EL CASTELL D'ALCALÀ O DE BENISSILI
|
 |
 |
La funció històrica del castell era la de vigilar i defendre l'entrada a la Vall des de l'interior.
Aquest castell segueix les pautes normals del castell musulmà, amb albacar (pati gran) i celòquia (ciutadella) però destaca la gran extensió, la complexitat estructural i les defenses naturals que presenta.
PLANIMETRIA DEL CASTELL D'ALCALÀ
Es poden distingir tres estructures tancades i comunicades o recintes que s'ajusten a les cotes del terreny: la celòquia i dos albacars. Els dos albacars són de major superfície que la celòquia.
La celòquia es situa a la part més alta del penyal i està composta per una sèrie de construccions, en les que poden apreciar-se per l'extrem sud-oest una torre semicircular i per l'altre extrem unes restes molt arrasades d'allò que podria ser una altra torre. S'accedeix a aquest últim recinte per un ingrés en"colze" situat al costat de ponent i defés per una altra torre de planta rectangular. La factura dels murs i cubs és generalment de tapiera de diferents tamanys, trobant obra de maçoneria en "opus incertum" a les fonamentacions de molts dels seus murs.
L'Albacar s'estén cap a llevant i està definit per murs de tapiera amb un ingrés en colze. El tercer recinte o intermedi, presenta les mateixes característiques que l'interior encara que té un aljub.
 |
 |
Era residència d'al-Azraq durant la seua primera sublevació (1247-1258) com així es desprén de la Crònica o llibre dels feits de Jaume I , c 376:
...E en l'altre dia, oïda la missa, anam-nos-en a Alcalà, e no ens hi gosà esperar, e mudà's a Gallinera. E nós anam a Alcalà, car allí tenia son alberg major que en altre llogar...
 |
 |
Però allò més interessant segons Josep Torró, és la possibilitat de l'existència d'un poblat en l'interior del recinte del castell en base a les restes d'habitacions que conté l'albacar. De fet la donació d'Alcalà que fa Alfons III en 1288 a B. de Vilafranca s'expressa en termes de castrum et villam, és a dir, el castell i la vila d'Alcalà de Gallinera.
 |
 |
Cal destacar la presència, en les proximitats del castell, d'una font i d'una bassa que recull les seues aigües:
 |
 |
Encara es poden observar al recinte de la celòquia restes constructives de les portes, i de les subjeccions de les bigues:
 |
 |
CRONOLOGIA
El castell podria remuntar-se al segle XI prolongant-se fins el XVI, és a dir, es tracta d'un jaciment postcalifal o com a màxim fundat en els últims anys del califat.
HISTÒRIA DEL CASTELL
La primera noticia escrita data de 1245, amb la firma del Tractat del Pouet, entre el rei Jaume I i al-Azraq, pel qual aquest últim cedeix al cristianisme els castells de Pop y Tàrbena, reté per a si mateix els d'Alcalà i Perpuxent, i es compromet a entregar dins de tres anys els de Gallinera, Margarida, Xeroles i Castells.
L'1 de juny de 1258, el castell és pres pel rei Jaume I. També quedà constància d'açò a la Crònica de Jaume I, c.376:
"E no volem dir totes les coses que hi foren feites, car seria allongament del llibre: mas al vuité dia cobram Alcalà, e Gallinera, e setze castells que al-Azraq ens havia emblats e tolts..."
Uns dies abans, el 26 de maig, davant la imminència de la presa del castell, Jaume I fa donació a Gil Eiximeni del castell d'Alcalà i el de Margarida amb les seues alqueries i fortificacions, però no a perpetuïtat.
L'any 1261 el castell torna a estar en mans del rei, qui el cedeix a diferents personatges per a cobrir els seus deutes.
Entre 1261 i 1263 retenen el castell els fills d'Eximen de Foces fins a cobrar-se el que el rei els deu.
De 1267 a 1271 s'embarga a favor de Pere Ferrando, fill natural de Jaume I.
En 1271 tindrà l'alcaldia Pere Roiç de Corella.
En abril de 1273 s'entrega a Berenguer de Latera, per deutes al rei, i per la mateixa causa, tres mesos després, el 19 de juliol, a Pere Diego Muñoz.
En 1275, s'embarga a favor de Mateu de Montreal, qui té l'alcaidia fins a 1277.
Entre 1278 i 1282, després de la fi de la sublevació i pacificació dels mudèixars, el nou rei Pere III el Gran (I de València) encomana la custòdia del castell a Roderic Jiménez de Luna.
En 1283, el torna a tenir Mateu de Montreal, per un altre deute al rei.
L'any 1286 les rendes del castell són per a Jaume de Manso i el 1287 són, de nou, per a Pere Ferrando.
El 27 d'agost de 1288 el castell d'Alcalà deixa de pertànyer als reis d'Aragó per la donació que efectua Alfons III a un rosellonés, Bernat Guillem, de Vilafranca de Conflent, del castell en recompensa per les pèrdues que havia tingut en la guerra contra França de 1282-1285. Aquesta donació acaba amb la situació de realenc per al districte del castell d'Alcalà que passa a ser un senyoriu feudal
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL CASTELL
SEGURA MARTÍ, J.Mª -TORRÓ ABAD, J. (1985): "Torres i castells de l'Alcoià-Comtat", Congrés d'Estudis de l'Alcoià-Comtat: Catàleg exposició, Alcoi.
RUBIO, F. (1986): "Castillo d'Alcalà", Arqueología en Alicante 1976-1986, Alacant, pp. 37-40.
RUBIO, F. (1988): "Catálogo de yacimientos y materiales altomedievales y musulmanes", L'Ull de Moro.
 |