LA REVOLUCIÓ AMERICANA

Història

TEMES D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

LA REVOLUCIÓ AMERICANA (1775-1783)

INTRODUCCIÓ

La revolució americana enceta el cicle revolucionari burgès.

Les tretze colònies britàniques de la costa est d'Amèrica del Nord van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli i van constituir el primer exemple de govern liberal basat sobre les idees d'igualtat i de llibertat.

L'aplicació pràctica dels principis del liberalisme polític explica l'impacte que va tenir la revolució americana a la resta del món. L'exemple americà va inspirar la lluita revolucionària de la burgesia a Europa. La revolució francesa, el model clàssic de revolució liberal burgesa, en serà el primer exponent.

Himne dels Estats Units d'Amèrica (EUA)

Temes relacionats

L'Antic Règim
La Restauració i les revolucions burgeses
Els nacionalismes

VOCABULARI

Guió conceptual.	1. La Revolució Americana. 2. La independència de les colònies britàniques. 3. El naixement dels Estats Units d'Amèrica.
La Revolució Americana inaugura el cicle revolucionari burgès.	Revolució Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat. Revolució burgesa Procés mitjançant el qual es va anar substituint el vell ordre de l'Antic Règim, basat en el feudalisme i en la monarquia absoluta de dret diví, per un nou ordre polític basat en la sobirania nacional, la divisió de poders, la representació a través d'eleccions periòdiques i el dret a la igualtat, a la llibertat i a la propietat. Tot això havia de ser reconegut i expressat per una constitució i garantit per la llei, la força pública i l'exèrcit. Els primers exemples de revolucions burgeses foren les revolucions nord-americana i la francesa. Revolucions liberal-burgeses Conjunt de revolucions promogudes per la burgesia seguint les noves idees de llibertat i igualtat de la Il.lustració. La seva acció consistí a desmantellar les estructures de l'Antic Règim (monarquia absoluta, sistema feudal, societat estamental) i a implantar un nou règim caracteritzat per la monarquia constitucional (o república), el sistema capitalista i la societat classista. El cicle revolucionari burgès comença amb la revolució americana (1776-1783) i la revolució francesa (1789-1799) i es tanca el 1848. Revolució Americana Procés revolucionari resultat de la independència dels Estats Units d'Amèrica. El nou país s'organitzà com un estat liberal. Fou una revolució liberal tant pels principis proclamats a la Declaració d'Independència (4 de juliol de 1776), a les constitucions de cadascun dels tretze nous estats (1775-80) i a la constitució federal (17 de setembre de 1787), com per les aplicacions pràctiques de tals principis.
Les tretze colònies britàniques de la costa est lluitaren per la independència contra la seva metròpoli.	Colònia A les èpoques moderna i contemporània, territori dels països descoberts sotmesos a un domini polític i administratiu i a una explotació econòmica per part d'una potència. Segons el grau de dominació i segons llurs característiques trobem diferents tipus de colònies: d'explotació, de poblament, protectorat, etc. Metròpoli Nom que rep l'Estat colonitzador respecte a les seves colònies. Tretze Colònies Nom donat a aquelles colònies britàniques de l'Amèrica del Nord que es declararen independents (1776) i formaren el nucli originari dels Estats Units (1787-90). Foren, al S, Georgia, Carolina del Nord i Carolina del Sud, Virgínia i Maryland; al centre, Delaware, Pennsilvània, Nova Jersey i Nova York; i al N, Connecticut, Rhode Island, Massachusetts i New Hampshire. Guerra de la Independència Nord-Americana Guerra que tingué lloc entre 1775 i 1781, quan les tretze colònies britàniques de l'Amèrica del Nord lluitaren contra la metròpoli, sota el comandament del general Washington (futur primer president de la república). Rànger Voluntari del cos de cavalleria durant la guerra de la independència americana. Declaració d'Independència dels EUA Document adoptat el 4 de juliol de 1776 pel qual els delegats de tretze colònies angleses d'Amèrica proclamaren llur voluntat de constituir-se en els Estats Units d'Amèrica. Fou el primer cop que una nació reclamava la igualtat de drets dels homes com a base constitutiva d'un estat. Aquest fet tingué una forta influència en els ambients revolucionaris europeus i d'Amèrica del Sud. Capitulació de Yorktown Fet ocorregut el 19 d'octubre de 1781, que suposà el desenllaç del blocatge de l'exèrcit britànic de Cornwallis per part de les tropes franconordamericanes a les ordres de Washington, La Fayette i Rochambeau, capitulació que significà la fi de la guerra d'independència nord-americana. Tractat de Versalles Acord internacional entre la Gran Bretanya, França, Espanya i els EUA, signat el 3 de setembre de 1783, que posà fi a la guerra de la Independència Nord-americana. Confirmà la pau anglonord-americana del 29 de novembre de 1782 i l'anglohispano-francesa del 20 de gener de 1783. La Gran Bretanya reconegué la independència dels EUA i cedí a França diversos territoris. Espanya recuperà la Florida i Menorca, però fracassà en l'intent de recuperar Gibraltar. En conjunt, l'hegemonia britànica sofrí una reculada, bé que la seva habilitat diplomàtica aconseguí de reduir-ne l'abast. Congressos de Filadèlfia Assemblees del primer congrés continental nord-americà celebrades a Filadèlfia durant la guerra de la independència. Els més importants foren el del setembre del 1774 (inici de la revolta i declaració dels drets del contribuent), el del maig del 1775 (organització de l'exèrcit i democratització de les institucions), el del juny-juliol del 1776 (declaració de la independència) i el del maig-setembre del 1787 (assemblea dels delegats dels estats de la Unió, llevat de Rhode Island, que redactaren la constitució federal nord-americana).
El nou país, els Estats Units d'Amèrica, s'organitzaren com una república federal.	República Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta. La idea republicana neix amb el concepte de sobirania nacional i té les seves primeres realitzacions en la independència nord-americana i la Revolució Francesa. Federalisme Corrent del pensament polític que concep la construcció d'un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes (foedera) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats. Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de creació de noves unitats polítiques més àmplies i complexes, les quals integren i mantenen les particularitats dels grups humans que pacten llur federació. Constitució Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells. Constitució federal dels EUA Constitució federal aprovada el 17 de setembre de 1787, actualment vigent, que contempla la sobirania popular, república, separació de poders, responsabilitat dels governants, bicameralisme, llibertat religiosa, política i de premsa, igualtat natural dels homes, drets dels estats confederats, etc,

