producció i la necessitat de mercats.
Societat de consum
Expressió amb què hom designa l'estat i l'etapa actuals del desenvolupament capitalista
de la societat, basats en la creació de necessitats fictícies per superar la saturació
de la producció. Bé que alguns economistes la consideren com un pas cap a la
civilització, hom sol considerar la societat de consum com a contradictòria i inhumana.
Però les crítiques que li són fetes parteixen del fet que una tal societat de consum
—que avui actua com a estímul en tot el món— és en el fons una societat de
producció específica i que els qui són interessats a produir-hi fan consumir el que els
aporta més guanys, sense importar-los el benestar de la societat; el consumisme és una
internacionalització psicològica de costums i modes necessaris a aquest sistema
específic de producció.
Índex |
| Socialisme |
Acumulació
socialista
Procés de transformació de l'excedent econòmic planificat en fons d'inversió d'una
societat socialista. És la diferència entre el producte social planejat i el volum de
consum elegit. Tant el producte social com el consum òptim són el resultat d'una
decisió autoritària i prèvia del pla.
Producte social
Agregat que representa el valor de la producció material bruta, per un període
determinat, obtinguda a l'interior d'un estat sota el règim d'economia socialista. Hom
considera com a producció material no solament els béns físics, sinó també els béns
intangibles com el treball intel·lectual, relacionat amb l'activitat productiva,
l'energia, etc.
Índex |
| Activitats econòmiques |
Activitat
econòmica
Activitat conscient i intencional dirigida als camps
de la producció i de la distribució de béns, i a la realització de finalitats
definides materialment, amb l'ajut de determinats mitjans materials que constitueixen la
tècnica.
Activitats primàries
Són les que d'una manera directa o indirecta depenen de la utilització
dels recursos naturals i es fan necessàriament als llocs on es troben aquests recursos
(agricultura, ramaderia, pesca, explotació forestal...).
Activitats secundàries
Són les que produeixen béns industrials, és a dir, transformen les
primeres matèries en productes semielaborats o acabats (artesania, indústria...). La
seva localització depèn en gran part de decisions humanes basades en criteris
econòmics.
Activitats terciàries
Són les que no produeixen béns, sinó que ofereixen serveis.
Aplega un grup heterogeni d'activitats: serveis d'administració pública de l'estat,
serveis financers, serveis comercials, serveis de transport, serveis de comunicació,
serveis d'educació, serveis culturals (museus, conferències...), serveis de temps lliure
(esports, turisme...), serveis d'informació (ràdio, televisió, premsa,...), serveis
sanitaris (dispensaris, ambulatoris, hospitals...), serveis relacionats amb professions
que aconsellen les empreses o els individus (advocats, publicistes, assessors fiscals...).
Base econòmica
Conjunt d'activitats productives d'una zona que exporta productes o serveis.
Circulació econòmica
Conjunt d'activitats relatives a la transmissió i bescanvi de béns econòmics. El
concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció
i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció
fonamental d'un cos (en aquest cas, el cos social)— brolla del canvi que la divisió
del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la
propietat de la terra.
Cost social
Cost global que té, per a la societat, qualsevol forma d'activitat econòmica. Per
exemple, la contaminació de l'aire o d'un corrent d'aigua a causa de la producció o d'un
excés de trànsit són costs que no es reflecteixen en els preus dels béns produïts.
Sector econòmic
Cadascuna de les parts en què hom divideix l'economia per al seu estudi d'acord amb
diversos criteris. Segons la mena d'activitat ha esdevingut clàssica la divisió de Colin
Grant Clark en tres sectors productius: primari, secundari i terciari.
Índex |
Béns
econòmics |
Bé
1. En plural (béns), riquesa, fortuna, patrimoni.
2. Tot allò de què es pot disposar jurídicament per a treure'n un profit o una
utilitat.
Bé comú
Conjunt de condicions de la vida social que permeten el desenvolupament col·lectiu de la
societat i la realització particular de tots els seus membres.
Bé comunal
Bé aprofitat i fruït exclusivament per la comunitat de veïns del municipi on es troba.
L'aprofitament dels béns comunals ha d'ésser per explotació comuna o per conreu
col·lectiu, o segons els usos i costums tradicionals, o mitjançant l'adjudicació de
lots.
Bé de luxe
Denominació donada pels economistes marginalistes a aquells béns l'adquisició dels
quals només es fa efectiva a partir de determinats nivells de renda. En contraposició
als béns de primera necessitat, observen que, per als de luxe, l'elasticitat de llur
demanda respecte al preu és superior a la unitat, és a dir, varia més que
proporcionalment a la modificació del preu.
Bé econòmic
Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura -física o humana-
pel procés econòmic de la producció, a través del treball, i utilitzats pels homes per
a satisfer llurs necessitats. Hom els anomena béns econòmics per
distingir-los dels béns lliures (tota la resta de béns no provinents del
procés productiu), dels quals els diferencia el fet de tenir un cost i, per tant, un preu
i que, per això, són objecte d'estudi de l'economia política. Des d'un punt de vista
econòmic hi ha, en un nivell general, dues classes de béns: béns de producció
i béns de consum.
Bé immoble
Bé que té una situació fixa i no pot ser desplaçat sense malmetre's (terreny).
Bé moble
Bé que no té una situació fixa i que pot ser traslladat d'una banda a una altra sense
que es malmeta.
Bé privat
Bé que pertany a persones o entitats privades.
Bé públic
Bé immaterial que forma part del dipòsit del dogma i de la moral catòlics que, per
tant, és invendible i que no pot ésser objecte de transacció.
Béns d'equipament
Conjunt de béns materials, tals com plantes industrials, maquinària, instal·lacions,
serveis, etc, necessaris per al funcionament d'una unitat de producció. Són part
integrant de l'actiu d'una empresa i equivalen al concepte de capital fix.
Béns de producció
Són els que serveixen indirectament per a la satisfacció de les necessitats i que
alhora poden ésser objectes de treball (és a dir, objectes obtinguts a través del
treball, com, per exemple, els minerals, les primeres matèries, etc), o bé mitjans de
treball (és a dir, objectes emprats per a transformar, com ara les màquines, les eines,
etc).
Béns de consum
Són els destinats als consumidors, béns que responen d'una manera directa a la
satisfacció de les necessitats (productes acabats, aliments, etc).
Índex |
| Estructura productiva |
Divisió
del treball
Especialització de les unitats econòmiques en una feina determinada que constitueix una
part d'un procés productiu complet.
Estalvi
Part de la renda no despesa en consum.
Estoc
En anglès, "en existència", de
sèrie normal, corrent.
1. Quantitat d'una mercaderia que hi ha en
magatzem.
2. Volum de primeres matèries i de productes acabats de què disposa una
empresa en un moment determinat. Per la fixació de la magnitud de l'estoc cal considerar
les necessitats de la seva rotació, és a dir, la periodització de l'entrada de
les primeres matèries al procés productiu i de la distribució del producte.
Estructura econòmica
1. Branca de l'economia que analitza les relacions entre les magnituds econòmiques en un
lloc i un moment determinats, sense induir-ne, però, cap llei econòmica general, la qual
cosa correspon a l'anàlisi econòmica. Les relacions econòmiques estructurals depenen de
la infrastructura econòmica, que constitueix la base física invariable de la
realitat. Aquest condicionament comporta la seva lenta transformació al llarg del temps,
en contraposició a la variació continuada de la conjuntura econòmica. De fet, els
instruments més generalment utilitzats per a l'anàlisi estructural —la
comptabilitat nacional i les taules input-output— són típicament estàtics.
L'estructura econòmica, per raó de la seva dependència de l'evolució històrica, no
pot ésser, però, considerada aïllada de l'estructura política i social.
2. Conjunt d'elements d'un espai econòmic la relació
dels quals caracteritza cada realitat econòmica.
Excedent
1. Allò que sobra de la producció un cop s'ha consumit el necessari per
sobreviure.
2. Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de
producció emprats per a obtenir-lo.
