INFORMACIÓ GENERAL
La Vall de Gallinera és una xicoteta Vall de l'interior de la comarca de la Marina Alta situada al límit nord de la província d'Alacant, fronterera amb la província de València, a escassos 20 Km de la costa. Llinda al nord amb Vilallonga (província de València), al sud amb la vall d'Alcalà i la Vall d'Ebo, a l'est amb Atzúvia i Pego i a l'oest amb Planes de la Baronia (comarca del Comtat). El límit septentrional el forma la Serra de l'Almirall (Tossalet del Llamp, 758 m) i el meridional es situa a la Serra Foradada (Penya "Foradà", 737,3 m.) Pel que fa a la forma, la de Gallinera és la vall més vall de totes les valls valencianes. Està configurada com una vall allargada (d'uns 14 km de carretera aprox.) en direcció NE-SW amb una extensió de 53,06 Km2. Açò es pot observar fàcilment gràcies a aquesta foto aèria que van fer els americans l'any 1956. Foto cortesia de Vicent Bonet.
El riu o rambla Gallinera naix i discorre pel mig d'aquesta Vall. L'altitud va canviant guanyant altura en direcció NE-SW, des dels 200 m de l'entrada de la Vall fins als 500 m de l'eixida. Les altures més importants són L'Almiserà (757 m.), el Penyol Gros (854,2 m.) i la muntanya del Xarpolar(900,5 m.). La Vall de Gallinera està formada per vuit pobles que s'escampen en la conca que es forma entre la Serra Foradada i la Serra de l'Almirall -Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, La Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili- que formen un únic terme municipal l'ajuntament del qual es troba a Benialí. Els habitants actuals dels vuit pobles de la Vall són 583(principis 2005). La bandera i l'escut de La Vall de Gallinera són els següents:
El clima és mediterrani marítim, amb temperatures de 23 - 24º de mitjana en agost i 8º de mitjana a gener, situant-se la mitjana anual en 16º. Abans era habitual que nevara tots els hiverns, però hui en dia és un fet extraordinari que ompli de goig als habitants de la Vall, com va ocórrer l'any 2006. Un dels atractius i a poc a poc un altre puntal econòmic de La Vall de Gallinera és el seu paisatge. Al camp s'observa el secà mediterrani (ametllers, oliveres, garrofers), un fum de cirerers i també tarongers. Es tracta d'un paisatge rural, on el treball pacient de l'home en la natura desperta la memòria històrica i provoca l'admiració del visitant. Els quilòmetres i quilòmetres de marge de pedra seca són una de les obres artesanals més monumentals del món rural. A més a més, la gran pluviositat i les característiques del terreny de La Vall de Gallinera la converteixen en un autèntic jardí botànic. I pujant a les seues serres, descobrim punts que són balcons o miradors naturals que inciten a la fotografia paisatgística. Però si la Vall és un lloc deliciós, és també a causa de molts altres motius que cal conéixer de primera ma, per això et convidem a que vingues a visitar-la i gaudir-la.
|
