12. La corona catalanoaragonesa: expansió i crisi (XIII-XV). Les Corts catalanes i l'origen de la Generalitat de Catalunya.
 
 
 
1. La societat
2. Població i poblament
3. Economia
4. Política (I)
5. Política (II)
6. Diversitat cultural
7. Fi del món antic
8. Islam i Al-Andalus
9. Alta edat mitjana
10. Orígens nacionals
11. Baixa edat mitjana
12. Corona d'Aragó
 

Continguts

1. L'expansió peninsular
1.1. Mallorca i València
1.2. El repoblament

2. L'expansió per la Mediterrània

3. Institucions de govern
3.1. El pactisme
3.2. Les Corts i la Generalitat
3.3. El govern municipal

4. Economia
4.1. Agricultors i artesans
4.2. El comerç

5. La crisi dels segles XIV i XV
5.1. Crisi econòmica
5.2. Crisi política
5.2.1. La fi del Casal de Barcelona
5.2.2. El conflicte del camp
5.2.3. El conflicte a la ciutat
5.2.4. La Guerra Civil

6. La cultura catalana medieval

7. El gòtic català

   
  0. Catalunya a la baixa edat mitjana
 
a. Fets històrics del segle XIII. Cronologia amb els principals fets històrics, culturals i literaris.    
b. Fets històrics del segle XIV. Cronologia amb els principals fets històrics, culturals i literaris.    
c. Fets històrics del segle XV. Cronologia amb els principals fets històrics, culturals i literaris.    
 
  1. L'expansió peninsular
 
a. Jaume I. Biografia d'aquest rei on hi destaquen els problemes que vatenir amb la noblesa a l'inici del seu regnat, les conquestes de Mallorca i de València i la política mediterrània.    
b. Jaume I. Un rei, una crònica. Mitjançant la representació del rei Jaume I dictant la Crònica, aquest vídeo fa un repàs a la història de Catalunya al llarg del s. XII..    
 
  1.1. Mallorca i València
 
a. La conquesta de Mallorca. Causes que portaren al rei en Jaume a la conquesta de Mallorca, principals fets i característiques de la repoblació.    
b. La conquesta de València. Causes, fets i protagonistes de la conquesta de València. Trets particulars del repartiment de les terres conquerides.    
 
  1.2. El repoblament
 
a. El repoblament a Mallorca. De la meitat del text en endavant s'expliquen les principals característiques del repoblament a Mallorca.    
b. El repoblament a València. Trets particulars del repoblament després de la conquesta per part de Jaume I.    
 
  2. L'expansió per la Mediterrània
 
a. L'expansió mediterrània. Entre les dècades finals del segle XIII i les primeres del segle XIV, Catalunya va conèixer una època de plenitud, tant pel seu creixement demogràfic com econòmic, com per la seva important expansió marítima cap a la Mediterrània.    
b. Els almogàvers. Qui eren els almogàvers i principals campanyes en les que participaren.    
c. Els almogàvers. Pàgina dedicada a aquests guerrers. Es divideix en quatre grans apartats: la Presència a Sicília, la Gran companyia catalana, la Venjança catalana i el Declivi.    
d. La corona catalanoaragonesa durant el regnat d'Alfons el Magnànim (segle XV)    
e. El problema amb Sicília. Les Vespres sicilianes i la presència catalana a l'illa.    
f. La conquesta de Sardenya i les guerres amb Gènova. Els enfrontaments amb Gènova pel domini de la Mediterrània varen ser constants, especialment per la presència catalana a l'illa de Sardenya.    
 
  3. Institucions de govern
 
a. Les institucions medievals. Introducció general a les Corts, la Generalitat i les institucions medievals.    
 
  3.1. El pactisme
 
a. El pactisme i els orígens de la Generalitat medieval. El pactisme era la forma com els monarques de la corona catalanoaragonesa es van repartir el poder amb els grups més privilegiats.    
 
  3.2. Les Corts i la Generalitat
 
a. Les Corts generals de Catalunya. Història de les Corts a Catalunya des de la transformació de la Cort comtal durant el regnat de Jaume I fins el Decret de Nova Planta.    
b. Gènesi de la Generalitat (segle XIV). Quins són els orígens de la Generalitat medieval.    
c. La Generalitat medieval. Orígens i evolució de les funcions d'aquest organisme, amb una especial incidència en l'assumpció de poders polítics amb l'entronització dels Trastàmara.    
d. Les Corts i la primera Generalitat medieval. Relació entre les Corts i la Generalitat medievals.    
 
  3.3. El govern municipal
 
a. El desenvolupament dels municipis. Causes de l'augment del poder dels municipis catalans, grups en què s'organitzava la burgesia i conflictes entre ells.    
b. El Consell de Cent. El Consell del Cent fou la institució de govern de la ciutat de Barcelona del segle XIII fins el segle XVIII.    
 
  4. Economia
   
 
  4.1. Agricultors i artesans
 
a. Agricultura i alimentació. A l'últim apartat d'aquesta pàgina es fa una descripció de l'agricultura i l'alimentació entre 1213 i 1333.    
b. La indústria i els gremis. Quines van ser les principals indústries de la catalunya medieval i què eren els gremis.    
c. El món laboral a la Manresa del segle XIV. Descripció dels gremis i obradors existents a la capital del Bages al segle XIV.    
 
