| |
|
Continguts
1. Relleu
1.1. Composició i estructura interna de
la Terra
1.2. La tectònica de plaques
1.3. El relleu continental: les formes de relleu
2. Oceans i mars
2.1. El relleu costaner
2.2. El fons de l'oceà
2.3. La dinàmica oceànica
3. Les aigües continentals
3.1. Rius
3.2. Glaceres
3.3. Llacs i mars interiors
3.4. Les aigües subterrànies
3.5. El treball de les aigües continentals
4. El clima
4.1. Els climes de la Terra
|
|
| |
|
| |
1. Relleu |
| |
a.
El
relleu. Definició del concepte de relleu
i enumeració de les principals formes de
relleu.  |
 |
|
|
|
| |
|
| |
1.1. Composició i estructura
interna de la Terra |
| |
| a.
La
geosfera. Breu unitat didàctica
que permet conèixer les capes interiors de
la Terra. Presenta quatre apartats, el primer fa
referència als mètodes d'estudi de
l'interior de la Terra i els altres tres mostren
l'escorça, el mantell i el nucli respectivament.
|
|
 |
|
|
| |
| b.
L'interior
de la Terra. Enumeració i descripció
de les capes que formen la geosfera: escorça,
mantell i nucli (extern i intern). L'activitat que
hi apareix fa referència a la localització
de l'escorça continental i l'oceànica.
|
|
|
|
|
| |
| c.
L'escorça
terrestre. Identificació de les principals
característiques de l'escorça terrestre,
diferenciant l'escorça continental i l'oceànica.
L'activitat permet validar els continguts de la
pàgina. |
|
|
|
|
| |
|
| |
1.2. La tectònica de plaques |
| |
| a.
La
tectòniques de plaques. Senzilla explicació
de la teoria de la tectònica de plaques i
dels moviments de la superfície terrestre.
|
|
|
|
b.
Les
plaques tectòniques.Exemplificació
de la teoria de la tectònica de plaques a
partir de la formació de l'oceà Atlàntic,
la separació dels continents que el voregen
i l'aparició de la dorsal atlàntica.
 |
|
|
|
| c.
La
tectònica de plaques. Paquet d'activitats
Jclic on aquestes es presenten agrupades en quatre
grans apartats: estructura de la terra, deriva dels
continents, moviment de les plaques i tectònica
de les plaques. |
 |
 |
|
| d.
Les
plaques tectòniques. Animació
en flash sobre els terratrèmols, en què
les tres primeres pantalles ens presenten la situació
de les principals plaques tectòniques de
la superfície terrestre, quines plaques s'ajunten
i quines se separen i la zones on l'activitat sísmica
és més intensa. |
|
|
 |
| e.
La
tectònica de plaques. Presentació
dels principis de la teoria de la tectònica
de plaques. |
|
|
 |
|
| |
|
| |
1.3. El relleu continental: les formes
de relleu |
| |
| a.
Les
deformacions de l'escorça terrestre.
Quines són les principals deformacions que
els moviments tectònics produeixen sobre
la superfície terrestre: falles, plegaments
i basculanents. |
|
|
|
| b.
Els
agents que modelen la superfície terrestre.
Explicació de com la meteorització,
l'erosió i la sedimentació incideixen
en el modelatge de la superfície terrestre.
Inclou una il·lustració amb les principals
formes de relleu terrestre. |
|
|
|
| c.
Les
grans formes del relleu terrestre. Explicació
de les grans formes de relleu terrestre: escuts,
conques sedimentàries i serralades. |
|
|
|
| d.
Les
formes superficials del relleu terrestre. Explicació
d'algunes de les formes superficials del relleu
que es formen a partir dels processos geològics
interns: muntanyes, altiplans, turons, planes...
|
|
|
|
e.
Mapes
de les muntanyes del món. Mapa interactiu
que permet visualitzar la localització de
les principals serralades del món.  |
|
|
 |
| f.
Galeria
de fotos de diverses formes de relleu. Conjunt
de fotografies sobre algunes formes de relleu: crestes,
penya-segats, estrats horitzontals i inclinats,
altiplans, turó testimoni...
|
|
|
 |
| g.
Galeria
de fotos de formes de relleu del desert.Fotografies
sobre formes del releu presents al desert: regs,
dunes, planes de còdols, roques desgastades
per l'acció del vent... |
|
|
|
| h.
Galeria
de fotos de diverses formes de relleu segons el
substrat litològic. El substrat litològic
condiciona les formes de relleu de la superfície
terrestre, en aquestes fotografies s'exemplifica
aquesta afirmació a partir del substrat format
per roques volcàniques. |
|
|
|
|
| |
|
| |
2. Oceans i mars |
| |
|
| |
|
| |
2.1. El relleu costaner |
| |
|
| |
|
| |
2.2. El fons de l'oceà |
| |
| a.
El
relleu submarí. Descripció de
les principals formes de relleu del fons submarí.
|
|
|
|
|
| |
|
| |
2.3. La dinàmica oceànica |
| |
|
| |
| b.
Els
moviments del mar. Les onades, els corrents
marins, el paper del vent en el moviments de les
aigües marines i les marees. Gràfics
explicatius sobre les marees i la formació
de les onades. |
|
|
|
| c.
Els
corrents. S'explica el desplaçament de
masses d'aigua oceànica, els factors que
les originen i les conseqüències que
produeixen.
|
|
|
|
| d.
Les
marees. El fenòmen de les marees i la
seva implicació i les conseqüències
que en deriven pels corrents i pels ecosistemes
costaners. També tracta la gravetat i l'atracció
lunar, ja que són fenòmens molt relacionats
amb les marees.
|
|
|
|
|
| |
|
| |
3. Les aigües continentals |
| |
| a.