Factor de producció
Cadascun dels elements que, combinats en unes proporcions determinades,
permeten la producció de béns i serveis i possibiliten la percepció d'uns ingressos.
Tradicionalment les categories considerades com a factors han estat els recursos naturals,
el treball i els béns de capital analitzats des d'una perspectiva tècnica i social, bé
que modernament alguns autors neoclàssics hi afegeixen l'empresa o l'organització com a
quart factor o factor residual.
Flux
Corrent de recursos establert entre sectors, agents econòmics o àrees
geogràfiques. Hom parla de fluxos reals quan són recursos físics (béns i
serveis), i de fluxos monetaris si hom es refereix a actius líquids.
Forces productives
Conjunt de mitjans de producció (primeres matèries, força de treball i instruments de
treball) i experiència acumulada en la realització del procés de producció disponibles
en un moment i en un sistema econòmics determinats. A un cert nivell de desenvolupament
de les forces productives, aquestes entren en contradicció amb les relacions de
producció existents i es converteixen en un impediment a l'expansió del sistema. És
aleshores que segons Marx s'inicia una època de revolució social.
Infraestructura
1. Conjunt d'elements de base que faciliten el funcionament del sistema
productiu i la reproducció de la força de treball, com és ara carreteres, ferrocarrils,
proveïment d'aigua i altres fonts d'energia, instal·lacions sanitàries, urbanització,
sistema educatiu, etc. Assumint una bona part del finançament d'aquests elements, l'estat
permet la revaloració de la taxa de guany dels capitals privats.
2. Base o estructura econòmica d'una societat. La infraestructura és el
fonament d'on cal partir per a explicar la superstructura en els aspectes juridicopolític
i ideològic.
Input
Entrada d'un factor de producció com a part integrant d'un procés
productiu.
Input-output
Instrument analític utilitzat per a descriure el funcionament de
l'activitat econòmica.
Mitjans de producció
Conjunt d'elements que intervenen en el procés de producció: edificis, màquines,
energia, matèries primeres, capital,...
Mode de producció
Concepte teòric elaborat per l'anàlisi de les formacions socials concretes, la
validesa del qual no és limitada a un període o a un tipus de societat. Hom el considera com una combinació articulada de relacions de
producció (relacions que s'estableixen entre els homes en el procés de producció
social) i forces productives (combinació del treball i els mitjans de producció en el
procés de treball), estructurada per la dominació de les relacions de producció. Segons
quina sigui aquesta combinació, hom distingeix els següents modes de producció tipus,
que corresponen a períodes de la història humana: primitiu, esclavista, feudal,
asiàtic, capitalista i socialista. El caràcter dominant de les relacions de
producció és donat pel fet que aquestes defineixen la forma específica d'apropiació i
assignació de l'excedent econòmic. L'excedent econòmic apareix com a element clau en el
concepte de mode de producció, mentre que els modes de producció concrets són
diferenciats en la forma que, en cadascun d'ells, es realitza l'apropiació d'aquest
excedent.
Output
Sortida, producte, resultat, d'una determinada combinació de factors de producció.
Producció
Conjunt d'activitats humanes acomplertes mitjançant la utilització de
recursos naturals i mitjans de producció per tal d'obtenir béns que satisfacin les
necessitats humanes.
Producte
1. Resultat del procés
productiu. Hom distingeix el resultat essencial d'un procés complet de producció, o
producte principal, dels secundaris i subproductes que poden derivar-se d'aquell. També
cal diferenciar el producte acabat, llest per a ésser consumit, d'aquells productes
semielaborats, la utilització dels quals depèn d'un tractament posterior.
2. Cosa produïda o manufacturada en una
indústria, eventualment emprada en una altra com a primera matèria. Quan un producte ja
no ha d'ésser transformat hom el sol anomenar article.
3. Agregat que indica el valor total dels productes finals elaborats en un estat, o a
qualsevol altre àmbit territorial, durant un temps determinat, normalment un any.
Productivitat
Relació entre la producció obtinguda i els factors emprats per a obtenir-la en un
període de temps determinat. La productivitat mesura la relació entre la
quantitat de productes produïts per una empresa i la quantitat de treball (nombre de
treballadors, temps i sous) emprada per fabricar-los. Per exemple,
la productivitat del treball és mesurada com la producció anual per home.
Relacions de producció
Vincles de les persones a l'entorn del procés de producció de béns materials. Sota
aquesta interpretació, present en l'anàlisi de K.Marx, les relacions de producció
s'estableixen en el procés de treball, o sigui en el procés de l'acció de l'home damunt
la natura, i es modelen segons el nivell històric de les forces productives, és a
dir, en funció de la forma com es realitza la relació activa de l'home amb la natura.
Les relacions socials de producció es refereixen a les formes de propietat dels mitjans
de producció, la situació que en el procés de producció ocupen les classes i els grups
socials, les relacions mútues establertes entre ells i les formes de distribució del que
hom produeix. Hom considera com a tècniques aquelles relacions de producció que
s'estableixen entre el treball i el seu objecte, en primer terme, doncs, la productivitat.
La forma de propietat dels mitjans de producció exerceix una influència decisiva sobre
el sistema de relacions de producció, car determina la posició que ocupen els homes en
l'estructura de classes de la societat, llur participació en el procés productiu i, com
a conseqüència, llur lloc en el repartiment de la renda.
Reproducció
Procés que permet, donades unes determinades condicions econòmiques, socials i
tècniques, la producció específica i el manteniment del mode de producció en
què aquestes tenen lloc.
Sobreproducció
Excés d'oferta d'un producte que no es ven, o es ven poc, perquè ja el posseeixen
la major part dels qui el volen i tenen mitjans per obtenir-lo (la demanda).
Desajust en la circulació econòmica motivat per un excés de producció,
que fa que el volum de l'oferta d'un mercat sigui superior a la capacitat efectiva de la
demanda. Les crisis de sobreproducció, que es contradiuen amb la llei de Jean Baptiste Say,
sostinguda pels clàssics, tenen unes característiques i, com a tendència, han estat
tractades analíticament d'una manera equivalent a les de subconsum. Això no
obstant, en aquest cas es poden donar situacions d'excés d'oferta de caràcter
estrictament cojuntural, com a conseqüència de decisions contràries al comportament del
mercat, la qual cosa no es correspon en les situacions de subconsum.
Superproducció
Veure sobreproducció.
Subconsum
Desajust en la circulació econòmica motivat per una insuficiència de la demanda per a
absorbir tots els productes que s'ofereixen en el mercat.
Superestructura
En el pensament marxista, conjunt d'institucions jurídiques, polítiques, religioses i
filosòfiques i formes de consciència que corresponen a una determinada infrastructura.
La superestructura és determinada pel grau de desenvolupament de les forces productives i
les relacions de producció que s'hi corresponen, tot i que pot actuar damunt d'elles, i
en determinades circumstàncies dominar-les, establint-se llavors entre base econòmica i
superestructura una relació dialèctica. D'entre els elements que configuren la
superestructura, alguns, com l'estat o el dret, són estretament lligats al règim
econòmic de la societat, mentre que uns altres, com la filosofia o la moral, ho són
d'una manera indirecta.
Terra
Mitjà de producció no reproduïble que intervé en els diferents processos de producció
en intensitat variable segons el tipus d'activitat a què es refereix: és bàsic en
l'agricultura, per exemple, i relativament reduït respecte al capital o el treball
directe en activitats industrials com la fabricació de maquinària de precisió o
l'electrònica.
Índex |
| Empresa |
Actiu
Conjunt de béns i crèdits d'una empresa, representat per un sistema ordenat de comptes,
en contraposició al passiu o estructura financera. Els elements de l'actiu es
presenten segons el major o menor grau de liquidesa, i l'actiu es divideix, segons
aquest criteri, en: actiu circulant, que inclou tots els elements de l'actiu que
entren en el procés productiu, la finalitat mediata o immediata dels quals és la
conversió en diners (mercaderies, primeres matèries, etc); actiu fix, que
inclou els béns adquirits per tal d'ésser utilitzats en el procés productiu, però que
normalment resten incorporats en aquest (maquinària, etc); i actiu fictici o no
realitzable, que és aquell no convertible en efectiu, i necessari per a la constitució
de l'empresa (despeses de constitució, etc).
