Ambdós pretenen una revolució que enderroqui el capitalisme
i aboleixi la propietat privada,
per construir un sistema essencialment igualitari.
| MARXISME
Rebutja l'etiqueta d'ideologia. S'autodefineix com a mètode científic d'anàlisi i de transformació de la realitat. Defineix, en aquesta línia, un corpus teòric força sòlid (materialisme històric, materialisme dialèctic). Parteix de la dialèctica hegeliana i d'una visió materialista de l'origen dels fenòmens. La base de tota societat són les relacions de producció. Aquestes determinen en darrera instància la seva evolució. El motor de la història és la lluita de classes. S'adrecen fonamentalment a la classe obrera, com a classe revolucionària. La revolució ha de ser preparada i dirigida pels nuclis conscients de la classe obrera. S'organitzen en partits polítics fortament centralitzats i disciplinats. Lluita política parlamentària als estats burgesos, que complementa la lluita de masses. L'estat és una eina de classe: la classe obrera haurà de construir el seu propi estat. La fase final, el comunisme, és pràcticament coincident; però fóra utòpic plantejar-la per a l'endemà de la revolució: prèviament caldrà passar per una altra fase històrica: la dictadura del proletariat. Planificació estatal centralitzada. Model de desenvolupament industrialista: no qüestionen
els avanços en les relacions tècniques de producció
(Revolució Industrial), però sí evidentment les relacions
socials capitalistes.
|
ANARQUISME
És un corrent de pensament ideològic que
preconitza la llibertat individual i l'abolició de l'Estat i de
la propietat privada, en el qual s'inscriuen pensadors, organitzacions
i estratègies heterogènies.
Podem trobar-hi arrels en la filosofia il·lustrada,
sobretot Rousseau.
Importància de les idees i de la cultura com a generadors dels canvis. Insisteixen en l'acció individual. S'adrecen a tota la humanitat.
La revolució serà fruit de l'espontaneïtat
de les masses.
S'organitzen en grups d'afinitat, ateneus, sindicats, ... amb estructures molt laxes i plena possibilitat d'iniciativa individual. Antipoliticisme. Rebuig absolut de tot estat.
L'objectiu de la revolució és l'abolició
immediata de l'estat, la propietat privada i la religió: l'anarquia.
Comunes lliures, lliurement federades. Model econòmic rural, partint de petites comunes
equilibrades que s'autoabasten. Reacció davant les grans ciutats
i els suburbis fruit de la Revolució Industrial.
|