PERSONATGES

El primer president dels Estats Units d'Amèrica.

Washington, George (1732-1799)
Militar i polític nord-americà. Ric propietari rural, dirigí les milícies virginianes en la guerra franco-britànica (1756-63). Delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, fou un partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes, i fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit independentista (1775), que hagué d'organitzar, amb grans dificultats, vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles. Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown (1781), fet que decidí la independència. Delegat de Virgínia a la convenció de Filadèlfia (1787), intervingué decisivament en l'aprovació de la constitució i fou elegit primer president de la Unió. Es dedicà a posar les bases de l'estructura política del nou estat (creà moltes de les tradicions constitucionals) i a assegurar-ne la independència econòmica i financera (tarifes duaneres, banca nacional, emissió de monedes). Féu un paper de moderador entre els federalistes de Hamilton i els republicans de Jefferson. Fou reelegit l'any 1792, però perdé popularitat en acceptar un acord amb la Gran Bretanya (1795). En acabar el seu segon mandat es retirà als seus dominis de Mount Vernon. Davant el perill d'una guerra amb el Directori francès, fou nomenat general en cap de l'exèrcit nord-americà (1798).

Altres personatges destacats de la guerra de la independència dels Estats Units.

Adams, Samuel (1722-1803)
Polític nord-americà, un dels promotors de la independència de les tretze colònies. Fundà el Caucus Club per tal de reunir els patriotes i féu crear "comitès de correspondència" a les ciutats del nord dels EUA per tal de divulgar les idees independentistes. Del 1794 al 1797 fou governador de Massachusetts.
Arnold, Benedict (1741-1801)
General nord-americà (1776). Es distingí a la guerra de la independència dels EUA (1775-83). Participà en el setge de Quebec (1775), en les batalles de Ridyefield i de Saratoga (1777). Fou nomenat comandant de Filadèlfia (1778-79) i, poc temps després, de l'arsenal de West Point, que reté als britànics (1780). En desertar, fugí a Gran Bretanya (1781).
Clinton, Henry (1738-1795)
General britànic. Participà en la guerra de la independència dels EUA, com a comandant en cap, del 1778 al 1781. Derrotà els nord-americans a Long Island (1776) i prengué Charleston (1780). Després fou governador de Gibraltar.
Cornwallis, marquès de (1738-1805)
Nom pel qual fou més conegut el general britànic Charles Mann. Durant la guerra de la independència nord-americana, es distingí en els combats de Germantown i de Redbank (1777) però, el 1781, hagué de capitular a Yorktown davant les forces francoamericanes. El 1786 fou nomenat governador de Bengala on lluità contra Tippu Sahib, el qual vencé a Seringapatam. En 1798-1801, fou cridat a combatre els insurgents irlandesos, que reprimí amb moderació.
Ferragut i Mesquida, Jordi Antoni Magí (1755-1817)