Diversificació de la producció
Reorganització de la gestió empresarial per a obtenir una ampliació de la gamma de
productes vendibles i augmentar, així, la participació en el mercat. La reorganització
pot afectar el procés intern de producció, quan l'objectiu és de lluitar contra les
fluctuacions cícliques o estacionals de les vendes, o bé pot ésser externa a l'àmbit
de l'empresa, quan és resultat d'un procés de concentració per a fer cara a la
competència monopolista.
Empresa
Unitat econòmico-jurídica que duu a terme la síntesi dels elements de la
producció, per a l'obtenció de béns o de serveis destinats al canvi.
Espionatge
Activitat secreta adreçada a obtenir informació sobre el procés de producció d'una
empresa. Es desenvolupa especialment en sectors en els quals l'avanç tecnològic
requereix una forta investigació. Mitjançant l'espionatge hom s'estalvia la
investigació i pot obtenir productes similars a preus inferiors.
Exercici
Període de temps, generalment un any natural, en què és fraccionada l'activitat
econòmica d'una empresa.
Firma
Nom d'una empresa o d'una casa comercial.
Gestió
Gestió de dirigir els afers d'una societat, una empresa, etc.
Incentius
Estímuls dirigits als diferents agents per interessar-los en la promoció o bona
marxa dels processos econòmics.
Intraprenedoria
Sistema de gestió i planificació d'una empresa en què aquesta ofereix ajuts
econòmics i llibertat d'acció als seus directrius, per tal d'impulsar-ne l'esperit
emprenedor i afavorir la innovació.
Marca
Distintiu extern d'un producte que en garanteix la procedència. El signe o el nom
representatiu d'una marca ha d'ésser registrat legalment. Només com a marca
registrada, doncs, pot ésser utilitzat per l'empresa o la firma.
Memòria
Relació dels actes, els treballs, etc, efectuats per una societat, una corporació, etc,
i també del resultat econòmic de l'activitat d'aquestes en un període determinat, que,
recollits en document, hom posa a disposició dels socis o de les persones interessades.
Net
Part del patrimoni que recull els comptes representatius de les fonts pròpies de
finançament d'una empresa. Dintre el net hom inclou els comptes de resultats, que
recullen els guanys o les pèrdues conseqüència de l'activitat econòmica de l'empresa,
així com el saldo dels comptes de despeses particularitzades per a cada operació
comptable, o comptes diferencials, els de reserves, és a dir, els beneficis no
distribuïts amb assignació específica o no (previsions o provisions), i els de capital,
que comptabilitzen les aportacions inicials de capital i les successives ampliacions.
Participació en els beneficis
Part dels beneficis que hom distribueix a determinades persones o a grups (empleats,
treballadors, directius, socis, etc) d'una empresa.
Passiu
Suma de tots els deutes que en un moment determinat té pendents una empresa. La
diferència entre el valor de l'actiu i el del passiu dóna lloc al concepte de capital
net o simplement net, que quantifica la situació patrimonial o valor net d'una empresa (actiu
menys passiu, igual a net). Aquesta comparació es formalitza
comptablement en el balanç de situació, bé que sota la forma: actiu, igual a passiu
més net. Aquesta pràctica fa que en determinades ocasions hom empri el terme passiu
en un sentit més ampli, referit a la suma del passiu pròpiament dit més el net;
ambigüitat que no es dóna quan, en lloc de passiu, hom empra el terme exigible,
que li és comptablement equivalent. Així, hom distingeix entre exigible a curt termini,
exigible a mig termini, etc, en la classificació de les partides que formen el passiu en
sentit estricte, segons el temps o les condicions en què els deutes hauran d'ésser
pagats per l'empresa.
Període d'explotació
Temps que es preveu com a necessari des de la realització d'una inversió productiva fins
a la seua recuperació.
Planning
Establiment previ i sistemàtic dels objectius que es proposa d'assolir una unitat
productiva, així com dels fluxos financers i la disponibilitat de recursos necessaris per
a dur-los a terme, per tal d'actuar amb un màxim de racionalitat econòmica. Suposa la
predeterminació de la periodificació i magnitud en què han de realitzar-se totes les
operacions del procés de producció i comercialització, així com l'estimació dels seus
resultats.
Pliopoli
Terme que expressa el grau de facilitat que existeix, en una determinada indústria o
mercat, per a l'entrada d'una nova empresa.
Pool
1. Acord d'actuació coordinada o d'unió temporal entre diverses empreses, generalment
del mateix ram, amb l'objecte d'obtenir avantatges en els preus o per controlar o enfortir
un mercat determinat.
2. Acord, inicialment subscrit el 1961 entre diversos països europeus i
els EUA, per tal de controlar les fluctuacions del mercat de l'or i evitar grans
variacions del seu preu. Per a la consecució d'aquest objectiu, bàsic per al manteniment
de l'estructura financera internacional, el contingut de l'acord s'ha modificat segons les
necessitats conjunturals.
Reestructuració
Procés d'adequació d'un sector productiu, mitjançant una nova
combinació de factors, per tal d'obtenir més productivitat. Els programes de
reestructuració sectorial acostumen a afectar els que constitueixen l'activitat
tradicional d'una determinada economia, com per exemple el sector cotoner o la mineria, ja
que mantenen formes més endarrerides de producció i combinacions de capital i treball
menys avantatjoses.
Relacions públiques
Conjunt d'activitats d'una empresa o d'una entitat de caràcter públic (com és ara els
partits i àdhuc els governs) ordenades a influir en l'opinió pública per tal d'atreure
els individus o altres entitats com a possibles nous clients, seguidors, etc.
Repartiment de beneficis
Distribució que en acabar un exercici econòmic es fa de la part dels beneficis acordada
entre els accionistes d'una societat.
Seu
Lloc on té el seu domicili principal una entitat, una institució, una empresa, etc.
Índex |
| Organització empresarial |
Administració
Gestió general del patrimoni d'una empresa. Consisteix a dirigir i harmonitzar totes i
cadascuna de les funcions particulars de l'empresa mitjançant uns criteris selectius
d'eficàcia tècnica i d'obtenció del màxim benefici.
Cogestió
Sistema de participació dels treballadors en la gestió de l'empresa a través
d'organismes propis.
Comitè d'empresa
Òrgan representatiu i col·legiat del conjunt dels treballadors en l'àmbit d'una empresa
o centre de treball per a la defensa de llurs interessos. La seva formació és
obligatòria en tot centre de treball de cinquanta o més treballadors fixos.
Consell d'administració
Òrgan permanent i col·legiat de les societats anònimes -i, paral·lelament, també de
moltes entitats de dret públic-, el qual té per funció llur gestió i representació.
El nombre d'individus que componen el consell -vocals consellers- és variable; són
nomenats per la junta general i llur actuació és regulada pels estatuts de la societat.
Direcció empresarial
Filosofia empresarial moderna que defineix la funció del director i les seves
intervencions amb el personal, cercant la manera d'optimar els resultats de convivència i
eficàcia. Implica comandament, procediment i tècniques d'articulació de funcions i
activitats. Segons aquesta filosofia la direcció s'entén com a procés que busca
l'adaptabilitat de l'empresa al moment historicosocial i polític, així com al marc legal
vigent controlant els riscs de canvi, tot això amb el propòsit d'obtenir els màxims
resultats de les opcions que ofereixi el mercat.
Màrqueting
Conjunt de tècniques programades, coherents i dinàmiques, orientades a perfeccionar el
procés de comercialització millorant l'eficiència en la producció, la distribució i
la venda de productes o de serveis. Les seves tècniques s'inspiren en la imaginació, la
innovació i la creativitat, i són, principalment, la investigació de mercats,
l'organització i la producció de venedors i de vendes, la creació de canals de
distribució, l'estudi de motivacions dels compradors, l'estudi de característiques del
productes (qualitat, presentació, rendiments i preus), la publicitat, la creació del
servei postvenda, l'estudi de les relacions públiques, etc. Hi ha màrquetings
específics, com l'industrial, el turístic, l'humà, etc. El màrqueting constitueix una
branca de la direcció empresarial, bé que aquest pot utilitzar els serveis d'entitats
especialitzades.
