| |
|
Continguts
1. La Marca Hispànica
2. Els comtats catalans. El Casal de Barcelona
3. La Unió amb Aragó
4. L'expansió per Occitània. El
catarisme
5. L'organització política
6. Economia i societat feudal
7. La cultura a l'Alta Edat Mitjana
8. El romànic català
|
|
| |
|
| |
0. Catalunya a l'Alta Edat Mitjana |
| |
|
| |
|
| |
1. La Marca Hispànica |
| |
|
| |
|
| |
2. Els comtats catalans. El Casal
de Barcelona |
| |
a.
Els
comtats catalans. Què són i quins són els principals comtats catalans. S'acompanya de la Capitular de Quierzy de Carles el Calb.  |
 |
|
|
| b.
Guifré
I el Pelós. Comte de Barcelona, Urgell i Cerdanya, conegut amb el sobrenom de "el pelós". Se'l considera el fundador de la dinastia comtal del casal de Barcelona. |
|
|
|
| c.
Els
comtats catalans. La marxa cap a la independència.
Explicació dels canvis polítics que es donaren entre els segles IX i X i que conduiren vers la independència de Catalunya. |
|
|
|
| d. Borrell II. Comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell amb el qual es trencaren els llaços de dependència amb la monarquia franca. |
|
|
|
| e. Cronologia comparada de l'evolució dels comtats catalans, des de la seva fundació fins que s'incorporen a la corona d'Aragó |
 |
|
 |
|
| |
|
| |
3. La Unió amb Aragó |
| |
| a.
La
formació d'un estat feudal. Des del segle XI Catalunya es converteix en un estat feudal, al capdamunt de la piràmide cada vegada amb més força s'hi va instal·lant el comte de Barcelona. |
|
|
|
| b.
Ramon
Berenguer IV. Comte de Barcelona i príncep d'Aragó. Es va casar amb la princesa Peronella, filla del rei d'Aragó, i aquesta unió va significar l'entroncament del casal de Barcelona amb els reis d'Aragó. Durant el seu regnat va conquerir places importants de la Catalunya Nova, com Lleida i Tortosa. |
|
|
|
| c.
La
creació de la corona catalanoaragonesa.
Es forma amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella. El fill d'ambdós, Alfons el Cast, és el primer rei de la Corona. |
|
|
|
|
| |
|
| |
4. L'expansió per Occitània.
El catarisme |
| |
|
| |
|
| |
5. L'organització política |
| |
| a.
La
violència a la societat feudal. La societat
feudal era una societat molt violenta. Aquesta violència
afectava el devenir quotidià de les persones.
Fou necessari l'establiment d'uns períodes
de treva. |
|
|
|
| b.
Les
Assemblees de Pau i Treva. Les assemblees de pau i treva es van constituir com a institucions eclesiàstiques que van pretendre limitar la violència dels senyors feudals durant l'alta edat mitjana. |
|
|
|
| c.
L'abat
Oliba. És una de les figures eclesiàstiques cabdals de la Catalunya feudal. Va néixer l'any 971 i va morir el 1046 a Cuixà. Va ser abat de Sant Miquel de Cuixà i de Santa Maria de Ripoll.. |
|
|
|
|
| |
|
| |
6. Economia i societat feudal |
| |
| a.
Caracteristiques
del feudalisme català. El segon apartat
d'aquesta pàgina es fa una breu descripció
de les característiques bàsiques del
feudalisme català. |
|
|
|
| b.
El
feudalisme a Catalunya. Principals característiques del feudalisme català i paper dels comtes, veguers i vescomtes. |
|
|
|
| c.
La
submissió dels pagesos. Explicació de quina manera els pagesos catalans havien de sotmetre's als senyors feudals. |
|
|
|
| d.
Camperols
i senyors. Descripció d'aquestes dues
classes de la societat feudal. |
|
|
|
| e.
Els
mals usos. Els sis mals usos eren una sèrie
de taxes i prestacions personals a què els
nobles, convertits en senyors feudals, tenien sotmesos
els pagesos. (al final de la pàgina). |
 |
|
|
|
| |
|
| |
7. La cultura a l'Alta Edat Mitjana |
| |
| a.
Les
Homilies d'Organyà. Les Homilies d'Organyà són un recull fragmentari de sermons escrits en català que van ser trobats a Organyà. És un dels primers textos catalans en prosa, que podem datar a finals del segle XII o principis del XIII. |
|
|
|
| b.
Els
monestirs catalans. Introducció als principals monestirs romànics catalans. Els primers monestirs edificats abans de l’any mil són d’estil pre-romànic i els més representatius són Sant Miquel de Cuixà i Ripoll.. |
|
|
|
|
| |
|
| |
8. El romànic català |
| |
| a.
El
romànic català. Introducció
històrica al romànic català.
Es fa referència a l'arquitectura, l'escultura
i la pintura. |
|
|
|
| b.
El
romànic. L'art feudal. A partir de les
converses entre un abat i un monjo jove que viatgen
de Sant Pere de Rodes a Santa Maria de Ripoll, passant
per Girona, es presenten diversos aspectes de l'art
romànic. |
|
|
 |
| c.
El
món medieval. L'escultura romànica.
Les manifestacions artístiques que tingueren
lloc a Europa durant els ss. XI, XII i part del
s. XIII es coneixen amb el nom d'art romànic.
Catalunya és un país que posseeix
importants mostres de romànic, tant d'arquitectura
com d'escultura i pintura. El romànic català
té, d'una banda, trets peculiars i diferenciadors
i, de l'altra, acull elements de procedència
europea. |
|
|
|
| d.
Museu
Nacional d'Art de Catalunya. Àmbits de
la col·lecció d'art romànic.
Presentació de les principals obres de la
col·lecció i de les seves característiques
generals. Hi ha fotografies de les obres més
destacades de cada àmbit. |
|
|
|
| e.
Construcció
d'una església romànica. Animació
sobre la construcció de Sant Vicenç
de Cardona. |
|
 |
 |
| f.
Fitxes
per a l'observació i estudi d'una església
romànica. |
|
|
|
|
| |
|
