Inici   Debats   Reflexions    Matèries pedagògiques  Pàgines web  Institucions     Textos García Oliver    Chomsky

La figura de Joan García Oliver
La filosofia de Joan García Oliver es fonamenta en Rousseau i en Kant. L'ésser humà no porta el mal en si mateix. En tot cas són les estructures injustes les causes de la conducta asocial. A través de l'educació, del treball i de l'exercici de la responsabilitat l'ésser humà pot esdevenir un ciutadà cooperador. Igual que Kant pensa que tota revolució té el seu aspecte negatiu: la violència; però si està orientada cap a una millora de les condicions vitals i té una finalitat justa, aleshores l'aspecte positiu compensa l'anterior.
En la revolució de 1936 era partidari d'anar per totes, és a dir, consumar-la, car era conscient que una revolució a mitges es gira contra els mateixos que l'han iniciat.

BIOGRAFIA I TASCA POLÍTICA REALITZADA
Joan García Oliver neix a Reus el 1901 i mor a Guadalajara, Mèxic, el 1980, de família obrera, autodidacta, home d'acció, però al mateix cultivat, amb una gran capacitat intel·lectual, amb una visió política admirable, escriptor, articulista, gran orador i conferenciant brillant, dirigent de la CNT, empresonat diverses vegades i torturat, organitzador de l'Escola de Guerra de la Generalitat de Catalunya l'any 1936, en tant que secretari del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, ministre de Justícia de la Segona República Espanyola del novembre de 1936 al maig de 1937. Va tenir una destacada actuació, junt amb Bonaventura Durruti, Aureli Fernández, Miguel García Vivancos, Ricardo Sanz, Gregori Jover, Francisco Ascaso, els dies 19 i 20 de juliol de 1936 a Barcelona -al costat de les forces d'ordre públic comanades pel capità Escofet- en la defensa de la legalitat republicana enfront de l'atac dels militars sollevats, així com també en l'organització i la direcció de les milícies populars al front d'Aragó. Va impulsar igualment l'experiència de les col·lectivitzacions industrials obreres amb un resultat prou satisfactori, segons testimoni de reputats economistes com Josep Mª Bricall, Francesc Cabana, malgrat les difícils circumstàncies històriques del moment.

Com a ministre de Justícia fou el responsable de la promulgació de les següents lleis i decrets-lleis totes ells amb un caràcter progressista i humanista:

a)  Decret que promulga el dret que té tot ciutadà a defensar-se davant de qualsevol tribunal.

b) Cancelació dels antecedents penals pels delictes comesos amb anterioritat al 15 de juliol de 1936.

c) creació dels camps de treball amb la finalitat rehabilitadora.

d) supressió de l'aranzel judicial.

e) decret d'amnistia total

f) capacitat jurídica de la dona

g) regulació de l'adopció de nens

e) legalització de les unions lliures entre home i dona

f) creació dels Tribunals populars unitaris tant pels afers militars com pels civils.

g) municipalització de la vivenda.
Després la tasca feta a l'exili de Mèxic, en pro dels refugiats i exiliats republicans. Cal destacar igualment el nombre de conferències –entre elles una a l'Ateneu Barcelonès de Barcelona, el mes de gener de 1939, xerrades, alocucions, articles n diverses revistes àcrates. Per sobre de tot s'ha de posar en primer pla el seu llibre de memòries: El eco de los pasos. El anarcosindicalismo en la calle, en el Comité de Milicias, en el gobierno, en el exilio. Un llibre molt ben escrit, crític i autocrític, que s'ha convertit en una publicació de consulta obligada per part dels historiadors en general.