| |
|
Continguts
1. Els pobles preromans. Els
íbers:
1.1. Economia i societat
1.2. Els poblats ibers
1.3. La cultura ibera
2. Els pobles colonitzadors:
2.1. Fenicis i cartaginesos
2.2. Els grecs: Empúries
3. Roma.
3.1. La conquesta
3.2. La romanització
3.3. L'urbanisme i l'administració de les
ciutats
3.4. L'economia
3.5. La societat
3.6. El llegat cultural
3.7. L'art
|
|
| |
|
| |
1. Els pobles preromans. Els íbers.
|
| |
a.
Els
pobles preromans. Mapa del pobles que habitaven
la Península Ibèrica a l'arribada
dels romans.  |
|
|
 |
b.
Els
ibers a Catalunya. Situació de les principals
tribus íberes sobre el territori català.
 |
|
|
|
| c.
La
formació de la civilització ibèrica.
Substrat sobre el qual es fonamentà la formació
de la cultura ibèrica i paper que hi jugaren
els pobles colonitzadors. Fases i principals tribus.
|
 |
|
|
| d.
Els
ilergetes. Localització, trets culturals,
economia, poblats d'aquesta tribu. |
 |
|
|
| e.
Els
ibers a Catalunya. S'exposen els orígens
de la cultura ibèrica sota la influència
dels grecs i dels fenicis. Se'n descriu l'economia
i l'hàbitat, els déus i les creences,
l'escriptura i l'art, així com també
la guerra i l'organització territorial en
tribus. |
|
|
 |
| f.
La
cultura dels castros. Introducció a aquesta
cultura del nordoest peninsular, caracteritzada
pel predomini de poblats fortificats, els "castros".
|
|
|
|
|
| |
|
| |
1.1. Economia i societat
|
| |
| a.
Economia.
Agricultura, ramaderia, manufactures i comerç.
L'aparició de la moneda. |
|
|
|
| b.
Política
i societat. El rei i la tribu. El paper de la
família. La dona. |
|
|
|
| c.
L'economia
als Vilars d'Arbeca. L'agricultura i la ramaderia
eren les principals activitats econòmiques
d'aquest poblat ilergeta. |
|
|
|
|
| |
|
| |
1.2. Els poblats ibers
|
| |
|
| |
|
| |
1.3. La cultura ibera
|
| |
| a.
La
mort i les creences. El paper de la mort en
la societat ibera. La seva religió. |
|
|
|
| b.
Llengua
i escriptura. Llengua i dialectes dominants.
L'escriptura (28 signes alfabètics i sil·làbics).
|
|
|
|
| c.
Arts.
Interpretació social de l'art. Ceràmica,
orfebreria i objectes d'ús quotidià.
|
|
|
|
|
| |
|
| |
Activitats
generals sobre els ibers |
| |
| a.
Activitats.
Propostes d'activitats per a realitzar a l'aula.
|
|
 |
|
| b.
Els
ibers. Webquest sobre la geografia dels ibers,
la seva economia, la vida quotidiana, les guerres...
|
|
 |
|
|
| |
|
| |
2. Els pobles colonitzadors
|
| |
| a.
L'arribada
de fenicis i grecs. Establiment de factories
fenícies i de colònies gregues a Catalunya
i les relacions que tingueren amb els indígenes.
|
|
|
|
|
| |
|
| |
2.1. Fenicis i cartaginesos
|
| |
| a.
Fenícia.
Introducció a la història dels fenicis,
d'on procedien, economia, organització, decadència.
|
|
|
|
| b.
Els
fenicis. Senzilla activitat de cerca a internet
sobre els fenicis. |
|
|
|
| c.
Els
viatges fenicis. Les rutes dels comerciants
fenicis per la Mediterrània. |
|
|
|
|
| |
|
| |
2.2. Els grecs: Empúries
|
| |
| a.
Els
assentaments grecs a la península ibèrica.
El perquè de la presència dels grecs
a la Península Ibèrica, les ciutats
d'origen dels colonitzadors i els principals assentaments.
|
|
|
|
| b.
Empúries.
Història i principals àmbits d'aquesta
colònia grega. |
|
|
|
| c.
Un
dia de mercat a Empúries. Com es comerciava
a Empúries en l'època grega. |
|
|
|
| d.
Els
grecs a Catalunya. L'arribada dels grecs a Catalunya
abans de la nostra Era i l'establiment de les colònies
comercials. Empúries, les diverses ciutats,
la seva estructura i urbanisme. L'art elaborat.
El comerç i les relacions amb els ibers.
|
|
|
|
|
| |
|
| |
3. Roma.
|
| |
|
| |
|
| |
3.1. La conquesta |
| |
|
| |
|
| |
3.2. La romanització |
| |
| a.
Què
és la romanització?. Descripció
de la romanització, un procés paral·lel
a la conquesta del territori. |
|
|
|
| b.
Fets
que afavoriren la romanització. A meitat
de la pàgina es fa referència a la
romanització del territori de la Península
Ibèrica i al paper que hi jugaren la llengua,
el dret romà i l'exèrcit. |
|
|
|
| c.
La
romanització a Catalunya. Després
de la conquesta els romans imposaren la seva organització
política i administrativa, social i econòmica.
La llengua, el culte a l'emperador i el dret romà
també tingueren un paper important. |
|
|
|
| d.
La
romanització a la Península Ibèrica.
Característiques de la romanització
a la Península Ibèrica. Com s'aconseguí.
|
|
|
|
| e.
La
Via Augusta a Catalunya. El traçat de
la Via Augusta per Catalunya. Desenvolupament econòmic
i urbanístic al seu voltant. |
|
|
|
| f.
La
divisió provincial. Les diverses divisions
provincials que s'establiren a la Penínusla
Ibèrica durant la dominació romana.
|
|
|
|
| g.
Províncies
56 aC. Hispània Citerior i Hispània
Ulterior. |
|
|
|
| h.
Divisió
d'August. Tarraconensis, Lusitania i Baetica.
|
|
|
|
| i.
Divisió
de Dioclecià. Tarraconensis, Lusitania,
Baetica, Cartaghiniensis i Gallaecia. |
|
|
|
|
| |
|
| |
3.3. L'urbanisme i l'administració
de les ciutats |
| |
| a.
Les
ciutats romanes a Hispània. Les ciutats
romanes més importants i la seva divisió
en colònies i municipis. és l'últim
apartat de la pàgina. |
|
|
|
| b.
Tarraco.
Introducció a la història de Tarraco,
des de la fundació fins la seva l'època
visigòtica. |
|
|
|
| c.
Barcino.
Reconstrucció de la ciutat romana. |
|
|
|
|
| |
|
| |
3.4. L'economia |
| |
| a.
L'economia.
En el penúltim apartat de la pàgina
es fa una ressenya bàsica de l'economia peninsular
durant l'època romana. |
|
|
|
|
| |
|
| |
3.5. La societat |
| |
| a.
L'organització
social. Les classes socials presents a la península
reproduïen les de la societat romana en general.
|
|
|
|
|
| |
|
| |
3.6. El llegat cultural |
| |
|
| |
|
| |
3.7. L'art |
| |
|
| |
|
| |
Activitats
generals sobre la Hispània romana |
| |
|
| |
|