Nòmina
Relació del personal d'una empresa en què hom especifica la retribució que correspon a
cadascú segons categories i conceptes (sou, hores extraordinàries, punts, etc).
Organigrama
Representació gràfica i esquemàtica de l'organització d'una empresa o institució,
l'objecte del qual és identificar les relacions entre els diferents elements i la funció
específica de cadascun d'ells. Perquè sigui un element efectiu de racionalització en
l'organització de l'empresa, el tipus de relació entre elements s'estableix segons
l'ordre jeràrquic i de subordinació i ha de reflectir també la seva dependència
tècnica per evidenciar les coordinacions necessàries i evitar les dobles competències.
Índex |
| Capitalització |
Ampliació
de capital
Augment de la xifra del capital d'una societat
mercantil mitjançant l'aportació de béns dels antics socis o d'altres de nous, o el
traspàs al compte de capital del contingut del comptes de reserva o la conversió de
crèdits passius o plusvàlues en capital. L'ampliació de capital exigeix sempre acord de
la junta general de socis, generalment amb vot reforçat, inserit en el registre mercantil
i, a més, en el cas de conversió de crèdits, el consentiment dels creditors.
Aportació de capital
Acte jurídic de transmissió de béns, molt sovint diners, a una societat, o promesa
d'aportar-los-hi, reconeixent a l'aportant una participació en el capital d'acord amb la
natura de cada societat (materialitzat en forma d'accions, si es tracta d'una societat
anònima o aportacions en qualsevol altre cas), amb motiu de la constitució de la
societat o de l'ampliació del seu capital. Per excepció, també constitueix un negoci
jurídic d'aportació el que hom fa en concepte de comptes en participació, bé que els
béns aportats no constitueixin formalment capital social. Contràriament, en algunes
societats l'aportació social pot consistir en treball. La participació en el capital
social concedeix, a més de la qualitat de soci, uns certs drets econòmics i els drets
polítics de contribuir en la formació de la voluntat social mitjançant el vot a les
juntes generals de socis, i gairebé sempre, el de formar part dels òrgans de direcció
de la societat.
Capital
1. Fons de riquesa acumulada, diners que hom posseeix.
2. Conjunt dels mitjans de producció -edificis, màquines, diners, valors- que
posseeix tota empresa o societat i que són susceptibles d'originar una renda de període
en període.
Conjunt de mitjans de producció -reals o monetaris- reproduïbles amb
l'acció d'una unitat productiva i susceptibles d'originar una renda de període en
període.
Capital social
1. Total d'actius líquids a disposició de l'empresari.
2. Valor monetària de les aportacions dels socis a les societats,
particularment a les mercantils.
3. Conjunt de béns de capital bàsics i condicionants del desenvolupament de l'activitat
productiva per a qualsevol economia. Es compon fonamentalment de l'equipament
infrastructural (transports, comunicacions i instal·lacions energètiques).
Capitalització
1. Procés mitjançant el qual el capital d'una
empresa augmenta el seu valor per raons diverses. Aquest augment pot ésser motivat per
les variacions de les cotitzacions de les seves accions a la borsa, per la revaluació de
la moneda, per la infravaloració del capital fix, per la determinació d'unes quotes
d'amortització superiors a les reals. El procés contrari provoca la descapitalització
de l'empresa.
2. Forma de previsió que té per objecte la
constitució d'un capital i el seu lliurament al beneficiari o tenidor del títol en una
data prèviament establerta.
Concentració de capital
Fenomen característic del capitalisme que defineix una de les seves primeres etapes de
desenvolupament. S'inicià ja a l'edat mitjana amb la canalització cap a l'Europa
occidental de masses considerables de capital provinents del comerç amb l'Orient. El
comerç marítim colonial, que es desenvolupà després del descobriment d'Amèrica,
provocà la creació de societats per accions i el naixement i l'extensió del capital
financer. Actualment la unió de capital comercial i financer es dóna no solament en el
pla de les grans indústries, sinó també de la banca. Amb la concentració de capital
prenen la direcció de l'economia capitalista els grups de pressió, i hom pot parlar,
malgrat les lleis antimonopolistes que hi ha en molts estats, d'un capitalisme monopolista
d'estat.
Descapitalització
Situació que s'esdevé quan no és possible d'efectuar l'amortització dels béns de
capital al ritme i en la quantia que hom havia previst.
Formació de capital
Part de la despesa nacional que hom destina a incrementar el volum de béns de capital.
Aquest concepte és utilitzat en comptabilitat nacional per a recollir la materialització
efectiva del procés d'acumulació. La seva magnitud depèn de la distribució
social de la renda, de les propensions d'estalvi i consum, etc, de cada país, i dóna la
mesura del ritme de creixement que pot assolir.
Inversió
Despesa efectuada en béns de capital real durant un període de temps, també anomenada formació
de capital pel fet que és afegida a l'estoc de capital existent. Hom l'anomena inversió
bruta quan en el total de les despeses hom inclou el reemplaçament dels béns de
capital desgastats i de les plantes i l'equipament obsolets, i inversió neta en el
cas contrari. Quan la inversió neta és positiva, augmenta la capacitat de producció
d'un país, en augmentar el seu estoc de capital; quan les despeses d'inversió no arriben
a cobrir les necessitats de reemplaçament dels béns de capital desgastats i de les
plantes i l'equipament obsolets, disminueix la capacitat de producció, en disminuir
també l'estoc de capital.
Període d'explotació
Temps que hom preveu com a necessari, segons les característiques específiques de
l'activitat empresa i de la tecnologia emprada, des de la realització d'una inversió
productiva fins a la seva recuperació, amb els consegüents resultats positius o
negatius, mitjançant la renda del producte. El període d'explotació condiciona d'una
manera absoluta les necessitats financeres de qualsevol activitat productiva.
Reducció de capital
Operació financera per la qual l'empresa disminueix el seu capital social. Es pot
efectuar per tal de reemborsar als accionistes una part de les accions o de reduir un
saldo negatiu. Quan es fa progressivament i sistemàticament és anomenada amortització.
La reducció del capital social sense reembors als accionistes consisteix a consolidar les
pèrdues sofertes per la societat amb càrrec a la partida capital social.
Reinversió
Acció i efecte de reinvertir. Cal distingir entre les reinversions normals i les
reinversions de tresoreria. Les primeres constitueixen la raó d'ésser dels bancs; les
segones resulten de la reinversió del saldo diari de tresoreria de les agències i els
serveis dels bancs per la necessitat de no mantenir capitals improductius, i conserven
únicament un saldo creditor mínim.
Reposició de capital
Inversió de capital vinculada a l'amortització de les despeses degudes al desgast dels
elements patrimonials. En els moments de crisi econòmica, la necessitat d'efectuar
reposicions de capital és un element important per a la recuperació de la demanda
d'inversions i rellançament de l'economia.
Índex |
| Finançament i amortització |
Arrendament
financer
Tècnica de finançament per a l'ús o adquisició de maquinària o béns d'equip de cost
elevat i ràpida obsolescència, que resulta d'una combinació de l'arrendament amb la
compravenda mitjançant la qual l'arrendador es compromet a fornir a l'arrendatari el bé
en qüestió per un temps determinat i a canvi d'un preu en concepte d'utilització,
finalitzat el qual l'arrendatari pot optar entre la pròrroga del contracte en les
mateixes o altres condicions, segons hagi estat estipulat, el forniment d'un nou bé que
substitueixi l'anterior que ha restat obsolet, o la seva adquisició en propietat a canvi
d'un preu per l'anomenat valor de residu.
Autofinançament
Inversió interna realitzada per una empresa mitjançant l'operació de deduir una part
dels guanys a repartir i destinar-la a l'esmentada inversió.
