11. Europa medieval: de l'expansió a la crisi de la baixa edat mitjana (XIII-XV). Els regnes cristians (Navarra, Portugal, Castella-Lleó). Les institucions medievals i les ciutats. L'art gòtic.
 
 
 
1. La societat
2. Població i poblament
3. Economia
4. Política (I)
5. Política (II)
6. Diversitat cultural
7. Fi del món antic
8. Islam i Al-Andalus
9. Alta edat mitjana
10. Orígens nacionals
11. Baixa edat mitjana
12. Corona d'Aragó
 

Continguts

1. El renaixement urbà
1.1. Comerciants i artesans. La indústria
1.2. Societat urbana
1.3. Estructura urbana medieval

2. Les institucions medievals
2.1. La monarquia
2.2. Les ciutats

3. La Península Ibèrica
3.1. El predomini de Castella
3.2. Economia: la llana i les rutes atlàntiques
3.3. L'organització del poder

4. La crisi baixmedieval
4.1. Crisi de subsistència
4.2. La pesta negra
4.3. La Guerra dels Cent Anys
4.4. La guerra civil a Castella

5. Cultura i tecnologia
5.1. Les universitats
5.2. Les noves tècniques agrícoles

6. L'art gòtic
6.1. Arquitectura
6.2. Pintura
6.3. Escultura

   
  0. Europa durant la Baixa edat mitjana
 
a. L'entorn europeu des del segle XIII fins el XV. Descripció general dels fets socials, econòmics i culturals més destacats a l'Europa baixmedieval.    
 
  1. El renaixement urbà
 
a. La crisis del feudalismo. Les causes de l'inici de la decadència del règim feudal.    
b. La vida urbana. Factors que afavoriren el desenvolupament de la vida urbana: desenvolupament de la indústria i el comerç, aparició de les fires. .    
 
  1.1. Comerciants i artesans. La indústria
 
a. Artesans i gremis. Des prés d'una breu introducció a la ciutat medieval s'explica qui són els artesans i què són els gremis.    
b. La indústria de la llana. Característiques d'aquesta indústria tan important a Europa durant l'edat mitjana.    
c. Els molins hidràulics. Aquesta aportació tècnica de l'alta edat mitjana va permetre un enfortiment econòmic dels senyors feudals degut al control que en feren.    
d. El ferro. Ús que es feu del ferro al llarg de tota l'edat mitjana.    
e. La construcció. Aquesta indústria va tenir un auge important a partir dels segles XII i XIII, dedut a la construcció d'esglésies, catedrals, castells, monestirs, palaus...    
f. Els oficis i els gremis. Explicació dels principals oficis que formaren gremis.    
g. El comerç. La importància del comerç durant la baixa edat mitjana. Mostra les principals rutes comercials i es fa incidència en les fires.  
h. La banca medieval. Descripció dels tres tipus de banquers característics de l'edat mitjana. També hi ha apartats dedicats a la moneda i a les lletres de canvi.    
 
  1.2. Societat urbana
 
a. La societat urbana medieval. Aquesta pàgina es divideix en dues parts: la decadència i l'eclosió.    
 
  1.3. Estructura urbana medieval
 
a. La ciutat medieval. Expllicació del concepte i característiques de la ciutat medieval prenent com a base les teories de Jacques Heers.    
b. Estructura d'una vila medieval. A partir de l'exemple de Guimerà s'explica quina es l'estructura urbanística d'una vila medieval.  
c. Barcelona medieval. Plànol.    
d. La ciutat medieval. La ciutat a la baixa edat mitjana esdevé un centre ecònomic i de poder. El fet que això s'esdevingui es com a conseqüència de tot un seguit d'elements.    
e. El Call de Girona. Els calls eren un barri de la ciutat medieval on habitaven els jueus. Recorregut virtual.  
e. Un recorregut per la ciutat medieval. Qüestionari sobre la ciutat medieval.    
 
  2. Les institucions medievals
 
  2.1. La monarquia
 
a. Inici de l'enfortiment de les monarquies. Esquema explicatiu sobre les causes que afavoreixen l'enfortiment de les monarquies baixmedievals.    
b. De l'estat feudal al monàrquic. Com es prodeuix el traspàs de poder dels senyors feudals a les monarquies.    
c. Institucions de suport de les monarquies. Paper d'algunes institucions com els Consells de govern o l'exèrcit en l'enfortiment del poder dels monarques front els senyors feudals.    
d. Europa al 1300. Mapa polític on s'observa la fragmentació del territori europeu.    
e. La Carta Magna. Document de 1215 que limita el poder dels monarques a Anglaterra, el poder dels quals restarà subjecte a la llei.    
 
  2.2. Les ciutats
 
a. Furs locals o municipals. Els furs eren els estatus jurídics que recollien els costums de cada localitat i els privilegis que els havien atorga tels reis.    
 
  3. La Península Ibèrica
 
a. La corona de Castella: organització de les conquestes i repoblació. Principals fets polítics socials i econòmics de la Corona de Castella en l'època de Fernado III i Alfonso X.    
b. El procés de reconquesta fins a meitats del segle XIII.    
c. El regne de Portugal. En temps d'Alfons III.    
 
