Inici  Debats   Reflexions    Matèries pedagògiques  Pàgines web  Institucions    Biografia García Oliver  Textos García Oliver

Resum de l'entrevista a Noam Chomsky

Noam Chomsky intenta un aggiornamento de la doctrina anarquista amb la finalitat de situar-la dins de les característiques polítiques, econòmiques, financeres de la societat actual, tot i que parteix del fons ideològic clàssic i de l'experiència revolucionària anarcosindicalista, única en la història, del juliol de 1936 a Catalunya. Transcrivim alguns paràgrafs de l'entrevista a càrrec del periodista Peter Jay en la qual el lingüista nordamericà exposa els principis cabdals de l'anarquisme i d'una possible societat anarquista.

 L'entrevista comença amb la presentació del prestigiós lingüista nordamericà i la primera pregunta es refereix a la definició del moviment llibertari:

1. "(…) prefereixo considerar-lo com l'esquerra de tot moviment llibertari (…), una mena de socialisme llibertari, o com un anarcosindicalisme, o com un comunisme llibertari o anarquisme comunista, segons la tradició de Bakunin, Kropotkin i altres, una societat organitzada sobre la base d'unitats orgàniques o comunitats orgàniques, el taller i el barri, i a partir d'aquest parell d'unitats orgàniques derivar mitjançant convenis federals una organització molt integrada amb abast nacional o internacional. Qualsevol decisió, a tot nivell, hauria de ser adoptada per majoria sobre el terreny i tots els delegats representants de cada comunitat orgànica n'han de formar part, n'han de provenir, hi han de tornar, de fet, hi viuen".

2. Pel que fa al tema de l'autoritat, Chomsky critica la democràcia representativa occidental i enuncia el principi anarquista: "Els anarquistes de la tradició (…) han cregut que el control sobre la pròpia vida productiva és la condició sine qua non de tot vertader alliberament humà, de fet, de tota pràctica democràtica significativa, (…) mentre hi hagi ciutadans obligats a llogar-se en el mercat de la mà d'obra (…), mentre la funció del productor estigui limitada a ser eina subordinada, hi haurà elements coercitius i d'opressió francament escandalosos que no inviten, ni molt menys, a parlar de democràcia en aitals condicions, si és que té sentit fer-ho encara".  

3. El periodista Peter Jay li pregunta si en la història hi ha hagut exemples concrets de societats que s'hagin aproximat a l'ideal anarquista.

La resposta és taxativa: els kibbutzim israelians, regits per principis anarquistes: "autogestió, control directe dels treballadors (…), integració de l'agricultura, de la indústria i dels serveis, així com la participació i la prestació personals a l'autogovern".

Peter Jay li objecta que els kibbutzim estaven enquadrats en el marc d'un Estat tradicional que els garanteix una certa estabilitat. Chomsky respon que "Sols des de 1948 estan engranats en la maquinària d'un Estat convencional. Abans únicament obeïen als imperatius d'un àmbit colonial i, de fet, existia una societat subjacent, majoritàriament cooperativista (…). aquesta societat cooperativista va sobreviure a la fundació de l'Estat d'Israel, però (…) va acabar per integrar-s'hi, d'aquesta manera va perdre, em sembla, gran part del seu caràcter socialista llibertari, (…) els kibbutzim israelians poden passar per un model interessant i molt apropiat per a societats industrials avançades en la mesura que altres exemples anteriors no ho són.

Però un bon exemple de revolució anarquista –prossegueix Chomsky- "és el de la revolució espanyola de 1936, durant la qual, i en la major part de l'Espanya republicana es va portar a terme una revolució anarquista (…) que abastava tant l'organització de l'agricultura com la de la indústria en extensions considerables; endemés es va desenvolupar de tal manera que –almenys vist des de fora- fa la impressió de l'espontaneïtat. Però si cerquem les arrels més profundes i els seus orígens, ens adonem que aquest resultat és degut a unes tres generacions de voluntarosos militants que sense parar organitzen, experimenten, pensen, treballen per a difondre les idees anarquistes en àmplies capes de la població, en aquella societat eminentment preindustrial, encara que no preindustrial del tot.

També aquesta experiència va tenir un gran èxit, tant des del punt de vista de les condicions humanes com de les mesures econòmiques. (…) la producció continuà el seu curs, si convé, amb més eficiència; els treballadors del camp i de la fàbrica demotraren que eren perfectament capaços d'administrar les coses i administrar-se sense cap mena de pressió des de dalt, contràriament al que han imaginat molts socialistes, comunistes, lliberals i els altres ciutadans de l'Espanya republicana (…) i ho dic amb franquesa, qui sap el joc que hauria pogut donar aquesta experiència de cara al benestar i la llibertat en el món. Per desgràcia aquella revolució anarquista fou destruïda per la força bruta (…) Ara bé, en quina mesura l'experiència espanyola és aplicable a societats d'un nivell elevat d'industrialització, és una qüestió que caldria investigar amb tot detall.

4. La qüestió següent ha representat per a l'anarquisme una vertadera pedra de toc. Peter Jay li planteja a Chomsky si l'anarquisme sols és factible "en una societat bàsicament rural amb una tecnologia i una producció bastant simples (…) amb una organització econòmica més aviat a petita escala i localitzada".