Amortització financera
Liquidació de l'actiu fix, o sigui, conversió periòdica d'aquest en disponibilitats que
proporcionen a l'empresa recursos líquids per a realitzar nous finançaments, inversions
o repartiments als accionistes. Aquest sistema d'amortització és especialment aplicable
en el cas que els elements patrimonials hagin estat finançats mitjançant préstecs a
llarg termini o emprèstits; en aquest cas les quotes d'amortització han d'atendre no
solament el reintegre del capital prestat sinó a més a més les càrregues financeres
inherents. Per aquest motiu, l'amortització de préstecs i emprèstits és la segona
accepció important del terme amortització financera.
Finançament
1. Acció de finançar; és a dir, d'aportar els recursos econòmics per al funcionament
d'una empresa i la realització d'una activitat.
2. Efecte de finançar. Segons l'origen, les fonts de finançament es classifiquen en pròpies,
si provenen de l'activitat habitual o de la unitat econòmica o són aportades per
individus pertanyents a aquesta unitat, i alienes, si hom recorre a alguna de les
institucions del sistema financer, la qual cosa representa un endeutament enfront d'altri.
Fons d'amortització
Part dels beneficis no distribuïts de l'empresa que aquesta destina a l'amortització del
capital fix.
Fons de reserva
Part dels beneficis no distribuïts de l'empresa que aquesta destina a despeses
específiques, com noves inversions i previsió d'impostos.
Inversió
Despesa efectuada en béns de capital real
durant un període de temps, també anomenada formació de capital pel fet que és
afegida a l'estoc de capital existent.
Leasing
Forma d'arrendament de béns d'equipament a empreses industrials que realitzen certes
empreses financeres, especialitzades en aquest tipus d'operacions, mitjançant el pagament
d'unes quotes determinades.
Lísing
O leasing. Arrendament financer.
Índex |
| Ingressos i despeses |
Benefici
Diferència entre els ingressos resultants de les vendes dels productes i
les despeses que comporta el procés productiu.
Benefici brut
Quantitat obtinguda com a diferència comptable entre els ingressos, per vendes resultants
d'una operació o activitat en un període, i les despeses per compra; quan la diferència
és negativa, hi ha pèrdua.
Benefici industrial
Quantitat que en concepte de guany és afegida a un pressupost, un cop calculats els costs
dels treballs i els forniments a efectuar.
Benefici net
Quantitat que hom obté sostraient del benefici brut una sèrie de partides no ben
normalitzades (imposts, amortitzacions, despeses generals, etc).
Brut
Producte, guany, etc, sense deducció del que cal rebaixar.
Cost
Valor dels recursos escassos emprats en la producció o en la distribució d'un bé o
servei. Hom parla de cost fix i variable. El primer es refereix al cost dels
factors fixos (capital, maquinària, etc) que intervenen en un procés productiu. I bé
que, a llarg termini, tots els costs són variables, hom només inclou sota aquest tipus
de cost les despeses dels factors productius que, a curt termini, varien la quantitat
segons la producció (per exemple, primeres matèries, retribució a la força de treball,
etc).
Dèficit
Quantitat expressada normalment en termes monetaris que indica el valor en
què una suma és més petita que una altra que s'hi relaciona. Normalment significa un
excés del passiu sobre l'actiu.
Excés, en un compte, de les despeses sobre els ingressos.
Descompte
Quantitat deduïda de l'import d'un deute o una obligació.
Despesa
1. Utilització i valor dels béns o serveis necessaris per a dur a terme
una activitat econòmica de producció, consum o acumulació.
2. Adquisició o pagament dels béns utilitzats en el procés productiu.
Dividend
Part dels beneficis que una societat distribueix periòdicament entre els seus
accionistes. L'import corresponent a cada accionista és determinat per la classe i el
nombre d'accions posseïdes. Els dividends poden ésser pagats mitjançant quantitats
líquides, noves accions, bons, etc. Generalment són pagats segons els beneficis nets,
però és freqüent que les societats en declarin amb càrrec a reserves.
Guany
Part de l'excedent econòmic que, com a conseqüència de les relacions socials de
producció, és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció.
Ingrés
1. Acció i efecte d'ingressar.
2. Forma en què s'efectua l'apropiació dels béns produïts en un període pels
diferents grups i classes socials.
Marge
Diferència entre el preu de cost i el de venda d'un producte.
Marge comercial
Marge que resta a la unitat econòmica encarregada de la distribució d'un producte.
Marge de benefici
Marge que resta a l'empresari.
Negoci
Afer, activitat econòmica, duts a terme amb afany de lucre.
Net
1. Dit del benefici, etc., del qual s'han deduït totes les despeses.
2. Part del patrimoni que recull els comptes representatius de les fonts pròpies de
finançament d'una empresa.
Pagament
1. Acció de pagar.
2. Allò que es dóna en pagament.
3. Eixida d'efectiu, registrada com un abonament al compte de caixa.
Pèrdua
Resultat comptable negatiu.
Tipus d'interès
Percentatge que hom paga per l'ús del capital manllevat.
Plus-vàlua
Diferència entre el valor incorporat a la producció pel treball i el valor
retornat als treballadors en forma de salari.
Expressió monetària del valor incorporat a la producció pel treball que
és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció sense contrapartida. Aquest
concepte, que fou elaborat per Marx en la seva anàlisi del mode de producció
capitalista, pot ésser formulat de la manera següent: en el mode de producció
capitalista l'intercanvi de mercaderies és efectuat d'acord amb la quantitat de treball
socialment necessari incorporat en elles, és a dir, pel seu valor de canvi. Per endegar
la producció d'una mercaderia, el capitalista adquireix els elements necessaris
(maquinària, primeres matèries, energia i força de treball) pel seu valor de canvi (ci
v) i la ven al valor V, superior al dels elements utilitzats per a
produir-la. Aquesta diferència és la plus-vàlua (m).
Quitament
Acció de quitar un deute, de pagar-lo o d'alliberar-lo.
Rendibilitat
1. Qualitat de rendible.
2. Representació de la relació entre un capital invertit i els rendiments nets
que proporciona.
Rendiment
1. Resultat que es deriva de l'actuació pròpia d'una determinada unitat
econòmica referida a un cert període.
2. Retribució que hom percep per un capital invertit.
Romanent
Beneficis d'una empresa que després de la distribució d'aquells resten pendents
d'aplicació.
Sanejament
Acció de dur a terme operacions reals o comptables encaminades a obtenir grans
beneficis, ja siga a curt o a llarg termini.
Superàvit
Excés de l'haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses.
Índex |
| Patrimoni i propietat |
Bé
1. En plural (béns), riquesa, fortuna, patrimoni.
2. Tot allò de què es pot disposar jurídicament per traure'n un profit o una utilitat.
Cabal
1. Conjunt de béns que es tenen.
2. En plural (cabals), diners.
Cartera
Conjunt de valors i d'altres efectes comercials que formen part de l'actiu d'una
empresa.
Fons
Cabal de què pot disposar una persona física o jurídica.
Herència
Massa de drets, obligacions i béns que, mort el causant (titular), poden ser
transmesos a un tercer, dit hereu o legatari.
Hisenda
Conjunt de béns i riqueses que hom té.
Patrimoni
1. Conjunt de béns, valors i crèdits que posseeixen una persona o una
institució. Hom parla de patrimoni net si n'han estat deduïts els deutes totals;
la seva valoració equival al concepte de capital net de l'empresa, mentre que el patrimoni
brut es correspon amb el concepte d'actiu.
2. Béns que una persona hereta dels seus ascendents.
Pobresa
1. Situació econòmica d'una unitat de consum amb ingressos insuficients, durant un
període llarg, per a satisfer les seves necessitats humanes bàsiques (pobresa absoluta),
o per a assolir el nivell de consum mitjà (pobresa relativa al país o al grup social).
2. Mancança o gran escassetat del necessari per a viure.
3. Condició de qui es troba en un estat de misèria relatiu o es veu privat, no ja del
sosteniment, sinó dels mitjans necessaris en certes eventualitats, com és ara la
malaltia. Demostrada legalment la situació —normalment a través d'un certificat
expedit pel municipi de pertinença—, té accés a formes especials d'assistència i
beneficència.