Militar i mariner. Entrà a la marina, on es graduà. Participà en la guerra entre Rússia i Turquia, al costat de l'exèrcit rus. El 1773 anà a Amèrica com a mariner mercant, i ja el 1775 era capità d'un petit vaixell que feia viatges de l'Havana a Veracruz. Participà en la guerra d'independència dels EUA; nomenat primer tinent de la marina a Carolina del Sud, intervingué en moltes accions navals, entre les quals cal esmentar, com a comandant d'una galera, la defensa de Savannah. Presoner dels anglesos el 1780, fou bescanviat i ingressà a l'exèrcit de terra, a l'estat major del general Francis Marion. Participà en les batalles de Wilmington i Cowpens, en la qual es digué que salvà la vida a Washington i Beaufort Bridge; en mèrit a la seva tasca militar fou ascendit a comandant d'artilleria. En acabar la guerra, el 1783, s'establí a Tennessee a Knoxville i Third Creek; en recompensa als seus serveis, rebé 340 acres de terra a Grass Valley. El 1812 tornà a participar en la guerra contra Anglaterra, amb els seus fills William i David. David Glasgow Farragut (1801-1870) fou cap de l'esquadra nordista en la Guerra de Secessió (victòries de Nova Orleans i de Mobile) i primer almirall dels Estats Units.
North, Frederick (1732-1792)
Polític anglès. Comte de Guilford. Canceller de l'exchequer (1767), líder del Tory Party a la Cambra dels Comuns (1767-70) i primer ministre (1770-82), fou responsable de les mesures que desencadenaren la guerra de la independència de les colònies de l'Amèrica del Nord. Formà part del govern (abril-desembre del 1783) i fou un dels caps de l'oposició a Pitt.
Pulaski, Kazimierz (1748-1779)
General polonès. Organitzador de la confederació de Bar, es distingí en la defensa de Berdicev (1768) i Czestochowa (1770-71) contra els russos. Acusat falsament d'intentar raptar i assassinar Estanislau II, després de la invasió austríaca i prussiana (1772) s'exilià a París, i després (1776) als EUA, on combaté al costat de Washington en la guerra de la independència. Morí a la batalla de Savannah i és considerat als EUA heroi nacional.
Sullivan, John (1740-1795)
Militar i polític nord-americà. Després del setge de Boston (1775), envaí el Canadà, però la desfeta de Quebec l'obligà a retirar-se'n (1775). Presoner a Long Island (1776), fou intercanviat, i dirigí la columna de Washington (1776-77). Desféu els iroquesos a Newtown (Nova York) i incendià llurs poblats. Presidí la convenció que ratificà la constitució federal dels EUA (1788).

CRONOLOGIA

1765	Nous impostos a les colònies americanes. Reunió de delegats de les colònies a Nova York.
1774	Primer Congrés Continental de Filadèlfia.
1775	Comença la guerra de les colònies americanes contra Anglaterra (18 abril).
1776	Declaració d'Independència dels Estats Units (4 juliol).
1781	Capitulació de Yorktown (19 octubre): fi de la guerra d'Independència.
1783	Els anglesos es rendeixen als americans. Pau de Versalles: els anglesos reconeixen la independència dels Estats Units (3 setembre).
1787	Constitució federal dels Estats Units (17 setembre).

BIBLIOGRAFIA

OBRES GENERALS

GODECHOT, J. Las revoluciones (1770-1799). Labor. Barcelona, 1991.

HOBSBAWM, E.J. Las revoluciones burguesas. Labor, Barcelona, 1981.

Inici

Tornar a Temes

Tornar a Història

Pàgina principal

Julià Buxadera i Vilà
Granollers, juliol de 1999
Última revisió: 22/06/05