  4.2. El comerç
 
a. L'expansió comercial per la Mediterrània. Les relacions entre el comerç marítim i l'expansió catalana per la Mediterrània.    
b. Els Consolats de Mar. Van ser unes institucions que van servir per a estructurar l’organització mercantil i marítima de la Corona d’Aragó.    
c. Eñs mercats i les fires. Trets essencials de les fires i mercats que se celebraven a la Catalunya medieval.    
 
  5. La crisi dels segles XIV i XV
 
a. La crisi del segle XIV. Es va iniciar el 1333, anomenat "lo mal any primer", quan una mala collita de blat va provocar una gran pujada dels preus i la fam.    
b. Causes i conseqüències de la crisi del segle XIV.    
c. La violència contra els jueus. Malgrat ser un fenomen que ja es venia repetint al llarg de l'edat mitjana la violència contra els jueus s'incrementà amb la crisi del segle XIV.    
 
  5.1. Crisi econòmica
 
a. Crisi econòmica a Catalunya. Causes i conseqüències de la crisi ecònomica.    
 
  5.2. Crisi política
   
 
  5.2.1. La fi del Casal de Barcelona
 
a. El compromís de Casp. La mort sense descendència de Martí l'Humà provocà la fi de la dinastia del casal de Barcelona i l'entronització dels Trastàmara.    
b. Els Trastàmara. L'accés al poder de Catalunya i els reis d'aquesta dinastia. Principals fets polítics que s'esdevingueren entre 1412 i 1492.    
 
  5.2.2. El conflicte del camp
 
a. Els conflictes socials al camp. Causes i conseqüències dels conflictes.    
b. La qüestió remença. El conflicte al camp desembocà en les revoltes remença. Aquest conflicte es va acabar amb la Sentència Arbitral de Guadalupe.    
c. Sentència Arbitral de Guadalupe. Disposició que intentava donar solució als conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues Guerres dels remences.    
d. Els mals usos. Conjunt de determinades costums feudals a que estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a la edat mitjana.    
 
  5.2.3. El conflicte a la ciutat
 
a. Les ciutats a la fi de l'edat mitjana. Situació social i política de les ciutats catalanes al segles XIV i XV.    
b. Els conflictes socials urbans. Enfrontaments entre la Busca i la Biga.    
c. La Biga i la Busca van ser dos partits polítics que s'enfrontaren pel poder de la ciutat de Barcelona.    
 
  5.2.4. La Guerra civil catalana
 
a. La Generalitat sota els Trastàmara (1410 - 1472). La Generalitat sota els Trastàmara va tenir un major protagonisme polític que fins aquell moment.    
b. La Guerra civil. (1462-1472) és l’enfrontament armat entre Joan II d’Aragó i les institucions catalanes (Diputació del General i Consell de Cent) per tenir el control polític.    
c. La Guerra civil catalana. Ampli article de la Wikipèdia sobre aquest conflicte.    
 
  6. La cultura catalana medieval
 
a. Ramon Muntaner. Cronista, funcionari de la cort i soldat. El 1303 va acompanyar Roger de Flor com a mestre racional en la Gran Companyia Catalana fins a l'any 1307.    
b. Bernat Metge. Escriptor i secretari reial. El 1371 ja era notari en la cancelleria de la reina Elionor, l'esposa del rei Pere III. Quan va morir la reina, va passar a formar part de la cancelleria de l'infant Joan i quan aquest va esdevenir rei, el van ascendir a secretari l'any 1390.    
 
  7. El gòtic català
 
a. La transició del romànic al gòtic . Característiques de l'estil de transició i principals monuments.    
b. El gòtic català. Trets característics de l’estil gòtic que es produeix a Catalunya, els diferents tipus d’expressió que va tenir i les seves principals realitzacions.    
c. La Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Descripció d'aquesta obra.    
d. La catedral de Girona. Descripció d'aquesta obra.    
e. L'església de Santa Maria del Mar. Descripció d'aquesta obra.    
f. La Seu Vella. La basílica. La construcció de tot el complex (basílica, claustre i Campanar) es perllonga més de 200 anys entre els ss. XIII i XV. Les obres s'iniciaren dins l'estil romànic i de mica en mica s'hi anà incorporant el gòtic.    
g. El gòtic, a la recerca de la llum. A partir de la conversa entre dos mercaders, es presenta l'arquitectura i l'escultura gòtica a Catalunya.    
h. El gòtic internacional. Lluís Borrassà. S'anomena gòtic internacional a l'estil artístic que s'introduí a Catalunya a finals del s. XIV i durant la primera meitat del s. XV. L'iniciador d'aquest estil fou el gironí Lluís Borrassà. L'estètica d'aquest corrent estava influïda pels primitius italians com Duccio i Giotto i pel realisme de la pintura flamenca.    
i. Santa Maria de Montblanc. Set fitxes guia per a realitzar l'estudi d'un edifici gòtic.    
   
©   Jordi Dolcet del Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) - CATALUNYA
Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04