Propietat
Dret de fruir i disposar d'una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a
les lleis. En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys
rigorosament, també els béns i drets patrimonials.
Riquesa
1. Conjunt de béns econòmics disponibles per a un
subjecte o una societat. Hom fa referència a la riquesa en un moment determinat, i en
aquest sentit d'estoc pot utilitzar-se com a sinònim del terme "patrimoni".
Quan es refereix a un període, per exemple un any, indica l'increment que l'estoc riquesa
inicial ha experimentat en el temps de referència. Aquest concepte de riquesa en termes
de flux es denomina renda i només pot considerar-se com a riquesa pròpiament dita quan
hagi estat inclòs en el recompte inicial de béns.
2. Béns o coses valuoses que hom posseeix en abundància.
Riquesa immobiliària
Es refereix a la possessió de béns immobles (immòbils) com cases, terrenys o
finques.
Riquesa mobiliària
Es refereix a la possessió de béns mobles (mòbils) com accions, obligacions o
altres títols, així com als diners en comptes corrents.
Índex |
| Renda |
Base
imposable Quantia de la renda, fixada legalment, i sobre la qual recau un impost
determinat.
Base liquidable Xifra que resulta de deduir de la base imposable les despeses
necessàries per a obtenir la renda.
Líquid -a
1. Dit de la quantitat, el sou o el preu que resulten una vegada efectuades les
reduccions que corresponen.
2. Efectiu.
Líquid imposable Quantitat estimada o fixada oficialment sobre la qual cal
aplicar la tributació corresponent a cada contribuent.
Liquidació
1. Determinació del passiu i l'actiu d'un comerç, d'una corporació, etc., que
plega.
2. Arranjament final de comptes.
3. Procés pel qual els béns de l'actiu en general d'una empresa es converteixen
en diner efectiu.
4. Pagament d'un deute.
Liquiditat
1. Disposició de diner en efectiu per afrontar pagaments.
2. Condició o característiques d'un actiu, generalment financer, que
permeten la recuperació del valor de la inversió o col·locació de fons feta en
comprar-lo, d'una manera immediata.
Liquiditat bancària Quantitat de diner i de dipòsits a la vista al banc
central que tenen els bancs per afrontar les disminucions dels seus dipòsits.
Liquiditat internacional Volum de mitjans de pagament acceptats per la
generalitat de països per a saldar deutes entre si.
Renda
1. Allò que hom obté com a conseqüència de la propietat d'un actiu
material o financer, per unitat de temps o el pagament efectuat per l'ús, durant un
període de temps determinat, d'un actiu que pertany a una altra persona.
2. Segons els fisiòcrates i els clàssics, remuneració per les qualitats naturals i
indestructibles de la terra. Per extensió fou aplicat pels neoclàssics a tots els
factors de producció (terra, treball i capital). És en aquest sentit que hom parla de renda
econòmica, excedent rebut pels factors productius, d'oferta limitada o fixa, per
damunt de la remuneració estrictament necessària per a mantenir aquests factors en les
situacions actuals, és a dir, per a mantenir-se en ús i impedir que passi a d'altres
usos. L'origen d'aquestes rendes és degut a la
rigidesa de la funció d'oferta d'alguns factors, ja sia pel fet d'ésser un factor no
reproduïble, com és el cas de la terra, o per possibles inadaptacions a curt termini
entre l'oferta i la demanda.
Renda disponible
Agregat que determina la renda que les famílies i institucions privades sense fites
lucratives tenen disponibles per a esmerçar en consum i en estalvi. La renda disponible
coincideix amb la renda personal després de la deducció prèvia dels imposts personals.
Renda fiscal
Avaluació de l'oscil·lació del patrimoni d'una persona física o jurídica en un
interval de temps donat, i que serveix per a calcular la base imposable de determinats
tributs com l'impost general sobre la renda de les persones físiques, l'impost general
sobre la renda de les societats, etc.
Renda monetària
Valor de la renda nacional calculada a preus corrents de cada any.
Renda nacional
Agregat macroeconòmic fonamental que indica el valor de tots els ingressos derivats de la
participació dels diferents factors de producció en el procés de producció durant un
temps determinat, generalment un any. En aquest sentit, renda nacional coincideix amb el producte
nacional net.
Renda per càpita
Relació per quocient entre la renda nacional i el contingent de població, índex
generalment utilitzat per a la comparació de diverses economies, així com la
determinació del nivell de desenvolupament.
Renda personal
Agregat de les rendes rebudes per les unitats econòmiques de consum (famílies) i les
institucions privades sense fites lucratives. La renda personal es troba deduint de la
renda nacional els beneficis no distribuïts, els imposts sobre societats i les quotes de
la seguretat social i sumant-hi les transferències rebudes per les economies domèstiques
procedents del govern i de les empreses.
Renda real
O renda deflacionada. Valor de la renda calculat a preus constants o a preus
deflacionats segons un índex general de preus. Aquesta macromagnitud és utilitzada per a
mesurar l'evolució de l'activitat econòmica en el decurs del temps, eliminant així els
efectes de la variació dels preus.
Solvència
Indicador de la capacitat econòmica d'una persona o entitat social.
Valor afegit
Conjunt de remuneracions (valors, beneficis, interessos, etc) generades en la realització
de l'activitat productiva. Quan fa referència al total de remuneracions corresponents a
tot el sistema econòmic, deduït el desgast dels mitjans de producció utilitzats, és a
dir, l'amortització, és equivalent a la renda nacional.
Índex |
| Concentració
empresarial i industrial |
Absorció
Fusió d'empreses en què la dominant fa desaparèixer
la personalitat jurídica independent de les altres englobant-les dins l'estructura
pròpia.
Agrupació d'empreses
Modalitat contractual de col·laboració entre empresaris que sense arribar a l'extrem de
crear un ens amb personalitat jurídica pròpia, serveix per a facilitar o desplegar en
comú l'activitat empresarial dels seus membres.
Combinat industrial
Concentració local d'establiments industrials complementaris sota una administració
comuna. Juntament amb els trusts, componen la base de l'organització industrial en
sistemes econòmics monopolístics i socialistes.
Complex industrial
Conjunt d'empreses amb més o menys lligams jurídics, interrelacionades entre elles pel
fet que els productes d'una constitueixen les primeres matèries d'una altra o d'altres
empreses.
Concentració empresarial
En sentit limitat, procés jurídic a través del qual es fusionen les activitats de dues
o més empreses, amb pèrdua de la personalitat jurídica d'alguna empresa (fusió per
absorció) o de totes (fusió per constitució) les que hi participen. En
sentit ampli, tot acord encaminat a interrelacionar l'activitat de diverses empreses,
incloses, per tant, les coalicions; no cal que s'hi produeixi pèrdua de personalitat
jurídica de cap empresa.
Concentració horitzontal
És aquella que aplega un conjunt d'empreses que es dediquen a fer el mateix
producte. En són exemples les agrupacions de les empreses que exploten el carbó o les
plantes siderúrgiques.
Concentració industrial
Reunió en un mateix establiment dels diferents processos de fabricació. Nascut amb el
desenvolupament de la indústria tèxtil, el fenomen de concentració és condició
indispensable i el tret més destacat de l'actual organització industrial, puix que amb
la revolució tecnològica s'encareix el cos d'adquisició de l'equip industrial, hom
utilitza maquinària de grans dimensions i la indústria requereix una gran massa de
capital en actiu, un augment de mà d'obra i una producció a gran escala. Amb la
concentració industrial s'alteren els trets més destacats del sistema capitalista: és
incomplerta la llei de la lliure competència, desapareix la indústria de tipus familiar,
substituïda per les grans societats anònimes, propietat d'un elevat nombre
d'accionistes, i la figura determinant del propietari és substituïda per la del manager.
Hom parla de concentració horitzontal per a designar la unió de diverses
empreses o fàbriques amb el mateix tipus de producció industrial; la concentració
vertical, per contra, suposa la unió d'empreses amb produccions complementàries.
