ARQUITECTURA POPULAR
L'arquitectura rural és una arquitectura natural i eminentment pràctica que tendeix a la uniformitat de formes i espais. Aquesta arquitectura sorgeix i es desnvolupa en una societat rural i per això té les seues característiques personals.
L'arquitectura popular es defineix com "l'art i la tècnica de projectar, construir i transformar l'entorn vital del grup social entés com a poble"
Podem distingir una sèrie de característiques que la defineixen, segon Violeta Montoliu Soler:
-És una arquitectura que sorgeix com a resposta inmediata a les necessitats i possibilitats dels seus usuaris i de la zona geogràfica que els envolta.
-Està lligada a la tradició de la zona tant en quant a tècniques constructives com a la manera de distribuir els espais.
-El factor econòmic exerceix un efecte molt important donant lloc a solucions constructives elementals i poc costoses, així com materials de caràcter pobre.
-El que li dóna valor a l'arquitectura popular es l'estima i l'esforç dels constructors al realitzar-la i el caracter natural dels materials.
-L'arquitecte popular persegueix la seua realització per a ser utilitzada per ell i pels seus descendents, donant lloc a una arquitectura de mòdul unifamiliar.
-És el reflexe de la vida rural, lluny del confort burgués i cobrint apenes les necessitats vitals.
Des de fa uns 25 anys aproximadament és quan s'estan realitzant canvis que transformen la funcionalitat, el medi i el fi de l'arquitectura classificada com popular.
LA VIVENDA RURAL
Els trets més característics que es poden trobar en el que anomenarem "casa típica" són: dos o tres pisos d'altura, distribució en quatre o cins trams de profunditat i amplada entre sis i vuit metres de façana.
-Planta baixa: els tres trams primers configuren la casa com a vivenda. En ells trobem l'entrada, un dormitori a un costat, la llar al segon tram, i l'accés, l'escala a la planta superior el celler i el rebost al tercer tram. Els dos últims trams estan dedicats al pati, al corral, la quadra, la porquera. És característica la presència d'un forn que pot trobar-se tant al tercer tram com al cinqué.
-Primera planta: s'hi troben un o dos dormitoris al primer tram a l'igual que al tercer tram donant vista al pati-corral, el segon tram el constitueix una cambra-accés als dormitoris que recauen a la façana.
-La planta superior està ocupada per una gran cambra "el porxi" en tota la seua superfície. Allí s'obrin finestres per a la seua ventilació i per a poder pujar i emmagatzemar els productes conreats al camp mitjançant una corriola.
DETALLS CONSTRUCTIUS D'INTERÉS
Passejant pels pobles, si mires amb atenció, descobriràs nombrosos detalls constructius presents a algunes cases.
VOLADES
Són l'element en que el constructor mostrava més la seua llibertat constructiva i artística. Hi ha bonics exemples a algunes cases de la Vall.
 |
 |
 |
 |
REIXES
 |
PICAPORTS
 |
 |
 |
 |
RELLOTGES DE SOL
 |
 |
 |
 |
CAPELLES
 |
ARCS D'ENTRADA A LA CASA
 |
 |
Apartat elaborat a partir de les següents publicacions:
-CORTELL CAMPS, FRANCISCO MIGUEL: Inventario de Arquitectura Popular. Vall de Gallinera y Vall de Alcalà. Treball fi de carrera. 1992.
-DE VILLOTA ROCHA, ISIDRO:
Estudio sobre la arquitectura popular en la zona altaseptentrional de
Alicante y su relación con el entorno: la Vall de Gallinera.
Tesis doctoral. Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid.