La
distribució de les aigües continentals
. Què és l'aigua dolça, en
quins estats es presenta a la superfície
terrestre i de quina manera es distribueix. L'activitat
fa referència als llocs on podem trobar aigua
dolça. |
|
|
|
|
| |
|
| |
3.1. Rius |
| |
| a.
El
riu. Definició de riu, la seva topografia,
com es forma, les tipologies de rius, que són
les conques hidrogràfiques, quins són
els rius més llargs... |
|
|
|
| b.
Els
rius. Breu definició de riu. |
|
|
|
| c.
Principals
rius i llacs del món. Dues taules amb
els principals rius i llacs del món. Dels
rius ens presenta el nom, la regió on es
troba, la longitud el cabal a a la desembocadura
i el règim del curs inferior. Dels llacs
presenta el nom, la regió, la superfície
i el seu origen. |
|
|
|
| d.
L'aigua,
recurs indispensable per a la vida. En el bloc
B d'aquesta unitat apareixen tres apartats que ens
permeten aprofundir en el tema dels rius: apartat
5 (Disponibilitat de l'aigua dolça i salada
en el planeta Terra), apartat 6 (Principals rius
i llacs del món) i apartat 8 (Característiques
dels rius). |
|
|
|
| e.
Sopa
de lletres dels principals rius del món.
Sopa de lletres en què s'han de trobar 11
rius del món. Aquests rius estan enumerats
al costat. |
|
|
|
|
| |
|
| |
3.2. Glaceres |
| |
| a.
Les
glaceres. Què és una glacera?
Com es forma? Quines són les seves parts?
Inclou un gràfic. |
|
|
|
|
| |
| b.
Les
glaceres. Conjunt d'activitats per consolidar
continguts relacionats amb les glaceres com a agents
geològics externs. |
|
 |
|
|
| |
|
| |
3.3. Llacs i mars interiors |
| |
| a.
Els
llacs. Què són els llacs? Una
definició des del punt de vista ecològic.
|
|
|
|
| b.
Els
sistemes lacustres. Definició de sistema
lacustre i identificació de la tipologia
de llacs segons el seu origen. |
|
|
|
|
| |
|
| |
3.4. Les aigües
subterrànies |
| |
| a.
Les
aigües subterrànies. Origen de les
aigües subterrànies. Explicacions succintes
sobre la formació de les coves, les estalactites
i les estalagmites, els gèisers. També
s'inclou una explicació sobre la presència
d'aigua als oasis i un gràfic de quins són
els llacs més profunds (en pdf). |
|
|
|
| b.
Les
aigües subterrànies. Per què
es produeixen els corrents d'aigua subterranis i
quina relació tenen amb els sistemes càrstics.
|
|
|
|
| c.
Esquema
d'un aqüífer.. |
|
|
|
| d.
Les
aigües subterrànies. Article de
la revista "Tots" sobre les aigües
subterrànies i la seva importància
per al consum humà. |
|
|
|
| e.
Les
aigües subterrànies. Les aigües
subterrànies i el consum humà. Són
interessant les dues taules. En la primera s'indica
la proporció que ocupen les aigües subterrànies
en el consum total d'aigua dels humans. En la segona
mostra quin és l'ús directe de les
aigües subterrànies a l'estat espanyol.
|
|
|
|
|
| |
|
| |
3.5. El treball de les aigües
continentals |
| |
| a.
Galeria
de fotos de formes de relleu relacionades amb l'acció
de les aigües superficials. Meandre, xemeneies
de fades, rambles, etc. |
|
|
|
| b.
Galeria
de fotos sobre l'acció dels rius en la formació
del relleu, relacionat amb els meandres, l'erosió
linial, gorgues, cascades, etc. |
|
|
|
| c.
Galeria
de fotos de relleu kàrstic: dolines,
coves, estalactites, congost, etc. |
|
|
|
| d.
Galeria
de fotos de formes de relleu relacionades amb les
glaceres: fiords, llengües, "ibon",
etc. |
|
|
|
|
| |
|
| |
Activitat
de síntesi sobre la hidrosfera |
| |
|
| |
|
| |
4. El clima |
| |
| a.
Comentari
d'un climograma. Activitat guia per al comentari
d'un climograma, es tracta de completar un text
a partir d'una recerca prèvia. |
|
|
|
|
| |
|
| |
4.1. Els climes de la Terra |
| |
| a.
Climes
i paisatges de la Terra. Breu unitat didàctica
en què a partir de la definició de
clima es fa una introducció als climes de
les zones fredes, les zones temperades i les zones
càlides. |
|
|
|
| b.
Els
climes del món. Mapa animat sobre el
qual es localitzen i s'expliquen els climes: equatorial,
tropical, tropical sec, desèrtic, mediterrani,
oceànic, continetal, polr i d'alta muntanya.
|
|
|
|
| c.
Koppen
interactiu. Cartografia de la classificació
climàtica de Koppen. A banda de la localització
sobre el mapa es presenten els climogrames dels
diferents tipus de clima, el significat de les lletres
en la classificació de Koppen. |
|
|
|
| d.
Climes
càlids amb introducció als seus paisatges.
Descripció de les característiques
dels climes càlids així com una introducció
als seus paisatges. |
|
|
|
| e.
Climes
temperats amb introducció als seus paisatges.
Descripció de les característiques
dels climes temperats així com una introducció
als seus paisatges. |
|
|
|
| f.
Climes
freds amb introducció als seus paisatges.
Descripció de les característiques
dels climes freds així com una introducció
als seus paisatges. |
|
|
|
| g.
El
clima mediterrani. Principals característiques
del clima mediterrani i descripció de quina
manera aquest clima condiciona el paisatge. |
|
|
|
|