Ch. "En primer lloc hi ha una tradició anarquista –que parteix de Kropotkin- amb aquest caràcter que acaba de descriure'ns, però existeix una altra tradició anarquista que en desenvolupar-se desemboca en l'anarcosindicalisme i que veu en l'anarquisme la manera adient d'organitzar una societat complexa de nivell industrial avançat (…) l'anrcosindicalisme ens ofereix el model més racional d'una societat industrial avançada i complexa en la qual els treballadors poden perfectament fer-se càrrec dels seus propis quefers d'una manera directa (…) dirigir-los i controlar-los, i això no vol pas dir que no siguin capaços d'ocupar llocs claus a fi de prendre les decisions més substancials sobre l'estructura econòmica, institucions socials (…)"

5. P. J. ¿I com seria la configuració política d'una societat anarquista?

Ch. Es basaria en dues classes d'organització:

a) una productiva, en el treball: en base a una xarxa de consells de treballadors, "a nivell superior la representació interfàbriques, o entre branques d'indústria i de comerç, o entre oficis i professions, fins a les assemblees generals dels consells de treballadors emanats de la base a nivell regional, nacional i internacional";

b) una altra de govern: assemblees locals, federades regionalment, passar després a nivell nacional i a la confederació de nacions.

Ara bé, sobre la manera com s'haurien de desenvolupar exactament aquestes estructures, quina seria la seva interrelació (…) són qüestions que els teòrics anarquistes han discutit i en relació a les quals existeixen moltes variants. Per ara, jo no m'atreveixo a prendre partit (…)".

6. P. J. Un altre punt important és el tema de les eleccions en una societat anarquista. (…).

Ch. "(…) una societat anarquista no té perquè prohibir-les, (…) ara bé, si es presenta la circumstància de què són necessaris els partits polítics haurà fracassat la societat anarquista. En realitat, els partits representen fonamentalment interessos de classe, i les classes haurien d'haver estat eliminades o superades en una societat de què estem parlant".

7. P. J. Aleshores, l'entrevistador posa sobre la taula la qüestió de si sense eleccions l'assemblea àcrata no es convertirà en un organisme allunyat de la base.

Ch. "Estic convençut que la participació en el govern no és un treball full-time", en una societat llibertària, industrialment avançada, l'execució de les decisions adoptades és una ocupació part-time, portada a terme per torns en el si de cada comunitat; a més a més, amb la condició de què aquells que l'exerceixen no deixen les seves activitats professionals. Chomsky posa com exemple l'experiència autogestionària dels consells de treballadors a la revolució hongaresa de 1956.

8. P. J. Un altre punt neuràlgic de l'anarquisme és la qüestió sobre la militarització o sigui la seva defensa militar.

Ch. Davant de la complexitat i duresa del problema Chomsky «tira pilotes enfora». En primer lloc afirma que tot depèn del tipus de país de què parlem. Suposem que Estats Units i Europa fossin sengles societats anarquistes. Davant d'un atac exterior la resposta no seria la mateixa, a Estats Units el perill seria mínim, atès el seu poder militar, a Europa es plantejaria un greu problema de defensa. "Amb aquest problema s'hi va haver d'enfrontar la revolució espanyola. Perquè no solament estava amenaçada in situ per la intervenció militar feixista, sinó també per les unitats armades comunistes i pels enemics lliberals de la rereguarda  i de les nacions veïnes". En aquest cas la defensa és de vida o mort. (I, per tant, ho és també la presa de poder).

9. P. J. L'entrevistador insisteix: ¿Però no serien necessàries armes adients (…)?

Ch. "Se m'acut que la seva millor arma seria atreure la simpatia de les classes treballadores dels països atacants. Però repeteixo cal ser prudent. No és gens improbable que la revolució necessités tancs, exèrcit i que d'aquesta faiçó es cavés la seva pròpia tomba (…) és molt difícil imaginar-se com podria funcionar en règim revolucionari un exèrcit central amb els seus tancs, avions i armes estratègiques. I si això és necessari per a salvar les estructures revolucionàries, ¡ay de la revolució!"

10. P. J. Sobre la naturalesa humana, un tema bàsic en l'anarquisme, la pregunta és: "¿En quina mesura l'èxit del socialisme llibertari, o de l'anarquisme, depèn realment d'un canvi fonamental de la naturalesa humana (…)?"

Ch. "Es tracta de contribuir a una transformació de la mentalitat (…), exactament aquella transformació espiritual a la qual els pensadors de la tradició marxista esquerrana -des de Rosa Luxemburg, per exemple, passant pels anarquistes-, sempre han donat tanta relevància (…)" L'anarquisme, conclou Chomsky, tendeix a crear institucions que contribueixen a la transformació de la naturalesa del treball i de l'activitat creadora, fomentatnt els llaços socials interpersonals (…).

11. P. J. "¿Quines possibilitats hi ha avui de fundar societats anarquistes als països industrials d'occident (…)?"

Ch. Bona pregunta. No obstant, confessa que no és suficientment savi per a fer prediccions d'aquest tipus. En l'actualitat, cada cop més, hi ha la tendència a formar imperis econòmics amb una gran concentració de poder que poden dur a la configuració d'un Estat totalitari. Això provoca reaccions. "Arreu d'Europa s'aixeca un clam que exigeix la participació obrera o la codeterminació, i fins i tot el control dels treballadors. Per ara tots aquests intents són mínims. Més aviat crec que són enganyosos i (…) podem frustrar els esforços seriosos de la classe obrera per a alliberar-se. Però en part constitueixen una resposta pertinent (…) com més concentració de poder i d'autoritat, més rebel·lió i més esforços per a organitzar-se a fi de derrocar-les. Tard o d'hora aquests esforços seran coronats per l'èxit. Així ho espero".