  3.1. El predomini de Castella
 
a. Fernado III. Rei de Castella que dóna un gran impuls a les conquestes dels territoris que estaven sota el poder musulmà. Amb el els regnes de Lleó i Castella s'uniren definitivament.    
b. Alfonso X. Rei de Castella sota el mandat del qual s'afavoreix el repoblament dels territoris conquerits pel seu pare Fernado III i es dóna un impuls a l'activitat cultural.    
 
  3.2. Economia: la llana i les rutes atlàntiques
 
a. La Mesta. Antecedents i creació de la Mesta.    
 
  3.3. L'organització del poder
 
a. Les Corts a l'edat mitjana. Característiques generals de les corts medievals: convocatòries, composició, competències...    
b. Les Corts de Castella. Article de la Wikipèdia sobre les Corts de Castella. Són especialment interessants els punts 2, 3, 4 i 5 de l'article.    
c. Els ordes militars. Característiques d'aquestes ordes que van aparèixer a la Península Ibèrica vers el segle XII.    
 
  4. La crisi baixmedieval
 
a. La crisi baixmedieval. Les causes de la crisi que es donà a la baixa edat mitjana, a partir de meitats del segle XIV van ser força variades.    
b. El món rural durant la crisi baixmedieval. Com afecta al món rural les diferents crisis que es produïren a partir del segle XIV arreu d'Europa.    
c. Les revoltes populars. La crisi afecta tant a les classes rurals com les urbanes. L'esclat de revoltes populars es generalitza arreu d'Europa.    
 
  4.1. Crisi de subsistència
 
a. La fam. A partir de 1320 es van produir uns petits canvis en el clima que van perjudicar seriosament l'agricultura europea afavorint l'aparició de la fam.    
 
  4.2. La pesta negra
 
a. La pesta negra. Entre 1347 i 1351 s'estèn per tota Europa l'epidèmia de la "pesta negra" que provocà milions de morts.    
b. La pesta negra. Document i mapa sobre l'extensió de la pesta negra per Europa.  
c. Expansió de la pesta negra.    
 
  4.3. La Guerra dels Cent Anys
 
a. La Guerra dels Cent Anys. A meita de la pàgina hi ha una explicació del que suposa per a França i Anglaterra el conflicte de la Guerra dels Cent Anys.    
b. La Guerra dels Cent Anys. Mapa sobre la situació del territori francès a inicis de la Guerra dels Cent Anys.    
c. Joana d'Arc i la Guerra dels Cent Anys. Qui va ser Joana d'Arc i quin fou el seu paper en el desenvolupament de la Guerra dels Cent Anys.    
 
  4.4. La guerra civil a Castella
 
a. La Guerra civil castellana. La guerra civil de que s'esdevingué a castella al segle XIV suposà l'entronització de la dinastia dels Trastàmara.    
b. Pedro I el Cruel. Biografia d'aquest rei castellà que s'enfrontà a la noblesa que recolzava el seu germà Enrique II.    
c. Enrique II, Trastàmara. Primer rei de la dianstia Trastàmara que compta amb el recolzament de la noblesa castellana per accedir al tron del regne en detriment de Pedro I.    
 
  5. Cultura i tecnologia
 
a. La cartografia medieval. Durant l'edat mitjana es desenvolupà la tècnica cartogràfica. En aquest article s'explica què és la cartografia, la seva evolució i la tipologia de mapes.    
b. Mapes medievals, mapes cristians. De quina manera la religiositat medieval va influir en l'elaboració de mapes.    
c. Alfons X el Savi i la influència de la cultura àrab en l'enriquiment de la cultura oriental.    
d. L'escola de traductors de Toledo. Durant el regnat d'Alfons X a Toledo savis crisitians, jueus i musulmans van dur a terme una important tasca científica i cultural.    
 
  5.1. Les universitats
 
a. El naixement de les universitats. A l'edat mitjana apareixen les primeres universitats, a cadascuna s'hi fan uns determinats estudis i tenen unes característiques pròpies.    
 
  5.2. Les noves tècniques agrícoles
 
a. L'agricultura medieval. Principals característiques de l'agricultura a l'edat mitjana amb un incidència principal a les innovacions que s'hi produiren i les conseqüències que comportaren.    
 
  6. L'art gòtic
 
a. Definició i característiques generals de l'art gòtic. .    
 
  6.1. Arquitectura
 
a. Característiques generals. Identificació dels edificis i elements constructius més destacats de l'arquitectura gòtica.    
b. Cinc característiques de l'arquitectura gòtica  
c. Elements arquitectònics d'una catedral gòtica. Identificació i anàlisi dels principals elements constructius d'una catedral gòtica.  
d. La catedral gòtica . Identificació dels principals elements constructius d'una catedral gòtica.    
e. Elements d'una catedral. Com es construeix una catedral gòtica.    
 
  6.2. Pintura
 
a. Característiques generals.L'estil, els temes i les formes de la pintura gòtica.    
b. Galeria de pintures gòtiques.    
 
  6.3. Escultura
 
a. Característiques generals. Finalitat, figures més representades i maneres de treballar l'escultura.    
b. L'escultura com a principal element decoratiu de l'arquitectura gòtica.    
 
  Activitats generals
 
a. Qüestionari sobre la baixa edat mitjana en general.    
b. Qüestionari sobre els regnes cristians peninsulars entre els segles XIII i XV.    
c. Comparació entre els elements arquitectònics romànics i gòtics.    
   
©   Jordi Dolcet del Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) - CATALUNYA
Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04