EL CAMP

Els principals cultius que es desenvolupen a la Vall són la cirera, l'oliva, l'ametlla i la garrofa.

LA CIRERA

D'aquestos destaca en un primeríssim lloc la cirera que tanta vida i color dona a aquesta terra des que comencen a florir els cirers fins que s'acaba la collita. És una gran sort per als habitants de la Vall disposar de la cirera més primerenca no tan sols de tota la Marina Alta, sinó de tot l'Estat espanyol. El seu cultiu és la base econòmica i paisatgística, el fonament del prestigi de la Vall de Gallinera.

La cirera és una fruita rica en sals de ferro, el que la fa especialment útil en la prevenció d'astènies, i compta amb un significatiu contingut en vitamina C, que compleix un paper fonamental en el creixement. Tanmateix, proporciona descans a l'aparell digestiu i aporta a l'organisme suficients vitamines i sals minerals. Tot i ser dolça, conté poca proporció de sucres, pel que és adequada en dietes baixes en calories.

En la seua composició, apareixen altres elements minerals com el potassi, el calci, el magnesi, el coure, i el fòsfor, així com les vitamines B1, B2, PP. Tot això, junt a altres àcids orgànics i essències vegetals, les fa insubstituïbles com a desintoxicants de l'organisme. Tenen a més propietats diürètiques, depuratives i laxants, gràcies a les fibres de cel·lulosa i són de fàcil digestió, especialment les madures.

Des de 1987, el Consell Regulador de la Denominació Específica Cireres Muntanya d'Alacant, vela per a que la qualitat de les cireres produïdes baix aquesta garantia complisquen els requisits més exigents de sabor, presentació, calibre i que el seu cultiu es realitze amb el major respecte al medi ambient.

Amb aquesta finalitat, el Consell recolza al llarg de l'any l'esforç del llaurador per obtenir la màxima qualitat i garantitza al consumidor l'adquisició d'una fruita d'inigualable sabor, fàcil de menjar, nutritiva i refrescant.

La collita arriba així fidel a la seua cita. La natura i el treball del llaurador s'uneixen per a que el consumidor gaudisca de les millors cireres.

El treball al camp comença amb la collita d'aquelles que ja han arribat al punt òptim de maduració. Tot seguit es classifiquen rigorosament segons el seu calibre.

Una vegada plenes, les caixetes es porten a la cooperativa on són revisades pel personal encarregat de controlar el procés de producció.

Acabat el control, es carreguen als camions que les distribueixen per tot l'estat i per l'estranger.

EL CIRER AL LLARG DE L'ANY

La cirera de la Vall es distribueix amb el nom de Cireres Muntanya d'Alacant. Hi ha tres magatzems , a Benirrama, Alpatró i Benissivà, on els llauradors porten les seues cireres per a ser distribuïdes.

L'OLIVA

Amb les olives de la Vall s'elabora un oli de gran qualitat, molt estimat també per la gent dels pobles del voltant que acudeix a l'almàssera de Benialí a comprar-lo.

Abans, quan la producció d'oli era major hi havia més d'una almàssera en cada poble, que funcionaven gràcies a la força dels animals. Les principals famílies tenien una almàssera pròpia per a la seua producció. En algunes cases encara queden restes d'aquestes almàsseres antigues . A Alpatró existeix una almàssera-museu que la Unió Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera ha restaurat per tal de mostrar com eren aquestes almàsseres. En l'actualitat la producció està centralitzada en l'almàssera de Benialí.

L'AMETLLA

L'ametller és l'arbre que primer floreix a la Vall omplint-la així de color. Les ametlles que temps després plegaran els llauradors són destinades a les indústries de fabricació de torró i pastisseria.

La gent també acostuma a guardar-se'n per a elaborar postres, coques, pastes i també per a fer els pastissets de Nadal.

LA GARROFA

Tot i no ser gran la quantitat de garrofers que hi ha a la Vall, encara se'n recullen un bon grapat de garrofes.

Abans els llauradors destinaven una bona part de la producció a alimentar els animals que tots tenien. Avui en dia la producció es destina a altres menesters com l'elaboració de pinsos.

CALENDARI DE TASQUES AGRÍCOLES

Durant l'any els llauradors de la Vall realitzen diferents feines. Damià m'ho explica mentre em mostra la seva sel·leció de llavors per a fer hortalissa:

Durant els mesos de desembre i gener es pleguen les olives.

Després de la collita d'olives toca podar els ametllers (esporgar) i cremar les branques que es tallen.

A febrer cal podar els cirers i empeltar-los quan hi haja lluna plena.

Entre febrer i març s'escampa el guano, es tira herbicida i es poden les oliveres.

Durant el mes de març els cirers s'han de tractar per al poll de Sant Josep.

I les oliveres es tracten a l'abril, per a la caparreta i el rosegó.

Els mesos d'Abril, Maig i Juny són els de la collita de les cireres (la collita pot avançar-se o retardar-se cada any, depenent del temps que haja fet a l'hivern).

A l'estiu els llauradors aprofiten per a fer diferents treballs de manteniment: fer solcides, tirar herbicida, netejar i aplanar el rogle que hi ha baix les oliveres... I si tenen horta es torben fent hortalisses, melons...

A finals d'agost ja es pleguen les primeres ametlles.

Les garrofes venen entre setembre i octubre.