Figures destacades de concentració industrial són els trusts, els holdings
i els càrtels, que arriben a exercir un paper no solament econòmic, sinó
també polític, en el desenvolupament d'un país. La concentració industrial deriva en monopoli
i té una posició força avantatjosa en relació amb la competència.
Concentració vertical
També integració. És aquella que aplega empreses que fabriquen productes que s'ordenen
dins d'un procés tecnològic, bé en ordre successiu (filatures, tints, teixits,
aprestos, confecció), bé en ordre divergent (del petroli s'obtenen plàstics, adobs,
fibres artificials).
Fusió
Agrupació d'empreses industrials o comercials per a
formar una nova unitat econòmica. La fusió pot ésser vertical, que tendeix a abastar
totes les transformacions d'un producte, des de la primera matèria fins a l'article
acabat, o bé horitzontal, que mira de reunir les indústries del mateix tipus de
producció.
Índex |
| Tipus d'empreses o societats |
Càrtel
O cartell. Acord temporal entre empreses per fixar els preus de les
mercaderies i repartir-se les quotes de la producció i del mercat.
Acord limitat entre diverses empreses, les quals, tot i conservar llur
independència tècnica, econòmica i financera (aquesta és la principal diferència
entre el càrtel i el trust), decideixen de pactar a fi d'evitar o de disminuir la
competència mútua. De fet, el seu objecte principal és d'aconseguir una posició
monopolística en el mercat; si hom no assoleix aquesta finalitat l'acord sol restar sense
efecte ràpidament.
Comandita
Societat en la qual un associat o uns quants s'encarreguen de la gestió i són
responsables personalment i solidària dels deutes de la companyia. Els altres associats,
anomenats comanditaris, només aporten fons i resten apartats de la gestió, limitada llur
responsabilitat a la xifra de capital que han aportat o s'han compromès a aportar. Si el
capital dels comanditaris és representat per accions, rep el nom de comandita per
accions. És anomenada també societat en comandita o societat comanditària.
Companyia
Associació per a fins econòmics, industrials o comercials, societat.
Companyia mercantil
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada
un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
Consorci
Associació d'empreses —que mantenen llur independència jurídica— per assolir
un objectiu econòmic. Es diferencia del trust en aquesta independència. El consorci és
una forma freqüent de relligament comercial.
Empresa mixta
Empresa que combina atribucions i objectius de l'empresa privada i l'empresa
pública. Hi ha dues concepcions d'empresa mixta, segons que hom la consideri
—des d'una perspectiva tradicional i també més estreta— com a associació
entre el poder públic i els interessos privats en el si d'una mateixa entitat o bé
—a partir d'una concepció que desborda àmpliament aquest marc essencialment
societari— com un tipus d'acció concertada entre el poder públic i els interessos
privats. Molt sovint les empreses mixtes han estat constituïdes deliberadament amb el fi
d'assegurar un servei públic o d'explotar determinades riqueses naturals.
Empresa multinacional
Entitat econòmica que duu a terme les seves activitats en diversos països mitjançant
inversions directes.
Empresa privada
Empresa que és a la base del sistema d'economia capitalista, caracteritzada per la
llibertat de l'empresari, la cerca del màxim benefici i el sotmetiment a les regles de la
lliure competència.
Empresa pública
Empresa creada i gestionada per l'estat, amb la finalitat de compatibilitzar en grau
variable el benefici amb altres objectius, normalment el subministrament de serveis
públics. En l'empresa pública els capitals, els beneficis i els dèficits hi són,
respectivament, fornits, absorbits i coberts pel poder públic.
Empreses punta
Empreses o sectors que constitueixen la base de la producció dels ingressos dins el
procés econòmic d'una nació o dins un sistema econòmic.
Filial
Empresa o societat amb personalitat jurídica pròpia el capital de la qual resta
majoritàriament en mans d'una altra entitat mercantil.
Financera
Societat que té per objecte avançar els recursos financers a d'altres empreses per al
finançament de noves inversions, en canvi d'un interès determinat.
Holding
Societat que posseeix accions d'altres societats, del mateix sector o no. Com a
representatives del capital, aquestes accions pertanyen al holding, bé que l'actiu
industrial pot restar en mans de les societats d'explotació. La majoria dels països han
posat restriccions legals als holdings.
Konzern
Associació de diverses empreses, jurídicament independents però sotmeses a una
direcció econòmica única.
Lobby
Terme originari dels Estats Units. Empresa especialitzada en
el desenvolupament de diverses estratègies per a influir sobre els poders públics, amb
la intenció d'assolir els objectius de la instància, personal o jurídica, que ha llogat
els seus serveis.
Multinacional
Veure empresa multinacional.
Paraestatal
Dit de les institucions o empreses que, sense pertànyer a l'administració pública,
però amb finalitats semblants a les de l'estat, operen per delegació d'aquest o hi
cooperen.
Societat
Agrupació o associació pactada de persones físiques o jurídiques per tal de portar a
terme una activitat econòmica o mercantil determinada. Segons l'objectiu concret que
pretengui, prendrà una forma específica, regulada en tot cas per la legislació vigent.
Societat anònima
1. Empresa formada per l'aportació de capitals de diversos socis. Societat
mercantil en què el capital està dividit per accions, totes del mateix valor,
que poden ser venudes i, fins i tot, si l'empresa és gran, poden negociar-se en borsa.
Les primeres societats anònimes sorgiren a la dècada de 1850.
2. Societat mercantil sigui quin sigui el seu objecte; és una societat evidentment
capitalista, a diferència de la col·lectiva, en la qual predomina l'element personal; el
capital de la societat és dividit en accions; la responsabilitat dels socis es limita al
capital que han aportat o s'han compromès a aportar; tots els accionistes tenen els
mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixin; els socis exerceixen el poder
de direcció per mitjà de llur intervenció en els òrgans de gestió de la societat:
junta general d'accionistes i consell d'administració.
Societat anònima laboral és un tipus social anònim en què com a mínim la
meitat del capital social resta en mans dels treballadors de la mateixa empresa. Això
provoca algunes modificacions del règim de transmissió d'accions i d'altres normes
d'organització interna, atès que hom mira de fer realitat el principi de l'autogestió.
Societat col·lectiva
Els socis responen personalment, subsidiàriament, solidàriament i d'una manera
il·limitada dels deutes socials, no solament amb el capital que han aportat a la
societat, sinó amb tots llurs béns. Tots els socis tenen dret a dirigir la societat,
llevat que en l'escriptura de constitució s'estableixi una altra cosa, i la qualitat de
soci no es pot transmetre sense el consentiment dels altres socis. És, doncs, una
societat eminentment personalista.
Societat cooperativa
És de capital variable i organitzada sota els principis democràtics d'igualtat absoluta
de drets i deures entre els socis i de lliure entrada i sortida sense discriminacions dels
seus membres. La característica més important n'és l'acompliment del cicle econòmic
amb els seus propis socis, destinataris naturals dels serveis que presta l'organització,
de tal manera que esdevenen empresaris d'ells mateixos. Organitzada sota el principi
d'autogestió, no és admissible l'aportació a títol de capitalista o similar. La
responsabilitat pot ser limitada o il·limitada segons la forma prescrita en els estatuts.
Societat d'empreses
És una societat anònima amb personalitat jurídica pròpia, constituïda per diferents
societats o empreses individuals agrícoles, industrials o mercantils, que conserven llur
personalitat independent, a fi d'assolir conjuntament els objectius d'una política de
racionalització.
Societat d'inversió
És una societat anònima de capital fix o variable (amb un mínim establert), que es
dedica a l'adquisició, la tinença i el gaudi i en general a l'administració i
l'alienació de valors mobiliaris per a compensar els riscs i tipus de rendiment, amb
prohibició de posseir una participació majoritària, política o econòmica en qualsevol
altra societat.
Societat de capital risc
És un instrument de la reconversió industrial que consisteix en l'aportació de capital
de risc a una societat per part de l'administració pública, com a fórmula alternativa a
la concessió de crèdit o de subvencions, a fons perdut, assumint la titularitat d'unes
participacions amb el pacte de retrocessió un cop sanejada l'empresa.
Societat de cartera
O holding. Els actius estan formats exclusivament per accions d'altres societats a
les quals participa amb l'objecte de poder influir en la seva política empresarial. La
seva activitat es limita a la gerència i l'administració de les participacions que
deté.
Societat de garantia recíproca
És constituïda per empresaris amb uns límits legals de capital i quota de participació
dels socis, amb la finalitat de garantir les operacions de gir i tràfic de les empreses
de les quals els socis són titulars, mitjançant aval o qualsevol altre dels procediments
admesos pel dret.
Societat de responsabilitat limitada
Societat en la qual els socis que la formen no responen personalment dels deutes socials i
el seu capital social es divideix en participacions socials que ni poden incorporar-se
valors a títols ni ésser representades mitjançant anotacions a compte.
Reuneix característiques de l'anònima i de la col·lectiva. La responsabilitat tanbé es
limita al capital aportat, però hi predomina l'element personal.
Societat en comandita
O comanditària. Hi ha dues classes de socis: els col·lectius i els
comandataris. Per als socis col·lectius, la responsabilitat és personal, subsidiària,
solidària i il·limitada, igual que en el cas de la societat col·lectiva, mentre que els
socis comandataris només responen amb el capital que han aportat o s'han compromès a
aportar. La direcció de la societat és encomanada exclusivament als socis col·lectius.
Societat estatal
És una societat mercantil en la qual el capital de l'estat o d'un organisme autònom és
majoritari. També s'entén per societat estatal l'entitat de dret públic amb
personalitat jurídica pròpia que, en virtut de llei hagi d'ajustar la seva activitat a
l'ordenament jurídic privat.
Societat limitada
És una societat mercantil en què la responsabilitat dels socis és limitada a llur
participació i el capital és representat per participacions.
Societat mixta de cartera
És una societat de cartera que comparteix l'activitat de gestió i administració de les
participacions posseïdes, amb l'activitat productiva (holding mixt).
Sucursal
Dit d'un establiment, una entitat, etc, que depèn d'un altre, situat generalment a una
certa distància del principal o en un altre lloc.
Trust
Agrupament d'empreses que comporten un poder de monopoli. En sentit estricte, és el
resultat de la unió de diverses empreses per a crear-ne una de nova, que passa a ésser
jurídicament posseïdora de la majoria de les accions de les altres i, per tant, a
tenir-ne el domini. Aquesta operació, que sovint és un canvi d'accions de les empreses
integrades per accions de la societat controladora, es diferencia de la fusió d'empreses
en el fet que aquestes continuen funcionant com a empreses independents, sense perdre la
personalitat jurídica en formar-se el trust. El terme és aplicat en general a tot
conjunt d'empreses que tinguin un control únic. Es diferencia del càrtel en el
fet que aquest respon a un acord temporal entre diverses empreses i concretat en algun
aspecte; per exemple, manteniment de preus o repartiment d'àrees de mercat.
Índex |
Establiments
de producció, comerç i consum |
Autoservei
Establiment d'autoservei. L'autoservei de productes alimentaris, el més corrent, quan
sobrepassa els 300 m2 rep el nom de supermercat.
Basar
Botiga gran en què hom ven moltes menes d'articles.
Botiga
Establiment mercantil per a la venda directa a la menuda. Sol tenir un caràcter personal
o familiar. Antigament la botiga, com a unitat mercantil parada o oberta al públic, es
contraposava al magatzem del mercader a l'engròs. En sentit estricte, era botiga
l'establiment dedicat a la venda de teixits de llana, de seda, teles, però en un sentit
més ampli també el dedicat a la venda de drogues, cera, etc, i, especialment, de
comestibles i merceria. Com encara actualment, les botigues podien constituir negocis de
volum molt diferent, des d'aquelles formades per una simple taula o taulell, fins a les
que utilitzaven normalment les lletres de canvi i altres instruments de crèdit.
Colònia industrial
Conjunt d'instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a
obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències. Històricament les colònies industrials estaven situades al costat
del curs d'un riu, per a obtenir energia hidràulica. Les primeres colònies industrials
foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del s XIX com a conseqüència de
la revolució industrial i per tal d'aprofitar en llur origen les fonts d'energia,
concretament els salts d'aigua per a moure la maquinària tèxtil.
Centre comercial
Sector comercial, planificat i edificat de soca-rel, on a l'entorn de galeries comercials,
hom disposa un cert nombre de locals de serveis (bars, restaurants, sucursals bancàries)
i algunes sales d'espectacles.
Cooperativa
Unitat econòmica de producció, comercialització o consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis. El moviment, ideologia i conjunt de teories
relatives a les cooperatives és el cooperativisme.
Establiment
Casa o local on s'exerceix una activitat comercial, d'ensenyament, industrial, sanitària,
etc.
Economat
Establiment d'articles de primera necessitat on els consumidors poden adquirir-los amb
més economia que a les botigues. Generalment és de caire laboral, organitzat per
l'empresari per assortir els treballadors als quals dóna feina, però també pot ésser
creat per una administració pública per als seus funcionaris.
Fàbrica
Conjunt d'instal·lacions industrials (edificis, maquinària, etc) destinades a la
transformació o conservació de primeres matèries o a la producció d'objectes a partir
d'elements més simples.
Factoria
Establiment industrial o de comerç, dit especialment dels situats en colònies.
Free-shop
Botiga franca, lliure d'imposts.
Galeria
Usat generalment en plural (galeries). Passatge cobert amb botigues a banda i
banda.
Grans magatzems
Establiment comercial gran amb distintes seccions on es venen diversos gèneres.
Hipermercat
Empresa comercial de venda al detall per autoservei caracteritzada per les seves grans
dimensions —més de 2 500 m2—, per una cobertura molt àmplia de
productes de consum i per una política de preus agressiva enfront del comerç de tipus
petit i mitjà. Comporta una certa especialització en productes de gran demanda, de
marques conegudes i de preus moderats dins de cada gènere, la qual cosa permet una
rotació molt ràpida del capital circulant. Normalment situats a les rodalies de les
grans aglomeracions urbanes, els hipermercats presenten instal·lacions relativament poc
costoses i s'adrecen als compradors que es desplacen en automòbil, la qual cosa fa
possible un gran volum de vendes per cada client. Acostumen d'estar emplaçats a la vora
de vies ràpides de comunicació, i proveïts d'extenses zones d'aparcament.
Indústria
Establiment dedicat a la indústria.
Magatzem
Establiment comercial especialitzat en la venda a l'engròs.
Mercat
1. Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d'efectuar l'intercanvi comercial.
2. Lloc públic destinat a la venda dels productes alimentaris, anomenat també plaça.
3. Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Obrador
Lloc on treballa algú en les feines d'un art, d'un ofici, d'una indústria o d'un
comerç, especialment taulell o oficina on hom fa algun treball manual.
Polígon industrial
Nucli de creixement industrial que respon a una localització específica de les
indústries. És utilitzat per a descongestionar les zones industrials molt saturades o
bé per a activar económicament els sectors més endarrerits.
Supermercat
Gran establiment comercial d'autoservei on hom ven tota mena de productes de consum
relacionats amb l'alimentació, el vestit, els electrodomèstics, etc. Hi ha supermercats
de venda al detall i supermercats de venda a l'engròs, i també n'hi ha d'especialitzats
en un sol tipus de mercaderia.
Taller
Obrador on hom fa una feina manual, industrial o artística.
Tenda
Establiment on hom ven al detall comestibles i, a vegades, merceria i altres gèneres.
Unitat
Instal·lació que constitueix un grup autònom en el qual són efectuats experiments,
són sotmeses a determinats tractaments diverses matèries o són fabricats productes
industrials. La unitat és anomenada també unitat autònoma, i hom la sol anomenar
també, quan és dedicada a la fabricació de productes industrials, unitat de
producció.
Vapor
Nom donat a les fàbriques de teixits, per tal
com funcionaven amb màquina de vapor.
Índex |
| Sistemes
de treball i de producció |
Automatització | |
